El local dels músics a la kàbila dels geladors

Les festes de Moros i Cristians, sense la música i els músics, no serien festes. Encara que tots ho sabem, moltes vegades els músics passen inadvertits i tampoc ens plantegem massa com viuen i dormen durant els tres o quatre dies de festes.

Al carrer Madrid està el local dels músics, que va ser reformat fa poquet i que l’any passat va patir un xicotet accident quan es va afonar per una zona. Doncs bé, la Federació ha buscat l’alternativa i enguany els músics dormiran a la kàbila dels geladors, que ha estat llogada i acondicionada com podem vore a les fotos:

S’han posat taulells per separar-la en estàncies i alguna que altra cortineta. Esperem que els músics estiguen a gust.

August 16, 2009 | Filed Under Moros i Cristians | 3 Comments

6 dies

En un bufit ja s’han acabat les festes. Queden 5 dies per a la Nit de Soparet i 6 dies per a l’Entrada, on possiblement torne a fer doblete i faça meravelles per embotir-me el “tratge”

Enguany crec que s’han juntat els astres per poder assistir a tots els actes, o almenys, a aquells que més m’agraden.

Esperem que tot isca bé.

August 16, 2009 | Filed Under Moros i Cristians | 2 Comments

Homenatge a Pepet, el Moro Traïdor

Quan jo tenia uns 4 o 5 anyets, li vaig preguntar a mon pare: “Papa, que ja no ix Pepet en el Moro Traïdor?” Em va fer molta pena saber que havia faltat perquè en aquells temps, jo vivia en front de “l’Asilo” i el veia quasi a diari fent “mandaos”.

25 anys després, és a dir, fa uns dies, li vaig tornar a preguntar a mon pare: “Papa, tu saps algo de Pepet? On va nàixer? A què es dedicava? etc.” I em va contestar: ” La veritat és que no ho sé, jo l’he vist tota la vida en el Asilo”.

Arran d’un vídeo que Colometa (pare) va passar de Beta a VHS, hem pogut recuperar unes imatges d’aquell mític Moro Traïdor, que com tots sabem, és el protagonista del Juí Sumaríssim del Moro Traïdor, un acte representatiu de les festes de Moros i Cristians de Xixona en què es jutja a un moro que per amor a una cristiana, es va passar a l’altre bàndol, de manera que se’l va jutjar i condemnar a mort.

Doncs bé, Colometa I+D (fill) ha investigat, tal com publica al seu bloc, ens recorda que José Llinares Ros va ser pastor, va viure en La Naveta amb sos pares, va ajudar a la Guerra Cívil portant aigua als soldats en un burret… Quan van morir sos pares, va entrar en “l’Asilo” al 1944 (ara ja sé perquè Lopes sempre l’havia conegut allí) amb 42 anys, i va estar allí 40 anys més, fins que va morir al 1984, que és la data aproximada del vídeo següent.

Tots els que el recordem, de segur que tenim un record admirable d’ell per la seua innocència, el seu somriure i com gaudia i ens feia gaudir fent de Moro Traïdor, tal com reflexa l’article que ha adjuntat Colometa de Fernando Galiana al Programa de Festes de 1985.

Enguany es compleixen 25 anys de la seua mort, i no sé si serà una mania o què, però jo, sempre que vaig a Canyabate, li faig una visiteta perquè és una d’eixes celebrities xixonenques que sempre mereix ser recordada.

El vídeo té una qualitat prou baixa perquè està un poc deteriorat (l’hem intentat recuperar al màxim), com el de vídeo de la Puça als 80, però voreu cares conegudes segur. Serà de l’any 1984 o per ahí i crec que pertany a TVE, supose que als informatius regionals, encara que està en castellà i aquestos es feien en valencià. Recordem que si teniu algun material d’este tipus i voleu que el digitalitzem, ens aviseu, ho farem encantats:

Video de Pepet el Moro Traïdor

August 7, 2009 | Filed Under Xixona | 6 Comments

Concert de Serrat en Xixona, crònica

Com dirien “los viejos del lugar”, menys mal que han portat algo de tresllat.

Fa uns anys, uns amics de Benidorm que viuen a Madrid i que van a quasi tots els macro-concerts d’artistes mundialment reconeguts, em van dir quan els vaig comentar que era de Xixona, que va ser ací on, fa molt temps, van vore un dels millors concerts de sa vida. Adivineu quin? Es va fer al camp de futbol, i estem parlant de Radio Futura. Va ser una aposta molt arriscada que, segons m’han dit (no sé si és cert), quasi acaba en bancarrota dels organitzadors.

Des d’aquells any de la “movida”, ha vingut al Parasol Giorgi Dann, Canyita Brava i, fins i tot, vam assistir a un gran concert de Los Enemigos abans de separar-se i dels quals, conserve la baqueta d’Animal, el bateria. Des d’aquell últim concert, ha hagut un gran paró, sobre tot per les dificultats econòmiques que suposa portar artistes a Xixona ja que en som poquets i molts de fora continuen pensant que “eso está muy lejos” y que “encara viu per ací Heidi, Pedro y el abuelo”.

Però bé, enguany crec que s’ha donat un pas molt gran. No vaig poder anar al concert de La Fuga, però tots m’han dit que va estar genial i que va venir molta gent. Jo vaig preguntar a uns quants que estaven pels voltants de les escoles i havien vingut des de Barcelona a vore el concert. I no ha sigut la única cosa que hem vist en Xixona. També ha tornat Josele Santiago (ex-enemigo) i ha repetit Santi Campilllo (ex-Mclan), i i part de la culpa de tot això la té Mario Pote (Bebop), com el concert de Serrat.

El divendres, Serrat va estar relaxant, íntim, picardiós, divertit, irreverent, profund, filosòfic, irònic, amb molt verborrea. Ens va fer riure i ens va emocionar. Malgrat la calor, tant ell com Ricard Miralles, el pianista, anaven en mànega llarga. “Ens fotrà l’airet”, pensarien. Hi havia moments que semblava que no fora Serrat, sino Chiquito de la Calzada o qualsevol monologuista qui estava damunt l’escenari. Entre proverbis orientals i anècdotes, ens van tocar temes del seu repertori, tant en català com en castellà, uns més coneguts i altres menys. Possiblement, els més esperats van ser Mediterráneo, Penélope i Paraules d’Amor. I aquesta última, a mi en particular, em va emocionar, sobre tot quan Serrat es va quedar en silenci, i va deixar al públic que cantara.

Un altre apunt. Quan va acabar el concert, vaig vore a Roser i em va dir: “Quan ha sonat Mediterráneo, me n’he recordat del teu germà”. I es que quan érem companys de pis a València, li vaig contar que quan el meu germà Adrian estava a Alemania, se li posaven els pels de punta d’escoltar esta cançó. I no és per menys. Jo em quede amb la frase: Tengo alma de marinero…

En definitiva, esperem que els organitzadors del concert ens tornen a fer feliços prompte. I com a curiositat… Serrat va estar dos dies abans en Alacant. Parlaria en català també?

July 29, 2009 | Filed Under Xixona, música | Leave a Comment

La Senyal 2009 en Xixona

El encierro fue rápido (sólo 3 peñas desfilaron por la mañana) y transcurrió sin ninguna incidencia grave, sólo algún moratón en el ojo del Bicho, y un esguince en el pie de Adán. Los servicios de urgencia, es decir, don Nicolhouse que estaba de guardia, tuvieron una jornada sin nada que destacar. La Procesión del Miracle finalmente se realizó, al igual que el torneo de Cotos que dio su pistoletazo de salida i el almuerzo del Raval, con la inestimable colaboración dels llauraors.

Los corredores rescataron los bártulos del cajón dedicado a las fiestas, como el Johnson’s Baby de Ramon anti-escaldamiento, para evitar la visita in extremis a Conchi la de la Farmàcia.