Com tots sabem, molts xixonencs tornen a Xixona per Festes de Moros i Cristians. Un d’ells és José Ignacio de Jorge Asensi, un dels néts de Manuel Asensi Bernabeu, qui va comprar la finca de la TorreBlay a principis de segle, per l’any 1915, al baró de la Casa Soler. El dia de l’Entrada, parlant en Bart ens va convidar a visitar la casa de la seua família, una casa en la què molts xixonencs ens agradaria viure per la seua història i per les vistes que té. Ens va encantar la seua hospitalitat, les seues ganes per donar a conéixer a tots la història de la finca, la passió amb la que ens ho va contar tot (sobre tot quan parlava del seu avi, a qui va esmentar en moltíssimes ocasions), la seua paciència per mostrar-nos tots els racons i deixar-nos fer fotos, el seu interés per què no es perda aquest patrimoni, com està passant en moltes finques històriques de Xixona, etc.

Resulta prou difícil resumir totes les anècdotes i fets històrics de la TorreBlai, però ho intentarem.

Un poc d’Història

Tal com es pot veure en la part remarcada de la foto de dalt, fins a principis de segle, la TorreBlai estava separada de la vivenda. Va ser Manuel Asensi qui la va unificar i, a més, va construir una planta més tant en la torre com en la casa, tal com es pot veure en la foto actual de Manolo Valero. Fixem-nos també que abans la torre era cònica i ara és redona:

Segons ens va comentar José Ignacio, la Torre Blai està construïda amb els mateixos materials que la Torre Grossa, cosa que ens fa pensar que data de la mateixa època del castell. De fet, possiblement fora una avançada militar per defensar el Castell de Xixona ja que aquesta era la zona més vulnerable i accesible, sense els talls de roca que envolten la fortalesa. Ací tenim una possible recreació de com era el castell, on podem veure les diferents muralles:

L’origen del seu nom està probablement en el seu propietari, Blai Bernabeu, tal com consta en la documentació trobada del segle XVI. Pareix ser que una de les seues altres funcions, a banda de la zona defensiva, va ser també la de molí de vent. Si estem uns minuts al seu costat podem comprovar que, efectivament, pel vent que fa fins i tot en estiu, degué de ser un molí molt efectiu.

La Torre Blai també és molt coneguda perquè allí va ser on es va trobar emparedada la imatge de Sant Sebastià (es pot vore en la imatge superior). Conta la tradició religiosa que al segle XIII, els antics propietaris van amagar la imatge de Sant Sebastià per què els musulmans, que estaven a punt de guanyar la batalla, no la trobaren. Anys més tard, els que hi vivien allí van sentir sorolls que provenien de l’habitació on finalment es va trobar el sant. Però d’aquest miracle ja en parlarem un altre dia.

A banda de Sant Sebastià, a les pareds de la Torre Blai també s’han trobat restes humanes, concretament d’algun musulmà que estava en possició fetal, i la troballa es va realitzar quan Manuel Asensi va fer el forat per posar aquest armari de la planta baixa de la Torre:

A més, en una altra habitació de la casa, es van trobar també uns quants vasos antics mentre s’intentava fer un altre armari empotrat:

Estem parlant de l’habitació que va ocupar el famós pintor anglés Windham Tryon durant la Primera Guerra Mundial, i que molts pensaven que era un espia. Aquest pintor especialitzat en paisatges també va viure a Múrcia fins que va haver de tornar reclamat per al servici militar.

Retrato de Wyndham-Tryon por Darsie Japp

Altres pintors amics de Tryon, Jan i Cora Gordon, van viure a la Torre Blay quan Tryon va haver de tornar-se’n, per l’any 1920, segons s’afirma en la placa de l’ajuntament junt a la finca. Ací teniu un PDF amb un article del diari ABC de Múrcia on es parla de tots aquestos pintors, anomenat “Pintores Ingleses, una vuelta esperada”.

I l’habitació que tots ells van ocupar és aquesta (no vos asusteu, no hi ha ningun mort, és que aquesta és una manera de vestir els llits quan van a estar desocupats un temps):

Un poc més tard, durant la Guerra Civil, la casa va estar ocupada per un alt càrrec militar de la República, qui estava pendent dels polvorins de la via del tren inacabada de La Sarga. Li va agradar la casa i va portar a la seua família, ocupant la casa a la força, encara que pagava un lloguer, una pràctica poc habitual en els temps que corrien. Era el que solia passar en les guerres… De totes maneres, José Ignacio ens ha dit que ells van estar a la planta baixa, mentre que la seua família convivia amb ells a la planta de dalt, i que tenien una molt bona relació, una relació tan bona que quan va acabar la guerra, el republicà va estar empresonat i va sortir gràcies a la mediació i a les bones referències de la família Asensi.

Anècdotes i curiositats

- El primer quart de bany complet (bidet, lavabo, banyera, inodor) de Xixona va ser el de la Torre Blay, i molts industrials de l’època amics de Manuel Asensi muntaven meravellats per veure-lo. Desgraciadament, s’ha perdut amb les reformes.

- Sempre s’ha dit que hi ha un túnel secret que va des de la Torre Blai fins el Castell, encara que de moment no s’ha trobat. Possiblement siga cert per totes les guerres que han hagut i comptant amb el que comentávem abans de què la torre era una avançada de defensa. També es diu que hi ha un túnel que va des del Castell fins a la Plaça.

- Fer els marges de la finca en un terreny tan rocós va costar molt d’esforç i molts diners, però el resultat va valer la pena. Durant un temps es va mantindre l’hort, que junt a les gallines els va fer sobreviure en guerra. Ara s’han plantat arbres més resistents i de secà. En la foto es pot veure el contrast de la Penya i els marges dels bancals, una “faenata” impressionant:

- Aquest és el tercer pi que es planta, i el que més ha aguantat en aquesta zona on hi ha tant de vent. La sombra que fa és meravellosa:

- Aquesta bassa s’omplia cada 15 dies d’aigua d’Alequa que, finalment, al no estar la família vivint en la finca, va ser venuda a la Industrial

- Foto de l’entrada a la Finca, on hi ha un botó de la llum que té més de 100 anys. Al final, a la dreta, està la Torre Blay

- I la meravellosa vista des del dormitori on dorm José Ignacio. Com m’agradaria alçar-me tots els dies i obrir la finestra:

- En estiu, arriben a conviure més de 20 persones de la família, repartits entre totes les estàncies de la casa que, per cert, està molt ben organitzada com si foren apartaments rústics. Ens van comentar que han intentat viure a la finca en hivern, però es fa prou difícil pels sorolls, el vent, el fred, etc.

- La casa, com no podia ser d’altra manera, està plena d’imatges de Sant Sebastià, com aquesta, junt a Sant Bartolo:

Alguns enllaços més:

Leyenda Urbana trobada per Internet sobre la TorreBlai

Foto de Manolo Valero

La Torre Grossa en Panoramio

Pasaje de libro “La Gente sencilla de España” donde se menciona al pintor inglés Wyndham Tryon

Diario ABC Murcia – Pintores Ingleses, una vuelta esperada

I moltes gràcies a José Ignacio i a la família per haver-nos obert les portes de sa casa. Aquest no serà l’últim article perquè ens han donat tanta informació que no podia resumir-la en un sol post.

I la resta de fotos de l’àlbum:

Torre Blai

I les fotos de Bart al Facebook:

Álbum Torre Blai

Una de las características principales del término municipal de Xixona es que, dada su extensión y situación, tenemos paisajes muy áridos, como el Barranc de les Salines y toda la zona de Monnegre, l’Espartal, els Almaens… y otros muy verdes, como la Carrasqueta, Vivens, etc.

Y otra de las características fundamental de nuestro término es que podemos encontrar fuentes de agua naturales incluso en esos parajes áridos, tal como podéis ver en este vídeo grabado el 4 de Agosto de 2010, en el barranc de Sílim, per les Salines, y en las fotos anteriores.

http://www.youtube.com/watch?v=yXk7_D818OI

Este agua tiene un sabor salado, y brota del subsuelo o de las paredes del barranco. Lo más curioso es que metros más arriba, existen otras fuentes con agua dulce, como es el caso de la Font de la Mascuna, cuyo barranco, accediendo desde Sílim es una pasada:

Aquí está la Font de la Mascuna, un agujero en el suelo:

Y un vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=j8YB1jnoY2M

Aquí tenemos más fotos del barranc de les Salines (i Sílim, i la Mascuna):

Font de Bernat, les Salines, Silim i la Mascuna

Y la geolocalización, con la excursión que hicimos por les Salines:

Como anécdota, la película TRIAGE se rodó por esta zona, tal como se puede ver en las imágenes del siguiente trailer:

http://www.youtube.com/watch?v=XzVFAna2JHw

Y aquí unas cuantas fotos más de la peli.

Ja per acabar en els grups i fan pages de Facebook sobre Xixona (després d’haver parlat dels apodos i de les frases de Xixona), volia esmentar una altra molt xula: XIXONENCS PEL MÓN. La va crear Óscar Ros, metge xixonenc que viu a Reus.

La intenció era que tots els xixonencs que estem fora del nostre poble, posàrem el lloc on vivim actualment. I així va començar, però a dia de hui, també estem penjant fotos dels viatges que hem fet. Així que si vols participar, el grup és el següent:

http://www.facebook.com/group.php?gid=102693296448065&v=wall&ref=ts

Ahir parlàvem de com ens havien ajudat les xarxes socials, com Facebo0k, per arreplegar apodos xixonencs. Hui toca parlar de com també un grup de facebook ha conseguit ajudar-me a recopilar expressions xixonenques, i tot gràcies també a l’espentoneta de Aurora al crear-lo des de Múrcia. Aquest podria ser un cas d’éxit de les xarxes socials, que tant se’ns han resistit a tots aquells que som bloggers i hem pogut publicar informació fàcilment.

La meua primera experiència en Internet i el disseny web data de l’any 1999, quan vaig descobrir a l’escola de teleco aquest meravellós món d’Internet. La gent publicava textos, recopilava imatges, gifs animats, acudits, llegendes urbanes, refranys… Jo era un fan absolut de la manera de parlar que tenim a Xixona, així que la meua primera web va consistir en recopilar aquestes frases o expressions típiques de Xixona. El resultat:

http://ttt.teleco.upv.es/~faloco/expreweb.htm

I la seua traducció a l’anglés:

http://ttt.teleco.upv.es/~faloco/exprenglish.htm

Si vos fixeu, al final de la web hi ha un formulari, que ja no sé si funciona, per on la gent solia enviar-me les expressions. També ho feien per email, però el problema d’aquest model és que alguns emails els perdia o simplement, no me’n recordava d’actualitzar-los a la web amb les noves expressions. És a dir, depenia un poc de mi i el meu temps. És més, algú va copiar les frases en un email i les va enviar a la seua llista de contactes, propagant-se ràpidament per tota la xarxa, tal com explique ací.

Fa uns dies, Aurora va crear el grup de FRASES TÍPICAS JIJONENCAS, que també ha sigut un èxit de participació. Jo pensava que les tenia quasi totes arreplegades i estava molt enganyat. Per consultar-lo, ací està l’enllaç:

http://www.facebook.com/group.php?gid=122591107779979&v=wall&ref=ts

Si per exemple, en l’email que es va enviar per tot arreu, s’haguera escrit la font, hui en dia en tindríem moltes més. El grup facebook ha fet que els usuaris deixen les seues frases i les compartisquen amb tots, de manera que no esperden en mils de emails enviats i que acaben en una bústia o borrats.

De nou, des d’aquest bloc, vos agraïsc la vostra participació que m’emociona moltíssim, i tot per Xixona, el nostre poble. Compartir és poder.

Per cert, ací teniu també una secció de Lèxic Xixonenc: http://blog.faloco.com/category/lexic/

I de escenas de matrimonio xixonenc-foraster: http://blog.faloco.com/category/escenas-de-matrimonio/

No apareix el nom, encara que m’agradaria saber-lo, així com la data de publicació. L’any 2004, res més tornar d’Anglaterra i perseguit per la nostàlgia, em vaig decidir a actualitzar els apodos de Jijona, i que fora la veu popular del poble qui els arreplegara. En eixa época, encara no estaven les xarxes socials com Facebook, així que ho vaig fer com tota la vida.Primer, vaig preguntar a mon pare, qui en va donar uns 300. Després, vaig repartir fulls pels establiments de Xixona (bars, geladeries, comerços) per què foren omplits, fins arribar als 500. Em va arribar a l’ànima tota la gent que va participar. Al full hi havia una casella per posar el nom de qui aportava el malnom i el més important: L’ORIGEN d’eixe malnom. Hi ha històries molt curioses i gracioses de com va sortir eixe “apodo”, o per què els amics li van posar eixe malnom. També, em vaig prendre la molèstia de traduir-ne alguns a l’anglés. Per cert, parlant de traduccions, Elena i Pilili van estar arreplegant-ne també uns quants, i també els van traduir al castellà, encara que hui en dia no disposem d’eixe document.

Després de recopilar-los, em vaig posar a classificar-los en una base de dades mySQL, i a programar una aplicació web, feta en PHP, per ordenar-los i fins i tot, poder-los votar. Vaig tardar varies setmanes en programar-ho, en ratets de temps lliure, però vaig desistir al veure una mala jugada per part d’una persona totalment interessada i apodada en alguns sectors com MINOLTA pel seu afany de foto-copiar.

El més complicat va ser intentar classificar-los perquè hi ha alguns que són compostos, altres són paraules inventades… I també existeix la problemàtica de que hi ha alguns malnoms, que encara que no ens ho parega, resulten ofensius o simplement, no agraden al seu portador. També es va donar el cas de que no tot el món que va apuntar malnoms, sabien el seu origen, malgrat ser de la seua família.

Així que el resultat, que estava en fase inicial i de proves, és el següent. Així va quedar l’aplicació:

http://bit.ly/malnoms-faloco

Fins ara, tot este projecte ha estat abandonat. Però gràcies a les xarxes socials, concretament Facebook, ho hem recuperat. Aurora va pegar “l’espentoneta” necessària creant la fan page de APODOS JIJONENCOS:

http://www.facebook.com/pages/APODOS-JIJONENCOS/129468240413572?ref=ts

Aquesta pàgina ha conseguit algo que és molt difícil de fer en el món real, i és reunir a moltíssims xixonencs, que viuen dins o fora del poble, i que deixen els apodos que més recorden, i el que és més important, descobrir el seu origen.

Recentment, Joan de Déu Martines (Cucu), ha publicat a la Revista de Festes un Estudi lingüístic sobre malnoms que tenen a veure amb el menjar, que tampoc té desperdici. També m’ha enviat uns 150 més, dits pels seus iaios, que hauré de classificar també.

I des d’ací, vos agraïsc molt la vostra participació i esperem que en un futur no molt llunyà, tinguem de nou una gran base de dades que el que fa és, sobre tot, recordar-nos de totes aquelles persones que ja no estan entre nosaltres. Compartir la saviesa popular és allò al que deuríem optar tots, i no apropiar-nos d’ella.