El naixement de la Font de Bugaya

Font de Bugaia

He tardat en escriure aquest article per la controvèrsia que pot suposar el tema de la propietat pública o privada de les Fonts i camins. El fet es que vam anar al naixement de la Font de Bugaia, a la Carrasqueta, on existeix aquesta discussió sobre si es pot o no anar perquè està en una finca privada, i per anar-hi l’has de creuar. Ho he preguntat a molta gent i no està massa clar, cadascú dóna la seua opinió, i la única cosa que m’ha quedat més o menys clara és que els abrevaders, en principi, son públics, però clar, s’hauria de veure què és un abrevader i què no ho és. El que no sé és si el camí ho és. Així que quasi m’he quedat com estava. Per exemple, la Font de Nutxes crec que és de la Comunitat de Regants i per això està vallada la bassa, però no el que és la Font i on es llavava. I en este cas, crec que la bassa de Bugaia també és propietat privada.

(video del so de la Font de Bugaia)

Al final m’he decidit a escriure per varios motius: el primer es que anavem amb familiars dels propietaris i no hi havia ningú per molestar-los. El segon perquè d’alguna manera, ells mai han negat a ningú d’entrar i d’alguna tampoc ho han dificultat. Es més, s’encarreguen de mantenir-la i fins i tot la van arreglar creant un entorn agradable. Els que la visiten solen ser gent cívica i que cuiden l’entorn (supose…). I el tercer, perquè crec que és una joia natural d’eixes tantes que tenim a Xixona.

El fet és que en Octubre de 2008, vam fer una xicoteta excursió a Bugaia i, concretament, al seu naixement. Des de la pròpia font, segueixes el camí cap amunt i després d’uns quants minuts (no massa), arribes al naixement.

Mentres que muntes, vas passant per tubs que canalitzen l’aigua, per un riuet natural i molta vegetació.

I finalment, després de passar per una zona prou estreta arribes a la coveta on es filtren les aigües de la muntanya i comencen les aigües de la font.

Realment, és una excursió molt xula en un dels pulmons de la província d’Alacant que esperem que continue així per molts anys. I demane disculpes pel tema que he dit al principi.

Carrer de la Carrasqueta, en Valencia

Este estiu estava per València, i vaig estar pegant voltes per allí. No buscava res en concret, i no sé per què vaig mirar el nom del carrer. Crec que es mania. Però em vaig dur una gran sorpresa.

Estava en el Carrer La Carrasqueta, un carrer prou difícil de trobar, en un barri perifèric, prop de Burjassot.

I ja que l’altre dia vam parlar del Coche de Google Street View en Xixona, he aprofitat per fer servir aquesta eina i mostrar aquest carrer en 3 dimensions:

Feu click ací si voleu fer una visiteta en 3D

Es que la Carrasqueta és molta Carrasqueta

Petroli en XiXona, en la Carrasqueta?

Desconeixia el que diuen en esta notícia. Fa 24 anys, una empresa anglesa va fer prospeccions a la Carrasqueta buscant l’or negre, i es va carregar part del paisatge. Diuen que l’Ajuntament i la Guardia Civil, quan ho van saber ho van paralitzar tot. Curiós…

Llegir notícia: La Verdad

Pont d’Octubre a la Carrasqueta

Abans de res, donar les gràcies als abuelos d’ Ana (i a ella també!) per deixar-nos el mas de les covetes. En principi voliem passar-lo a Xorret de Catí, en una casa rural que finalment ens van llevar per ser uns menfots.

Este finde vam fer un rato el marrano en la carrasqueta. Pensavem que plouria més, però va fer bon temps, unes arruixaetes i poc més. Vam moure amb una paelleta (encara que parega mentira, la primera que fem) a l’aire lliure, després uns cotos passats per ron Santa Teresa, i companatge per a sopar.

A l’hora de dormir, resulta prou curiós gitar-se en llits i catres on fa més de 20 anys que no dorm ningú. Vicentín preparant-se el llit i alçant el coixí:

- “Fabi, mira que hi ha ací, jaja”.

Què hi havia???: un niu de rates amb cagaetes, jeje. Que bonico. No vam dir res a les xicones i a dormirrrrr. La sensació de dormir en un caseró antic, sense llum (el motor s’apaga), de difícil accés en mig del monte, on s’han criat uns quants xixonencs, és increïble, difícil d’explicar, sobre tot si et poses a pensar com vivim ara i com vivien abans.

Al dia següent vam fer una excursioneta a la Font de Bugaya i al seu naixement a la qual dedicarem un article sencer al blog. Per a dinar, carn a la brassa: llonganisses, botifarres, xoricets, pollastre, etc. I de nou, tanda de cotos i pictionaris (la play i els torneigs del Pro els deixem per a masos amb llum). Per cert, que bones estaven les atmetletes de Coloma (bé, de sa mare). I després, doncs lo de sempre… sols que Box estava calladet i vam enyorar que es posara tan pesat com sempre. Va posar el “freno de ma” i estava modosito. No es va llevar la camiseta ni res… Com sempre, se’ns va acabar la beguda el primer dia i la vam haver de muntar per tandes: Lecheroooooooooooo, que tenim un problemaaa :D

Menjar de règim:

En definitiva, un finde de por:

Amb unes grans vistes:

I totes les fotos:

les covetes 2008

Finde en Les Covetes – La Carrasqueta


Nos vamos a pasar el puente al campo de Anita, a Les Covetes, a fer el marrano y alguna excursión. Sense llum (bueno, un motoret a gasoil) i amb aigua fresqueta (sense dutxar-nos), qué bonico, i amb disfresses :D

Recordemos los mejores momentos del 2006

Les Covetes 2006

Next Page →