Excursió per Nutxes, La Llibreria, Barranc dels Ports, Penya Reona, La Costa i Riu Sec
La intenció d’ aquesta excursió era muntar a Vivens per veure el que el foc havia cremat, però “entre pitos i flautes” (calor i que ens vam entretindre vegent els pous de la Mina de Sant Sebastià), vam canviar la ruta, però al final van ser quasi 14 kilómetres, des de les 9 fins les 18h del diumenge 6 de Juny de 2010.
La idea era passar per Nutxes, així que vam anar allí passant per la Carrasca Mil.lenària que, com ja sabeu, està en terreny privat i cal demanar permís al propietari. És un dels paratges més impresionants de Xixona, i si no mireu aquesta foto del verger:
Després vam seguir la sèquia de l’aigua fins arribar a la bassa reona de Nutxes, que pareix que tinga nenúfars
Un poquet més cap a dalt, Bart ens va explicar algo que segurament no sabem els xixonencs. El que coneixem com a bassa de Nutxes realment té dos fonts: la de Nutxes, on està el llavador, i la Font del Llentiscar, la més pròxima al camí i que té el bassonet.
A continuació vam muntar a la Llibreria, mentre discutíem si seria millor haver-la anomenat Biblioteca ja que llibres no sen venen :0
Seguidament, el Salt del Moro:
I ens endinsem en el Barranc dels Ports en lloc de muntar per la Costera d’Ibi. Estem just darrere de la Carrasqueta, en una vall molt verda i amb els seus secrets. Arriba un moment on és impenetrable:
La bassa de Gordollobos, que té una vegetació molt curiosa en l’aigua:
En aquest punt, just al costat de la bassa de Gordollobos, hi ha una bifurcació. A l’esquerra muntes, per exemple, cap a Vivens. A la dreta vas cap a la Carrasqueta, cap a la Penya Reona o (els Inglesos).
El camí forestal cap a la Penya, prou empinat:
I finalment arribem a l’estació (que per cert, no em vaig fixar de què és):
Ronda de fotos des d’una de les vistes més xules de la província d’Alacant:
Vam decidir prendre un refresquet en la Venta Teresa, concretament, herbetes fresques, que en esta època de l’any, s’agraeixen:
I van baixar per la Font de la Costa
I tornem pel riu sec, visitant la Font de la Fustera, un tant amagadeta, davall de la fusteria de Benjamín:
I el riu, després de les obres, que jo encara no havia vist:
Com podeu veure, ho vam passar molt mal perquè Betty i jo duiem pantalons curts, i les plantetes ens van fer pols, però com sempre, va valer la pena:
La ruta que vam seguir:
I l’àlbum amb totes les fotos:
 |
| Llibreria, els Ports, Penya Reona |
El forat de la Penya Migjorn
Tenia un compte pendent que s’allargava massa, i era muntar al cim de la Penya Migjorn, ja que de xicotet, després de visitar el Forat de la Penya, molt pròxim al cim, no vam continuar sinó que ens vam tornar cap enrere. La ruta que vam fer va consistir en muntar al Forat de la Penya, després al cim de la Penya Migjorn (on ens vam assabentar que Vivens estava en flames) i tornada a Xixona per la LLoca Malalta i les Penyes de Roset, per la segona Querena i els camins forestals de la part de darrere (que mira a Tibi). Si no m’enganye, el camí és el PR-CV 212. Vam eixir a les 10h i vam arribar a la Plaça a les 19h, després de més de 15 km caminant per les nostres muntanyes.
El punt de partida pot ser qualsevol de Xixona. De fet, el camí comença a estar indicat des del Belemet. No obstant això, el primer indicador important està al costat de la carretera de Tibi, per la zona dels bassonets anant cap a Alèqua (i prop de la caseta de butà). Ací comença un camí ample (el de la foto de dalt) i empinat que pot passar factura, sobretot si el sol pega fort. I si no, pregunteu a Pilili i Elena, que es van pensar seriosament no tornar a gitar-se a les tantes i matinar per anar-se’n d’excursió 
Quan acaba esta primera muntadeta, arriba el primer dilema: anar al cim per la Cova els Corrals o pel camí clàssic. Si anem per la Cova Els Corrals haurem de tirar cap a la dreta (mirant a la penya), de manera que rodejarem tota la penya per darrere per arribar al cim (que està a l’esquerra). D’altra banda, si elegim el camí clàssic anirem més directes i tindrem la possibilitat de visitar el benvolgut Forat de la Penya que sempre ens vigila. Aquest camí és un tant més complicat perquè es desenvolupa per sendetes encrespades, estretes i plenes de pedres. De fet, hi ha una zona que es diu el trenca-cames.
Nosaltres vam elegir el camí clàssic i vam visitar el Forat de la Penya. Per a arribar a ell has d’anar un poc “monte a través”, en horitzontal i amb precaució, però val la pena.
Per anar cap al cim, has de tornar enrere i continuar pujant per la serra, fins que arribes a una zona de descans amb unes vistes molt xules:
I et prepares per creuar una zona prou perillosa, no apta per a aquells que tenen vertigen o por als barrancs escarpats:
I un poquet més cap amunt, després d’unes dos hores i pico, ja estem al cim, a quasi 1300 m d’altitud!
Per tornar a Xixona pots utilitzar el mateix camí, però nosaltres vam decidir anar per darrere, pels camins forestals que porten a la Font de Vivens. I ací també hi ha dos opcions: agafar la segona querena cap a Vivens o bé tornar per la cova Els Corrals, on el nostre amic Bart ens va dir que va acampar una nit amb els seus fills i els visitaren animalets per la nit. El paisatge, que jo desconeixia totalment, és així:
Tall de la Penya:
Baixada des del cim:
Bassa per apagar incendis forestals:
Com hem dit, va coincidir l’excursió amb un incendi en la zona de la font de Vivens, que vam viure en primera persona, amb els avions i els helicòpters anant i venint:
Vista cap a la Penya Reona de la Carrasqueta:
I cap a la zona de la Llibreria:
Les bombes de la Lloca Malalta que en principi durien aigua al poble però el tub que baixa a Roset està buit:
Els tubs, baixant cap a Roset:
I finalment, les Penyes de Roset:
Altres anècdotes de l’excursió, com per exemple, açò que ens vam trobar pel camí:
O les diferents paradetes que vam fer per a “avituallar”
O que a la bústia on normalment els excursionistes signen, no hi havia papers del Centre Excursionista de Xixona, sinó de Crevillent:
La ruta de l’excursió la vaig enregistrar al GPS, encara que no així el primer tram. Si la voleu descarregar, està a WikiLoc:
No obstant, podeu trobar moltes més rutes similars per Migjorn, com per exemple aquesta, molt pareguda a la nostra:
Si voleu alguna foto en gran dels paisatges de la visita al Forat de la Penya, estan totes al següent àlbum:
 |
| Forat de la Penya |
El naixement de la Font de Bugaya
He tardat en escriure aquest article per la controvèrsia que pot suposar el tema de la propietat pública o privada de les Fonts i camins. El fet es que vam anar al naixement de la Font de Bugaia, a la Carrasqueta, on existeix aquesta discussió sobre si es pot o no anar perquè està en una finca privada, i per anar-hi l’has de creuar. Ho he preguntat a molta gent i no està massa clar, cadascú dóna la seua opinió, i la única cosa que m’ha quedat més o menys clara és que els abrevaders, en principi, son públics, però clar, s’hauria de veure què és un abrevader i què no ho és. El que no sé és si el camí ho és. Així que quasi m’he quedat com estava. Per exemple, la Font de Nutxes crec que és de la Comunitat de Regants i per això està vallada la bassa, però no el que és la Font i on es llavava. I en este cas, crec que la bassa de Bugaia també és propietat privada.
(video del so de la Font de Bugaia)
Al final m’he decidit a escriure per varios motius: el primer es que anavem amb familiars dels propietaris i no hi havia ningú per molestar-los. El segon perquè d’alguna manera, ells mai han negat a ningú d’entrar i d’alguna tampoc ho han dificultat. Es més, s’encarreguen de mantenir-la i fins i tot la van arreglar creant un entorn agradable. Els que la visiten solen ser gent cívica i que cuiden l’entorn (supose…). I el tercer, perquè crec que és una joia natural d’eixes tantes que tenim a Xixona.
El fet és que en Octubre de 2008, vam fer una xicoteta excursió a Bugaia i, concretament, al seu naixement. Des de la pròpia font, segueixes el camí cap amunt i després d’uns quants minuts (no massa), arribes al naixement.
Mentres que muntes, vas passant per tubs que canalitzen l’aigua, per un riuet natural i molta vegetació.
I finalment, després de passar per una zona prou estreta arribes a la coveta on es filtren les aigües de la muntanya i comencen les aigües de la font.
Realment, és una excursió molt xula en un dels pulmons de la província d’Alacant que esperem que continue així per molts anys. I demane disculpes pel tema que he dit al principi.
Carrer de la Carrasqueta, en Valencia
Este estiu estava per València, i vaig estar pegant voltes per allí. No buscava res en concret, i no sé per què vaig mirar el nom del carrer. Crec que es mania. Però em vaig dur una gran sorpresa.
Estava en el Carrer La Carrasqueta, un carrer prou difícil de trobar, en un barri perifèric, prop de Burjassot.
I ja que l’altre dia vam parlar del Coche de Google Street View en Xixona, he aprofitat per fer servir aquesta eina i mostrar aquest carrer en 3 dimensions:
Feu click ací si voleu fer una visiteta en 3D
Es que la Carrasqueta és molta Carrasqueta
Petroli en XiXona, en la Carrasqueta?
Desconeixia el que diuen en esta notícia. Fa 24 anys, una empresa anglesa va fer prospeccions a la Carrasqueta buscant l’or negre, i es va carregar part del paisatge. Diuen que l’Ajuntament i la Guardia Civil, quan ho van saber ho van paralitzar tot. Curiós…
Llegir notícia: La Verdad
-
Comentarios
Oscar Ros on La Torre Blai de Xixona
Pablo Gisbert on La Torre Blai de Xixona
Font de Les Salines | Les Fonts de Xixona on Barranc de les Salines, Xixona
Vicente on Rock and Gol sin el Oldie y sin el Youngie
manhuel on Cova del Fum en Fontcalent
Carlos Burgos Sánchez Mora Otin on L’Almarx de Mora
Subscríbete a blog.faloco.com
Licencia Creative Commons
El Audio, Video y Texto de Faloco.Com bajo el dominio y subdominios de FL tiene una licencia Creative Commons Reconocimiento 3.0 España License.TwitPics
-
Fotos Aleatorias
