La manta al coll, lletra i curiositats
Si hi ha una cançó que s’ha convertit en himne, i no sols a Alacant sino també a tota la Comunitat Valenciana és La Manta al Coll, de Joaquín Segura. I malgrat tot açò, és una gran desconeguda per varios motius.
El primer de tots i principal és que hi ha molt poca gent que, llevat la tornada (estribillo), es sapiga alguna estrofa d’aquesta cançó popular, i aquest percentatge es redueix encara més, curiosament, a la ciutat d’Alacant, on s’ha convertit en un càntic que sols s’escolta sobretot quan hi ha alcohol pel mig, com també passa amb Paquito el Chocolatero, tema que ja vam debatre acaloradament al blog. Ho expliquen prou bé a la frikipedia
El segon motiu és que, a banda de ser tan popular i descriure alguns motius d’ans com la massaneta (botó de la bragueta), la manta, el cabasset, la romana (per pesar), poquetes coses sabem més de l’autor i la seua versió original (algú podria ajudar?). Cal dir que a la SGAE hi ha 9 registres diferents amb el títol d’aquesta cançó, a pesar de ser de domini popular. La partitura (o una d’elles), la podem trobar per exemple e Alicantevivo.
En estes Fogueres 2009 d’Alacant vam trobar a unes xiques alicantines que es van apropar a la nostra taula amb “servilletes” i ens van dir:
- Oye, ¿vosotros os sabeis la letra de La Manta al Coll i el cabasset? Es que nosotras, a pesar de ser de aquí nunca la hemos oido entera y nos gustaría saberla para esta noche.
Jo me la sabia a trossos, però els meus amics la van desxifrar tota (bé, 4 estrofes i en son 5). I ací el vídeo dels seus assatjos, tan il.lusionades:
Sobre la lletra, jo pensava que cada poble l’adaptaria, sobre tot a la primera estrofa que esmente a continuació (quan diu Xixona). Però una vegada, per a la meua sorpresa, un amic de València la va cantar i va dir “les xicones de Xixona”, i em vaig quedar amb la boca oberta quan em va dir que no, que en Alzira també eren les xicones xiquetes de Xixona.
I la lletra, on les estrofes normalment van canviades a gust dels cantants:
-tornada-
La manta al coll,
i el cabasset,
mon anirem
al Postiguet.
La manta al coll
i el cabasset
mon anirem mon anirem
al Postiguet
arreando xim pam fum
arreando xim pam fum
-1ª estrofa-
Les xicones de Xixona
s’han comprat una romana,
per pesar-se les mamelles
dos voltes a la setmana.
Si vols que te la faça
posa panxa cap amunt,
i voràs què polseguera
que t’ix pel forat del cul
[La manta al coll...]
-2ª estrofa-
Per dos quincets un puro,
per dos una pipa,
per tres una guitarra,
per quatre una xica.
El puro pa’ fumar,
la pipa pa’ lloir,
la guitarra pa’ tocar
i la xica pa dormir.
[La manta al coll...]
-3ª estrofa-
Una volta quan tornava
el tio Pep de l’horta,
es va trobar a casa
la porta oberta.
Pujant per l’escaleta,
es troba un senyoret,
oberta la bragueta
li ensenyava el cacahuet.
[La manta al coll...]
-4ª estrofa-
Una volta passejava
un guardia municipal
passejant-se per la Plaça
cap amunt i cap avall.
En la bragueta li faltava,
la massaneta i un botó,
per allí s’assomava
don Juaquín el director
[La manta al coll...]
-5ª estrofa i menys coneguda-
La barca del pescaor
sempre fa olor a quitrà.
La dona del pescaor
ja sabem quina olor fa.
Quan pregona cada dia
a tot el que veu passar:
“duc fresca la mercancia
pa qui la vullga provar”
També podeu escoltar una versió de La Manta al Coll de Els Grollers de Sa Factoria en Jamendo, el portal on els músics comparteixen lliurement les seues obres.
Viva Europe 24th June, La Valquíria de Wagner al aire libre
Creo recordar que el año pasado, el profesor de música me comentó que existía un proyecto en el que diferentes orquestas, desde diferentes partes del mundo, interpretaban obras musicales y se sincronizaban a través de vídeo, no sé si via satélite o vía Internet, algo complicado teniendo en cuenta los retrasos de las comunicaciones.
La iniciativa que me ha llegado a través de e-mail (gràcies Sento) es algo parecido. Consiste en que las ciudades europeas que quieran inscribirse, podrán presenciar a través de pantallas gigantes al aire libre la obra “La Valquíria” de Richard Wagner que será representada en el Palau de les Arts Reina Sofia. Según comentan, es el evento cultural más significativo de mitad de año.
En Valencia se podrá presenciar en la Plaza de la Virgen a partir de las 19h de la tarde el miércoles 24 de Junio. Desconozco en qué otras cuidades se podrá ver. Ya lo podrían haber puesto en la web…. De todos modos, me parece una iniciativa genial para escuchar ópera en la calle, algo difícil de ver y escuchar.
Más información: VivaEuropa 24th June
L’Almarx de Mora
No seré ni el primer ni l’últim que s’ha preguntat per eixe caseró abandonat, o millor dit, saquejat, que es veu des de l’entraor de la Torre, a la dreta. Estem parlant de l’Almarx de Mora. Després de preguntar-ho varies vegades i no aclarir-me, les casualitats van fer que contactara a través de flickr amb Isolda, una nostàlgica xixonenca (va pasar els seus estius a Xixona en la infantesa) que viu a Barcelona, neta de Francisco Mora Berenguer, qui va construir, entre altres coses, el Mercat Modernista de Colón en València i una casa modernista de la Plaça, encara que no sé quina., on viu la meua amiga Ana i el seu iaio Avelino, que fa racó amb el carrer de la peixcateria.
Francisco Mora Berenguer, nascut a Sagunt, va ser l’arquitecte municipal de València, President de la Reial Académia de Belles Arts de San Carlos i deixeble aventatjat de Gaudí, quasi res diu el paperet. Podeu buscar més informació a Google i fins i tot a la Wikipedia on es mostren les seues obres arquitectòniques. La seua tomba al cementeri de València també la podem trobar en findagrave, un clàssic de l’Internet bizarro. La foto de la seua escultura és de FotoValencia, on podreu trobar moltes més fotògrafies de València.
Un altre detall és que l’altar de l’Església Vella, que es va cremar fa uns anys, va estar dedicat al fill de Francisco Mora i pare d’Isolda, el Marqués de Santa Marina.
Les veus populars també diuen que a l’Almarx de Mora es senten veus del més enllà. De fet, crec que la història ha eixit en varios programes de la televisió, si no recorde mal, el Buscador de Telecinco i algun altre més. Jo he vist fins i tot a gent que venia de grabar en el mòbil eixes veus. No obstant, els propietaris diuen que mai n’han sentit.
Esperem que algun dia es reforme la casa, que de segur guarda moltíssima història xixonenca entre els seus murs.
Per cert, també he buscat el significat de la paraula Almarx, tan present en el vocabulari xixonenc, però i no he trobat res. Obviament, ve de la Partida d’Almarx, supose que seria algun nom propi. I el nom de l’Almarx de Mora, per deducció prové de que està en aquesta partida i del seu propietari.
Enllaços:
Totes les fotos de l’Almarx de Mora
Foto de Francisco Mora Berenguer, gràcies a FotoValencia
Carrer de la Carrasqueta, en Valencia
Este estiu estava per València, i vaig estar pegant voltes per allí. No buscava res en concret, i no sé per què vaig mirar el nom del carrer. Crec que es mania. Però em vaig dur una gran sorpresa.
Estava en el Carrer La Carrasqueta, un carrer prou difícil de trobar, en un barri perifèric, prop de Burjassot.
I ja que l’altre dia vam parlar del Coche de Google Street View en Xixona, he aprofitat per fer servir aquesta eina i mostrar aquest carrer en 3 dimensions:
Feu click ací si voleu fer una visiteta en 3D
Es que la Carrasqueta és molta Carrasqueta
Blog de los Ingenieros de Teleco de Valencia y compañeros de profesión
El COITCV, desde hace un tiempo, publica de manera bastante asidua eventos y noticias de interés para nuestra profesión a través de su blog. Es un ejemplo de cómo los blogs se van asentando como una herramienta sencilla y efectiva de comunicación. A menudo recibimos boletines e informes a los que estamos suscritos que van directamente a la papelera. Sin embargo, este tipo de comunicación, más selectiva y que la decide el propio lector, pasa a ser indispensable hoy en día a pesar de que algunos pseudo-gurús andan diciendo últimamente que los blogs moriran en breve, cual Jaime Peñafiel venido a menos hablando con resquemor de Letizia porque ya no sabe de qué hablar.
¿Cuántas webs tienen una sección de noticias de accesibilidad escasa y que nadie revisa periódicamente, sobre todo porque no tienen RSS? Hay a puñados. ¿Y cuántas webs oficiales o semi-oficiales son aburridas y distantes con sus lectores? Más todavía. Con el simple hecho de añadir un blog (e incluso algún perfil /grupo en facebook, o algo 2.0) parece ser que se humaniza todo, que se acerca al lector, cliente, socio o en este caso, colegiado. Y esto viene a colación de la sección que han empezado los editores del blog del Colegio: blogs de compañeros de profesión, y de la cual tengo el honor de ser el primer blog anunciado. Estoy ansioso de conocer a otros bloggers telecos de Valencia!
-
Comentarios
Adiestramiento Canino on Educar perros en Alicante
Educar Perro on Educar perros en Alicante
Perro del desierto on Coral Voces Blancas de Xixona
kikorro on Tienda de Nespresso en Alicante
faloco on Bioshock 2 para PS3
Subscríbete a blog.faloco.com
Licencia Creative Commons
El Audio, Video y Texto de Faloco.Com bajo el dominio y subdominios de Fabián López Coloma tiene una licencia Creative Commons Reconocimiento 3.0 España License.TwitPics
-
Fotos Aleatorias
