Xixona Esportiu Juvenils, 1996
Quina panda… Esta foto és dels juvenils del Xixona Esportiu de l’any 1996 aproximadament. I dic aproximadament perquè no me’n recorde molt.
Fent càlculs, jo vaig jugar en el Trotamundos quan estava en 8º de EGB, és a dir, als 13 o 14 anys, dos anys després de que Pichi, Juanjo, Luis i companyia arribaren a la final del Campionat d’Espanya. Nosaltres ens vam classificar per a la Comunitat Valenciana, vam anar a València i Oropesa a jugar en una nave de taronges amb dos porteries i les dutxes a les oficines, però finalment no vam passar a la fase nacional, després de moments mítics com el del Sifó al col.legi del Pilar de València (deu anys després he viscut en front d’aquest col.legi i he tingut amics de carrera companys dels nostres rivals). Els juvenils de l’equip de basket del Forum Filatélico, que jugaven al costat de nosaltres, ens van regalar un pin de la remontada que vam fer, jeje.
Els dos anys següents (1er i 2n de BUP) vaig continuar amb el futbet i el Trotamundos de Xixona, i en 3er vaig passar al futbol si no recorde mal. Ho vaig fer per inèrcia perquè quasi tots feiem el mateix, en lloc de continuar amb el futbet, i crec que em vaig enganyar perquè el canvi va ser molt gran i em va costar molt acostumar-me ja que no tenia experiència en el futbol 11 i canvia moltíssim.
Aquesta espectacular foto me l’ha passada Luisa (moltes gràcies!!), la mare de Johny, i d’esquerra a dreta, començant per dalt, les figures som:
Cototo, Caroto (entrenador), Pepet, Johny, Raúl Ballester, Fabián (yo primet), Ramos, Norberto (Loko), Juanjo, Juanito i Ruben.
I en la fila de baix: Rafa, Benito, Sapi, Uge, Kike el Pollero, Box, Francés i Juan Richarte.
Crec que falta gent i supose que la Quinta de Juanjo seria l’última dels juvenils d’eixe any. Els altres que falten supose que estarien jugant amb els majors. Del resultat final no me’n recorde, però dels ratets que vam passar en l’autobús amb Toni Caroto sí, on els pares de Johnatan solien acompanyar-nos prou.
No havia parlat mai al blog de la meua etapa de futbolista, possiblement perquè just quan vaig començar la web feia poc que ho havia deixat per motius d’estudis. El futbol és una xicoteta espineta que duc clavada perquè ho vaig haver d’abandonar quan vaig partir cap a València a estudiar teleco, i a estes altures, crec que no me la llevaré mai. Ha sigut una part molt important de la meua vida, sobretot a l’adolescència, i on he aprés la importància de treballar en equip, a ser competitiu i la superació personal. També vaig fer bons amics i gent que amb el pas del temps, aprecie molt, malgrat que els nostres camins han seguit sendes diferents i avui en dia la relació és quasi nula. Però sempre queda algo graciós i certa complicitat quan et creues amb algú d’ells.
En fi, supose que com sempre m’ha passat, he hagut de sacrificar unes coses per aconseguir-ne d’altres, i això és llei de vida en un cul de mal seient.
La Sandwichera del Real Madrid

Me hizo gracia este invento. Parece una chorrada, pero es una buena idea, original y barata, aunque a mi y a muchos les causaría indigestión el sandwich con el escudo del Real Madrid “impreso”
Sólo estaría tranquilo cuando el susodicho sandwich empezase a circular por los intestinos, jeje. Al menos no se les ha ocurrido litografiar la cara de Guti.
Bruno a punt de debutar en 2ªB
Acabe de llegir en el Diario Información que el xixonenc Bruno ha sigut avisat per a la sessió d’entrenament en el CD Alcoyano, i possiblement jugue contra el Lleida, en la segona divisió B del futbol espanyol. A vore si té sort i marca algun golet dels d’ell i se’n va a cel.lebrar-ho al Mig Any d’Alcoi
Font: Información
España – Italia, gol en la semifinal del mundial
Últimamente los italianos nos tendrán atragantados después de la Eurocopa y de esto que sucedió el otro día en la semi-final del mundial de futbol sala fifa 2008. El partido iba para prórroga, empate a 2, y en el último segundo, Foglia, quien había marcado creo que el primer gol, se mete el gol en propia meta de la manera más absurda, y seguramente va a estar un tiempo sin fogliar del disgusto.
Como siempre, ellos, que tienen mal perder, reclamaron y reclamaron. El marcador de tiempo de la tele marcaba 0, pero en la mesa, que es el que vale, todavía no había acabado el tiempo. A pesar de todo, no hubo ningún codazo al más puro estilo Tassoti.
España y Luis campeona de Europa!
GOOOOOOOOOOL DE RAÚL!!!!!
Al final, hemos podido. Ya era hora!! Me alegro por la afición, por los jugadores y sobre todo, por Luis Aragonés.
Me gustaría saber dónde están ahora todos aquellos grandes periodistas deportivos que lo rajaron y realmente, lo han cesado. Qué contentos están ahora, verdad?
Qué malo es Luis! Por qué no pone a Raúl?? Luis dimite ya! Que vengan otros entrenadores! Qué desagradable es el entrenador de la selección española! Que juegue Raúl! Qué mal juega España! Otro fracaso de la Selección! Torres se enfada con Luis. Paquete de Luis a Sergio Ramos. Raúl a la selección. Guti a la selección. SOIS TODOS UNOS BOCAZAS!!!! Espero que se cojan unas largas vacaciones o se escondan debajo de las piedras porque no tienen vergüenza. ¿Alguien ha entonado el mea culpa? ¿Alguien ha dicho algún “me equivoqué”? No. Siempre de listillos, jugando a ser entrenadores, o mejor, a jueces del futbol, rellenando km de papel y de informativos con información superflua, polemizando sin sentido. Que os den!
Fotos de la celebración en Benidorm, donde los chinos se pusieron las botas con camisetas rojas (hasta los guiris con la camiseta de España!! y las guiris con vestiditos de la selección):
Resto de fotos:
| España campeona de Europa |




