L’ofrena de les Festes d’Hivern o dels Geladors de Xixona

Possiblement un dels actes més emotius de Les Festes d’Hivern o Festes dels Geladors, com les coneixem els xixonencs, és l’Ofrena de flors a la mare de Déu de l’Assunció. Consisteix en un desfile en el qual les dones es posen el vestit típic del poble o ciutat on tenen les geladeries. Justament per aquesta raó i per la pròpia naturalesa dels geladors (o gelaters) és un acte únic d’aquestes festes, com també ho és el moment en que tiren gelat al final del desfile del dissabte.

Enguany, la televisió valenciana es va pasar el dia de l’Ofrena, i com no, va enganxar a tota la troup Coloma. Anaven més perduts que Wally en un partit de l’Atleti, i com no, es van trobar amb la tia Angelita, que ràpidament se’ls va muntar a ca la meua cosina Gema. Res començar, la iaia Mati contant batalletes… Esperem que no es perda aquesta tradició i que les festes de Moros i Cristians d’Hivern continuen amb força.

I ací està el document:

May 10, 2010 | Filed Under Moros i Cristians, Xixona | Leave a Comment

Menjar i beure amb els Coloma

Últimament, sempre em trobe a tots els tios i cosins en la mateixa postureta: sentats en una mega-taula. I que siga per molt més temps, encara que ja comencen a anar-se’n a gelar i s’acaba ‘lo’ bo.
En dos semanes hem tingut cumple de la Iaia, bateig d’Andreu i 50é cumple del Tio Alfonso. Aprofitarem al màxim estos momentets.

March 19, 2010 | Filed Under Xixona | 1 Comment

Andreu Perfecto ja està ací

img 4002 Andreu Perfecto ja està ací

El dia 19 de Gener de 2010, un poquet abans de les 14,30h, va venir al món Andreu Perfecto, el meu segon nebodet, i segon fill de Adrian i Leles. Des del primer moment s’ha portat molt bé, amb un part envejable i de moment, sense donar quefer. Plora poqueti i és molt calladet.

img 4008 Andreu Perfecto ja està ací

Andreu va pesar 3.240 Kg y res més nàixer va estar dues hores en braços de sa mare. Segons conten les infermeres, és la tècnica anomenada del cangur, amb la que el xiquet, en lloc d’apartar-lo de la mare i netajar-lo immediatament, després de nàixer, permaneix damunt d’ella per què l’eixida del seu cos no siga tan abrupta.

Andreu ha decidit venir al món el mateix dia que va náixer son tio Rubén, però 36 anys després, i un dia abans de Sant Sebastià, el sant de l’altre tio, o siga jo. Damunt diuen que es pareix a mi, motiu pel qual son pare pot estar un poc mosquejat, però tot queda en família. Allò de Perfecto ve perquè el nostre iaio es deia així, igual que el tio Perfe, que en pau descansen. És un nom molt monnegrero.

Jo continue dient que es pareix molt al seu germa net Adri quan va náixer fa quasi 4 anyets, i si no, mireu la següent foto en gran fent click:

Com diuen en Xixona i supose que en altres llocs, salut per criar-los, i a vore si els Lopetes fem algun dia una xiqueta, que sols sabem fer matxos. Enguany els mariners ja en som un més, i a este pas anem a caçar als vermells!

January 21, 2010 | Filed Under Xixona | Leave a Comment

Luna y Lisa ya son amigas

Por fin lo hemos conseguido. Luna y Lisa, a pesar de que continuan con sus tiranteces, ya juegan, ya son amigas, aunque su juego más bien parezca Presing Catch o la WWF. Como diria Paco Nadal: “Quina pica d’ulls…”

July 27, 2009 | Filed Under perros | 2 Comments

Stand by

Hace unos dos meses que no escribo en el blog, y es que en ese tiempo han pasado muchas cosas importantes en mi vida, por lo que he tenido que dejar mi vida bloggera en stand-by. ¿Quiere decir eso que lo abandonaré? La respuesta es NO.

Últimamente se habla mucho de que los blogs están desapareciendo en detrimento de las redes sociales y el microblogging, como twitter. Algunas redes de blogs han sucumbido y otros blogs que seguía han dejado de postear, al menos, periódicamente. Lo cierto es que aunque presente una actividad constante en facebook y twitter (sobre todo a través del iPhone), no tengo tiempo a escribir nada, y menos para leer feeds. No obstante, como este blog sirve, básicamente, para seguir un timeline de mi vida, continuará en breve.

¿Y a qué se debe? Bien, intentaré resumir mis meses, aunque es muy difícil describirlo en pocos párrafos. A parte de mucho curro, cursos y muchos exámenes (tanto puestos por mí como alguno que otro al que me he presentado), el hecho determinante es que nos hemos comprado una casa que teníamos vista desde el verano pasado, y todo han sido historias para poder hacernos con ella. Pero al final, lo conseguimos y ha valido la pena.

Ha sido bastante trabajosa la negociación con propietarios, bancos e inmobiliaria(s), teniendo que contratar, incluso, a un abogado para que quedara todo bien atado. Una vez conseguimos la firma ante el notario, ha venido el segundo paso: acondicionarla. Y en ello andamos: pintura, obras, instalaciones de gas, electricidad, fonanería, jardinería, limpieza, vaciado, compras, muebles, bricolaje, viajes en furgoneta, etc. etc. Como anécdota, contar que la hipoteca de la casa vino con regalo: Luna. Se ha quedado con nosotros y es un solete.

img 7257 225x300 Stand by

Algo también muy importante que ha sucedido en mi vida es que me corté la coleta después de tres años con ella, no sin pena ni después de habérmelo pensado mucho. Todo se debió, sobre todo, a que le prometí a mi padre que me cortaría el pelo cuando al fin fuera propietario de una casa, y lo cumplí, para su gran regocijo y mi pesadumbre.

Y ya que estamos, aprovecho este post para mostrar las fotos de otros acontecimientos, sobre todo familiares y con amigos. En orden cronológico:

- Bodes de Plata del Tio Alfonso y la Tía Loles