Barranc de les Salines, Xixona

Una de las características principales del término municipal de Xixona es que, dada su extensión y situación, tenemos paisajes muy áridos, como el Barranc de les Salines y toda la zona de Monnegre, l’Espartal, els Almaens… y otros muy verdes, como la Carrasqueta, Vivens, etc.

Y otra de las características fundamental de nuestro término es que podemos encontrar fuentes de agua naturales incluso en esos parajes áridos, tal como podéis ver en este vídeo grabado el 4 de Agosto de 2010, en el barranc de Sílim, per les Salines, y en las fotos anteriores.
http://www.youtube.com/watch?v=yXk7_D818OI
Este agua tiene un sabor salado, y brota del subsuelo o de las paredes del barranco. Lo más curioso es que metros más arriba, existen otras fuentes con agua dulce, como es el caso de la Font de la Mascuna, cuyo barranco, accediendo desde Sílim es una pasada:

Aquí está la Font de la Mascuna, un agujero en el suelo:

Y un vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=j8YB1jnoY2M
Aquí tenemos más fotos del barranc de les Salines (i Sílim, i la Mascuna):
![]() |
| Font de Bernat, les Salines, Silim i la Mascuna |
Y la geolocalización, con la excursión que hicimos por les Salines:
Como anécdota, la película TRIAGE se rodó por esta zona, tal como se puede ver en las imágenes del siguiente trailer:
http://www.youtube.com/watch?v=XzVFAna2JHw
Y aquí unas cuantas fotos más de la peli.
Voluntariat ambiental en Monnegre
De la mateixa manera que es va fer a El Salt de Xixona, aquest estiu el Campus Jove Universitat d’Alacant ha organitzat unes jornades de voluntariat ambiental a la vall del riu Monnegre. La idea és rehabilitar i netejar els camins abandonats, els escoles i la casa del mestre. Les jornades aniran des del 3 al 22 d’agost, en tres torns diferents d’una setmana de duració, i tot no serà feina sinó que hi haurà tot tipus d’activitats lúdiques durant tot el dia. La veritat és que si queda com ha quedat el Salt, que el vaig vore fa uns dies, valdrà molt la pena, molt millor que vore escenes com aquestes:
La iaia Mati i el iaio Perfecto es van criar a Monnegre, és a dir, que en la meua família tenim sang monnegrera, tant de Monnegre de Dalt com Monnegre de baix, encara que Villa Adela, en ruïnes hui en dia, pertanyia al riu de dalt. Ací teniu la foto de la caseta:
Així que d’alguna manera o altra, tinc un compte pendent i intentaré ajudar en aquesta tasca. El que més m’ha agradat és el tema de rehabilitar les escoles, on va anar ma mare quan era xicoteta fins que va haver de deixar-ho per treballar al camp. D’ací van migrar a la finca de Nutxes de mitgers, on anar a l’escola es va fer molt més complicat. Ací teniu unes quantes fotos de les escoles, al 2007:
I unes fotos dedicades a tots els que en un ftur diguen que els fa mal la cadera, com diu la iaia:
El fullet amb totes les dades de les jornades el teniu en les següents imatges:
I si voleu vore més fotos de Monnegre, fetes al 2007:
![]() |
| Montnegre |
Andreu Perfecto ja està ací

El dia 19 de Gener de 2010, un poquet abans de les 14,30h, va venir al món Andreu Perfecto, el meu segon nebodet, i segon fill de Adrian i Leles. Des del primer moment s’ha portat molt bé, amb un part envejable i de moment, sense donar quefer. Plora poqueti i és molt calladet.

Andreu va pesar 3.240 Kg y res més nàixer va estar dues hores en braços de sa mare. Segons conten les infermeres, és la tècnica anomenada del cangur, amb la que el xiquet, en lloc d’apartar-lo de la mare i netajar-lo immediatament, després de nàixer, permaneix damunt d’ella per què l’eixida del seu cos no siga tan abrupta.
Andreu ha decidit venir al món el mateix dia que va náixer son tio Rubén, però 36 anys després, i un dia abans de Sant Sebastià, el sant de l’altre tio, o siga jo. Damunt diuen que es pareix a mi, motiu pel qual son pare pot estar un poc mosquejat, però tot queda en família. Allò de Perfecto ve perquè el nostre iaio es deia així, igual que el tio Perfe, que en pau descansen. És un nom molt monnegrero.
Jo continue dient que es pareix molt al seu germanet Adri quan va náixer fa quasi 4 anyets, i si no, mireu la següent foto en gran fent click:
Com diuen en Xixona i supose que en altres llocs, salut per criar-los, i a vore si els Lopetes fem algun dia una xiqueta, que sols sabem fer matxos. Enguany els mariners ja en som un més, i a este pas anem a caçar als vermells!
Bodes de plata del tio Alfonso i tia Loles
Fa 25 anyets es van casar, i segons m’han dit, el dia de la seua boda estava jo super-pesadet en una espasa. Este dissabte, coincidint amb el Carnaval de Xixona (adelantat pel febrer fester), van celebrar les bodes de plata.
Tant de temps, i continuen com al primer dia, això si, el tio Alfonso més vermell que una tomaca.
Enhorabona!
I totes les fotos de l’album:
![]() |
| Boda Tio Alfonso – Tia Loles |
Acta matrimonial de 1944

Aquesta és l’acta matrimonial del iaio Perfecto i la iaia Mati. Data del 1944, del 15 de Gener, dia en el que es van casar, en plena post-guerra. La lluna de mel la van passar a València i quan van tornar, es van afincar en Monnegre, de maseros. Després es van mudar a Nutxes, feien els mercats de Sant Vicent, Biar, etc, carregant el matxo. Van comprar casa a Xixona i finalment, ací es van quedar.
Aquest podria ser el que avui anomenem el “llibre de família”, i darrere estan les actes de naixements de tots els fills i filles. Tot du el segell del Juzgado Comarcal i el registre.
Què jovenets estan a la foto!! L’abuelo es va casar als 28 anys i l’abuela als 27. Com a curiositat, ell va nàixer el 12 de març, ella el 14 de Març (el mateix dia que cuchola, i jo el 17 de Març, una bona rècua de Piscis.










