Buscant “tratge” de negres per a Moros i Cristians

És un ritual que en el cas de les dones es sol repetir tots els anys, i en cas dels homes, cada uns quants anys: llogar un vestit (que nosaltres anomenem “tratge”) per a les festes de Moros i Cristians. Supose que en altres pobles passarà el mateix que en Xixona, i és que els homes solen tenir un vestit comprat, que es repeteix tots els anys, mentre que les dones en solen llogar un tots els anys, i per això les seues quotes de festes són més reduïdes.

La penúltima vegada que vaig “alquilar un tratge” va ser en la capitania pirata de Romero i Matias, companys de la nostra esquadra, encara que no el vaig poder utilitzar a l’Entrada per problemes d’ansietat. Enguany tenim una esquadra de negres per a la capitania dels marrocs, i vam muntar a Cocentaina i Alcoi a buscar un tratge de negre, cosa que no havia fet mai, entre altres coses, perquè sóc cristià i pirata, i per ahí dalt no solen haver pirates.

En Cocentaina vam estar en Roperia Ximo, just en el centre de la ciutat, en un edifici xulíssim. Després, en Alcoi, vam estar en Festalcoi, en El Molinar i en El Drac, on per cert, hi havia un pòster de l’any d’alferes amb la banda de Xixona darrera.

Per mi, la roba de festes sempre ha sigut un tema secundari, és a dir, em despreocupe prou. No obstant, la meua opinió sobre les esquadres de negres és que no deuen tenir tants ornaments dorats ni tanta “parafernàlia”. No deixa de ser una esquadra de guerrers africans (què no és el mateix que moros/musulmans/àrabs), i moltes vegades pareixen de tot menys això amb tanta joia i armadures. Preferisc una coseta senzilla, i més pensant que és en estiu… Jo em morc de calor amb tanta capa, encara que la última vegada, amb tant estrés previ a l’entrada, me’n vaig deixar una!

D’altra banda, supose que nosaltres estem acostumats, però no em deixa de sorprendre el negoci i rendibilitat del Alquiler de trajes de Fiestas de Moros y Cristianos, Capitanías, Boatos y complementos de Fiestas. És que tenen fins i tot, roba per als Reis Mags.

En fi, que siga el que Deu vulga, i esperem que la esquadra capiNatia 2010 isca molt bé.

Buscant tratge de negres

January 25, 2010 | Filed Under Moros i Cristians | Leave a Comment

Fotos de Festes de Moros i Cristians de Xixona

Enguany tinc moltes fotos de festes de Xixona (i pocs vídeos) i he tractat de seleccionar unes poquetes i classificar-les segons els actes. M’ha ajudat Betty, incansable fotògrafa. Falten les dels soparets i de la retreta, però ja les posaré més tard. També hi ha actes on no he portat la càmera (de L’Entrada hi ha poquetes). Faltaria també muntar-les a Facebook i etiquetar gent, però de moment, ací estan.

Les fotos estan al meu compte de picasa: http://picasaweb.google.com/xixona

I ací estan desglossades per actes de la Trilogia Festera.

Entrada Moros i Cristians 2009

Entrada Pirata 2009

dianes 2009

ambaixada del contrabando

ambaixada pirata 2009

baixada de misa

kabileo 2009

moro traïdor

August 27, 2009 | Filed Under Moros i Cristians | 1 Comment

Loreto ensenyant com es posa el mocador de la Dansa de Xixona

Les mirades-scanner que es solen fer als balladors i balladores de la Dansa de Xixona des de l’acera que em solen posar nerviós i que mai he comprés, ara prenen sentit. Es sol mirar la manera de ballar però sobretot, les mirades apunten als vestits, on els mocadors prenen una importància suprema. Després d’aquest vídeo, he augmentat un escaló en l’art del critiqueo danseril.

Sempre que he ballat he acompanyat a la tia Lola a ca Loreto, una professional de com es posa el mocador i una gran persona per a tots els que la coneixem. Sa casa sempre està oberta per a tots aquells/es que volen un poquet d’ajuda en molts aspectes, i sempre es sol omplir als moments previs de la Dansa. Enguany vaig arribar un poquet tard perquè estava parlant amb Toni Francia pel vídeo dels Moros Verds al un, dos, tres, però vaig trobar a unes grans models, pròpies de la Passarel.la Monnegre (moltes gràcies Bea and sister).

Enguany no he eixit a ballar i per tant, portava la càmera damunt per fer-li un xicotet reportatge i ens explicara un poc com es posa el mocador, ja que és una d’eixes tradicions que poc a poc va perdent-se, encara que, obviament, cadascú és lliure de vestir com vullga. I el que he aprés, més o menys resumit:

- El mocador té o ha de tenir unes dimensions de 1,60m x 1,60m. Segons l’altura de la dona, es coloca amb més o menys plecs, ja que entre altres coses, el pico de darrere ha d’anar per la cintura.

- Una vegada està colocat el mocador per darrere, passem a la part de davant, de tal manera que el pico de l’esquerra va davall i el de la dreta damunt, al contrari que els homes. Cada plec de davant va nigat al gipó (brusa o “jubón” en castellà) amb una agulla perquè no es solte al ball.

- Quan hem posat al part dels pits, falta nugar per darrere els dos picos que queden, i també es reforça amb agulles perquè no es solte.

Les “balladores pobres”, segons ens van contar, duien dos mocadors (el blanc davall i damunt morat o vermell) per lluir-se un poc més i perquè suaven i s’ho posaven al cap.

Com a anècdota, Loreto també em va parlar del vestit que portava, un tant diferent als demés. Diu que estava dedicat a la seua iaia Concha. Se’n recordava de com era i se’l va fer.

En fi, ací està el vídeo, on també apareix Kiko el Carnisser (el seu nebot) amb els nanos i la dona:

http://www.youtube.com/watch?v=WYeTqzyZDhg