És un ritual que en el cas de les dones es sol repetir tots els anys, i en cas dels homes, cada uns quants anys: llogar un vestit (que nosaltres anomenem “tratge”) per a les festes de Moros i Cristians. Supose que en altres pobles passarà el mateix que en Xixona, i és que els homes solen tenir un vestit comprat, que es repeteix tots els anys, mentre que les dones en solen llogar un tots els anys, i per això les seues quotes de festes són més reduïdes.

La penúltima vegada que vaig “alquilar un tratge” va ser en la capitania pirata de Romero i Matias, companys de la nostra esquadra, encara que no el vaig poder utilitzar a l’Entrada per problemes d’ansietat. Enguany tenim una esquadra de negres per a la capitania dels marrocs, i vam muntar a Cocentaina i Alcoi a buscar un tratge de negre, cosa que no havia fet mai, entre altres coses, perquè sóc cristià i pirata, i per ahí dalt no solen haver pirates.

En Cocentaina vam estar en Roperia Ximo, just en el centre de la ciutat, en un edifici xulíssim. Després, en Alcoi, vam estar en Festalcoi, en El Molinar i en El Drac, on per cert, hi havia un pòster de l’any d’alferes amb la banda de Xixona darrera.

Per mi, la roba de festes sempre ha sigut un tema secundari, és a dir, em despreocupe prou. No obstant, la meua opinió sobre les esquadres de negres és que no deuen tenir tants ornaments dorats ni tanta “parafernàlia”. No deixa de ser una esquadra de guerrers africans (què no és el mateix que moros/musulmans/àrabs), i moltes vegades pareixen de tot menys això amb tanta joia i armadures. Preferisc una coseta senzilla, i més pensant que és en estiu… Jo em morc de calor amb tanta capa, encara que la última vegada, amb tant estrés previ a l’entrada, me’n vaig deixar una!

D’altra banda, supose que nosaltres estem acostumats, però no em deixa de sorprendre el negoci i rendibilitat del Alquiler de trajes de Fiestas de Moros y Cristianos, Capitanías, Boatos y complementos de Fiestas. És que tenen fins i tot, roba per als Reis Mags.

En fi, que siga el que Deu vulga, i esperem que la esquadra capiNatia 2010 isca molt bé.

Buscant tratge de negres

Les fotos estan al meu compte de picasa: http://picasaweb.google.com/xixona

I ací estan desglossades per actes de la Trilogia Festera.

Entrada Moros i Cristians 2009

Entrada Pirata 2009

dianes 2009

ambaixada del contrabando

ambaixada pirata 2009

baixada de misa

kabileo 2009

moro traïdor

Sempre que he ballat he acompanyat a la tia Lola a ca Loreto, una professional de com es posa el mocador i una gran persona per a tots els que la coneixem. Sa casa sempre està oberta per a tots aquells/es que volen un poquet d’ajuda en molts aspectes, i sempre es sol omplir als moments previs de la Dansa. Enguany vaig arribar un poquet tard perquè estava parlant amb Toni Francia pel vídeo dels Moros Verds al un, dos, tres, però vaig trobar a unes grans models, pròpies de la Passarel.la Monnegre (moltes gràcies Bea and sister).

Enguany no he eixit a ballar i per tant, portava la càmera damunt per fer-li un xicotet reportatge i ens explicara un poc com es posa el mocador, ja que és una d’eixes tradicions que poc a poc va perdent-se, encara que, obviament, cadascú és lliure de vestir com vullga. I el que he aprés, més o menys resumit:

- El mocador té o ha de tenir unes dimensions de 1,60m x 1,60m. Segons l’altura de la dona, es coloca amb més o menys plecs, ja que entre altres coses, el pico de darrere ha d’anar per la cintura.

- Una vegada està colocat el mocador per darrere, passem a la part de davant, de tal manera que el pico de l’esquerra va davall i el de la dreta damunt, al contrari que els homes. Cada plec de davant va nigat al gipó (brusa o “jubón” en castellà) amb una agulla perquè no es solte al ball.

- Quan hem posat al part dels pits, falta nugar per darrere els dos picos que queden, i també es reforça amb agulles perquè no es solte.

Les “balladores pobres”, segons ens van contar, duien dos mocadors (el blanc davall i damunt morat o vermell) per lluir-se un poc més i perquè suaven i s’ho posaven al cap.

Com a anècdota, Loreto també em va parlar del vestit que portava, un tant diferent als demés. Diu que estava dedicat a la seua iaia Concha. Se’n recordava de com era i se’l va fer.

En fi, ací està el vídeo, on també apareix Kiko el Carnisser (el seu nebot) amb els nanos i la dona:

http://www.youtube.com/watch?v=WYeTqzyZDhg

I més fotos de la Dansà 2009:

La Dansà 2009

Intentaré retransmitir-les per twitter, que està integrat amb Facebook:

http://twitter.com/faloco

http://www.facebook.com/Fabian.Lopez.Coloma?ref=profile

Açò ja no hi ha qui ho pare, i en un tres i no res, ja s’han acabat. Bones festes a tots.

No l’hem publicat abans perquè volíem parlar amb alguns dels que hi van assistir al programa UN,DOS,TRES de Chicho Ibañez Serrador i la presentadora Mayra Gómez Kemp. I per fi, el dia de la dansà em vaig reunir amb Toni Francia (Antonio Bernabeu), qui va ser alcalde de Xixona i president del Club Juventud durant uns quants anys. 

Toni ens ha contat que tot va moure perquè Pepito Fajardo tenia alguna relació amb Chicho Ibáñez, i tot va ser dit i fet. En unes setmanes ho van preparar tot i van anar cap els estudis de TVE. Realment va ser prou ràpid, pràcticament anar i tornar, encara que no els va faltar temps per bufar-se i fer algunes “andresses” als guardes de seguretat, d’un dels qual es conserva la seua gorra furtada en la kàbila dels verds. A la xicona de vermell que ix amb ells també la van fer pelear un ratet.

Un dels problemes que hi havia al plató és que les “trabucaes” podien fer-lo malbé. De fet, crec que van haver de repetir l’escena varies vegades, i Chicho els va dir que no carregaren molt els trabucs, i no pel so, sino pel cristall de les càmares que en aquella època eren prou delicats. 

Chicho va venir més tard a la kàbila dels Moros Verds de Xixona. De fet, hi ha una foto amb ell. El que no em queda clar és si va venir en un soparet, en Festes, o un altre dia. Hi ha unes quantes coses que m’han contat que no sé si són certes, però això ja ens ho confirma Coloma I+D al seu bloc. Una d’elles és que la lona del plató va caure de les trabucades. I l’altra és que un terroner que estava de negocis per Madrid, va entrar en un bar amb un client, es va trobar a tots vestits de moros verds i es va posar a plorar.

A banda d’aquest programa de TVE, Toni ens ha contat també moltes anècdotes del programa UN PUEBLO PARA EUROPA, que es va fer uns quants anys abans i del qual, ja estem buscant els vídeos. Pareix ser que era paregut al Gran Prix i els xixonencs van anar a tots els programes (crec que n’eren 6 o 7) i arribar a la final. Però ja en parlarem pròximament quan tinguem més informació.

El vídeo dels Moros Verds, del qual hem intentat llevar un poc de ruido de la cinta analògica i normalitzat el volum:

http://www.youtube.com/watch?v=5hiarOhcvNw