Serrat en Xixona, entradas a la venta

Definitivamente, Serrat vendrá a Jijona el 24 de Julio en su gira 100×100. El concierto será el Viernes (el día antes de la Senyal) 24 de Julio en el patio del C.P. Eloy Coloma, es decir, el Parasol.
Ya se pueden comprar las entradas de Serrat en ServiCam (902 44 43 00), por 31,50 euros, aunque también los chicos del Bebop han reservado para gente de Jijona (teléfono 635440405).
Esperamos a todos aquellos locos bajitos, a Penélope y a Curro el Palmo ![]()
L’Almarx de Mora

No seré ni el primer ni l’últim que s’ha preguntat per eixe caseró abandonat, o millor dit, saquejat, que es veu des de l’entraor de la Torre, a la dreta. Estem parlant de l’Almarx de Mora. Després de preguntar-ho varies vegades i no aclarir-me, les casualitats van fer que contactara a través de flickr amb Isolda, una nostàlgica xixonenca (va pasar els seus estius a Xixona en la infantesa) que viu a Barcelona, neta de Francisco Mora Berenguer, qui va construir, entre altres coses, el Mercat Modernista de Colón en València i una casa modernista de la Plaça, encara que no sé quina., on viu la meua amiga Ana i el seu iaio Avelino, que fa racó amb el carrer de la peixcateria.
Francisco Mora Berenguer, nascut a Sagunt, va ser l’arquitecte municipal de València, President de la Reial Académia de Belles Arts de San Carlos i deixeble aventatjat de Gaudí, quasi res diu el paperet. Podeu buscar més informació a Google i fins i tot a la Wikipedia on es mostren les seues obres arquitectòniques. La seua tomba al cementeri de València també la podem trobar en findagrave, un clàssic de l’Internet bizarro. La foto de la seua escultura és de FotoValencia, on podreu trobar moltes més fotògrafies de València.

Un altre detall és que l’altar de l’Església Vella, que es va cremar fa uns anys, va estar dedicat al fill de Francisco Mora i pare d’Isolda, el Marqués de Santa Marina.

Les veus populars també diuen que a l’Almarx de Mora es senten veus del més enllà. De fet, crec que la història ha eixit en varios programes de la televisió, si no recorde mal, el Buscador de Telecinco i algun altre més. Jo he vist fins i tot a gent que venia de grabar en el mòbil eixes veus. No obstant, els propietaris diuen que mai n’han sentit.

Esperem que algun dia es reforme la casa, que de segur guarda moltíssima història xixonenca entre els seus murs.
Per cert, també he buscat el significat de la paraula Almarx, tan present en el vocabulari xixonenc, però i no he trobat res. Obviament, ve de la Partida d’Almarx, supose que seria algun nom propi. I el nom de l’Almarx de Mora, per deducció prové de que està en aquesta partida i del seu propietari.
Enllaços:
Totes les fotos de l’Almarx de Mora
Foto de Francisco Mora Berenguer, gràcies a FotoValencia
L’habitació 6 del bar Stop de Xixona
L’altre dia em van contar una història misteriosa que no em va deixar indiferent, pròpia del programa de Iker Jiménez.
Supose que tots recordareu el Bar Stop de Xixona, on ara hi ha un edifici i abans parava l’Alcoyana. A banda d’un bar, també era un hostal amb unes quantes habitacions. Doncs bé, segons em van contar els antics propietaris, concretament Javi Guti, l’habitació 6 va ser la única que mai es va llogar. Aquesta habitació tenia una clau que estava situada en la cuina, separada de les demés.
I encara que parega fantàstic, conten com van vore una vegada a eixa clau canviar-se de davant a darrere, ella a soles. Com a fet anecdòtic, també conten com, per anar a jugar a l’ordinador que estava a l’habitació número 5, mai anaven a soles, sino que ho havíen de fer acompanyats.
Próximament tindrem al blog alguna coseta més del Bar Stop, que de segur que vos agrada…
Video-chistes de Paco el Simpàtic
Bé per als nostalgics de Xixona que estan fora, bé per als que fa temps que no ixen o bé per als admiradors de Paco el Simpàtic, ací hi ha tres vídeos amb els seus acudits (chistes ).
Per cert, vaig crear una pàgina de Paco a facebook que sense avisar a ningú, ha aconseguit fins el moment 79 fans. Si vols apuntar-te i utilitzes la xarxa social Facebook, la pàgina està ací:
http://www.facebook.com/pages/Paco-el-Simpatic/49076356854
Chiste de ¿Bailas? y chiste de Cara
Chiste de ¿las pelas?
Chiste del sucre y del corte de helado
Bodes de plata del tio Alfonso i tia Loles
Fa 25 anyets es van casar, i segons m’han dit, el dia de la seua boda estava jo super-pesadet en una espasa. Este dissabte, coincidint amb el Carnaval de Xixona (adelantat pel febrer fester), van celebrar les bodes de plata.
Tant de temps, i continuen com al primer dia, això si, el tio Alfonso més vermell que una tomaca.
Enhorabona!
I totes les fotos de l’album:
![]() |
| Boda Tio Alfonso - Tia Loles |
Carrer Capitán Hernandez Mira, en Alacant
Tots coneixem el carrer Capitán Hernández Mira, en Xixona. Doncs bé, este dissabte estavem en Alacant, i en la meua mania per mirar el nom dels carrers, tal com vaig contar amb el carrer de la Carrasqueta de València, vaig tenir una altra sorpresa.

El carrer està per la plaça de bous d’alacant, just en front d’on es posava fins fa poquet el Mercat de Campoamor. I qui era el Capità Hernandez Mira ? Jo savia que era un militar xixonenc, però en la plaqueta està explicat breument:
Natural de Xixona, va pertanyer al regiment alicantí de la princesa, i va morir el 1921 al desastre de Annual, en la Guerra del Marroc.
InterGelat 2009, feria del helado

Durante este fin de semana, del 6 al 9 de febrero, se ha celebrado la Feria del Helado, o lo que es lo mismo, Intergelat 2009. Yo creo que es una cita, podríamos decir, imprescindible para jijonencos y gente de Ibi y muchos italianos dedicados a este sector. Es más, yo creo que todos los jijonencos habrán ido alguna vez en su vida, por no decir varias. El stand del Ayuntamiento de Jijona:

Este año, mi hermano y Leles han montado un stand de la fábrica de turrones, mazapanes y chocolates, como otros años, así que ahí hemos ido toda la familia. La verdad es que cuando volví a casa, me volvió a entrar la nostalgia xixonenca de ver a tantos xixonencs por allí.
Y como viene siendo costumbre, estuvimos probando helados de todo tipo, sólo que esta vez no me enganchó Canal 9 para entrevistarme como hace dos o tres años. La Asociación de Heladeros -ANHCEA- ha expuesto unos 150 helados con distintos sabores, y este año estaban asociados sobre todo al Café, aunque había de otros muchos tipos. Los que más me gustaron fueron el Cucaracha (café, tía María…), Noche Sahariana (Café con toque de gengibre), helado de tortada xixonenca, y el de almendras de alcalá. Obviamente no los probé todos, pero me dejaron un buen sabor de boca.

También fue una sorpresa encontrar a un equipo de jijonencas sirviendo helados italianos:

Y ver a tota una cuadrilla de niños del CP Eloy Coloma con Merche, mi antigua maestra. Hacía muchos años que no hablaba con ella, al principio no me conocía, pero después me ha recordado hasta cuando en 5º de EGB me vestí de p… chica:

Y otras fotos en el estand de ANHCEA. Mati, demanant i degustant:


T’apetix un geladet?

El naixement de la Font de Bugaya

He tardat en escriure aquest article per la controvèrsia que pot suposar el tema de la propietat pública o privada de les Fonts i camins. El fet es que vam anar al naixement de la Font de Bugaia, a la Carrasqueta, on existeix aquesta discussió sobre si es pot o no anar perquè està en una finca privada, i per anar-hi l’has de creuar. Ho he preguntat a molta gent i no està massa clar, cadascú dóna la seua opinió, i la única cosa que m’ha quedat més o menys clara és que els abrevaders, en principi, son públics, però clar, s’hauria de veure què és un abrevader i què no ho és. El que no sé és si el camí ho és. Així que quasi m’he quedat com estava. Per exemple, la Font de Nutxes crec que és de la Comunitat de Regants i per això està vallada la bassa, però no el que és la Font i on es llavava. I en este cas, crec que la bassa de Bugaia també és propietat privada.

(video del so de la Font de Bugaia)
Al final m’he decidit a escriure per varios motius: el primer es que anavem amb familiars dels propietaris i no hi havia ningú per molestar-los. El segon perquè d’alguna manera, ells mai han negat a ningú d’entrar i d’alguna tampoc ho han dificultat. Es més, s’encarreguen de mantenir-la i fins i tot la van arreglar creant un entorn agradable. Els que la visiten solen ser gent cívica i que cuiden l’entorn (supose…). I el tercer, perquè crec que és una joia natural d’eixes tantes que tenim a Xixona.

El fet és que en Octubre de 2008, vam fer una xicoteta excursió a Bugaia i, concretament, al seu naixement. Des de la pròpia font, segueixes el camí cap amunt i després d’uns quants minuts (no massa), arribes al naixement.

Mentres que muntes, vas passant per tubs que canalitzen l’aigua, per un riuet natural i molta vegetació.

I finalment, després de passar per una zona prou estreta arribes a la coveta on es filtren les aigües de la muntanya i comencen les aigües de la font.


Realment, és una excursió molt xula en un dels pulmons de la província d’Alacant que esperem que continue així per molts anys. I demane disculpes pel tema que he dit al principi.

Foto panoràmica i oda al Castillo de Jijona
Manolo Valero, també conegut com a Elvis, ha estrenat el seu objectiu “ull de peix” amb la següent panoràmica del Castell de Xixona. També ha utilitzat esta tècnica en altres fotos que podem veure en el seu compte de compte de flickr, com les de l’Ermita de Sant Sebastià
Veient la foto me n’he recordat d’aquella vegada que me’n vaig anar a dormir al castell, una Nit de Soparet (divendres de festes), abans de que acabara el desfile dels vermells, que eren capitania. Entre merdes de gossos, i molt de fred, va ser molt emocionant. Bé, quasi sempre tracte d’acabar les festes al Castell, com enguany el dia de la processó.
Vaig escriure un xicotet article que pose a continuació:
Que seria de Xixona sense el Castell?
Algú pensa què seria de Xixona sense el Castell? Sempre passiu, observador, discret, destrossat, vell, derruït, malalt, oblidat, però elegant i altiu. Els dies passen, però ell no se’n va, sempre està erguit, a l’espera de qualsevol xixonenc o xixonenca, a qualsevol hora. Quasi ningú el visita encara que ell sap que l’estimen. Ell sap que els xixonencs viatgen, van i tornen buscant-se la vida, i sap que tots el duen en el cor. Sempre està preparat per despedir-nos i per donar-nos la benvinguda.
Ell ens té a tots fitxats, sap quan ixim i quan entrem. Sempre ens vigila, des d’allí dalt, però mai diu res. Es pot confiar en ell i sap guardar tots els secrets dia darrere dia, segle darrere segle. Conserva escenes, imatges i sons que mai ningú recordará. Si el Castell parlara… No heu provat mai muntar al Castell i dormir la Nit del Soparet dins la Torre Grossa? És emocionant. Davall els seus pseudo-ciments estan escrits molts noms i malnoms relacionats amb Saxum, Sexona, Xixona. Darrere les seues pseudo-muralles corre un aire, una brisa carregada d’anècdotes i història.
El Castell és com els xixonencs, o millor dit, els xixonencs som com el Castell: no canviem. Som molt pareguts. Jo sempre me l’imagine desfilant, treballant, agarrant atmetlles en el mas, contant batalletes i pocasubstancies. Ha marcat el carácter xixonenc des de sempre. Si tinguera cames, passejaria per la plaça i si tinguera braços segurament ens ajudaria a tots a traure les cuites del terró, a servir polos, a aprovar examens…
Resulta curiós vore la cara dels pocs turistes que se’ls ocurrix passar per Xixona de nit i veuen la llumenària ahí dalt en la penya. Quan munten i veuen que aquell monument tan valorat, suntuós i impetuós es queda simplement en quatre pedres i onze merdes de gos, es queden més de pedra i estàtics que la pròpia Torre Grossa. Per quedar bé si els veiem decepcionats (Give my money back!!! Give my money back!!), sempre podem contar-los que la resta del Castell està en el British Museum i què allí també és gratis anar. Després podriem recomanar-los anar a vore l’ Esglessia Vella, i quan vegeren que solament hi ha una pared, ja podríem amagar-nos per tots els racons del poble. Per acabar de rematar la faena, podríem acompanyar-los a vore el fabulós riu Coscó ple de fauna i vegetació i ensenyar-los la innovadora depuradora de la Revolta a la Paella (Le reTour du Paell o the Paella’s SharpCurve). I Parada final: a Ca’l Mintxo o Ca Casildo perquè compren gorres, clauers i tota la resta de merchandising. Caldria entendre què signifiquen totes aquestes roques per a nosaltres. El Castell es manté com a homenatge a tots xixonencs i xixonenques arabs, cristians, jueus i ateus que han mort a les seues faldes. Bé, si hi ha algun budista o hinduista també.
Ara simplement, tanqueu els ulls i intenteu imaginar arribar a Xixona pel Barranc de la Font, mirar cap a dalt a la Penya, i no trobar res, ni tansevol les quatre pedres desgastades del Castell que es resisteixen a erosionar-se. Ho podeu imaginar? Sí? Jo no.
Entrevista a Paco el Simpàtic
Hui me n’he recordat de la entrevista a Paco el Simpàtic que li vaig fer, junt al Pansit, al 2002. La tenia pensada desde feia temps, i un dia d’estiu, a les 15,30h, amb un sol que queia impressionant per la Plaça, el vaig cridrar perquè havia posat el turbo cap amunt i cap avall. Al final va muntar també el Pansit i va ser impressionant.
Des d’aquell dia tinc una amistat molt gran amb ell, un autèntic crack xixonenc, omnipresent. Quan ve gent de fòra a Xixona, pot veure moltes coses, però no ho vorà tot fins que no el salude Paco.
Per llegir-la:
Entrevista a Paco el Simpàtic i el Pansit
També li va fer molta gràcia el muntatge que va fer Kike el Macano com a doble de Adrien Brodi:

En fi, que sobren les paraules per descriure a Paco, que sempre t’alegra el dia contant-te algun acudit o qualsevol cosa.
Volem un carrer de PACO EL SIMPÀTIC a Xixona però jaaaaa !!!
Noctámbulos Itinerantes en Jijona, exposición de fotos

Me acabo de enterar que desde el día 3 de Febrero hay una exposición en la Sociedad El Trabajo de fotografías nocturnas en tamaño 60 x 90. Estará en Jijona hasta el 16 de febrero, y no me la quiero perder.
La iniciativa parte de Noctambulos.org, una asociación de fotógrafos que les encanta fotografiar de noche. Viendo el cartel, y el tamaño de las imágenes, tiene que estar muy chula.
Más información: Noctámbulos Itinerantes
El porrat i els puros

Una de les coses més típiques dels porrats són els puros de caramel. En estes dates s’han cel.lebrat el Porrat de Sant Antoni i el de la Candelaria, i els hem tornat a vore en les paraetes.

Li vaig preguntar a una que en venia si en solien vendre en altres llocs, i deia que on més s’havien venut sempre era en Xixona i en la Santa Faç. De totes maneres, el puros, obviament, no sols són d’ací, i també es venen en altres porrats, com en Bocairent.
Acta matrimonial de 1944

Aquesta és l’acta matrimonial del iaio Perfecto i la iaia Mati. Data del 1944, del 15 de Gener, dia en el que es van casar, en plena post-guerra. La lluna de mel la van passar a València i quan van tornar, es van afincar en Monnegre, de maseros. Després es van mudar a Nutxes, feien els mercats de Sant Vicent, Biar, etc, carregant el matxo. Van comprar casa a Xixona i finalment, ací es van quedar.
Aquest podria ser el que avui anomenem el “llibre de família”, i darrere estan les actes de naixements de tots els fills i filles. Tot du el segell del Juzgado Comarcal i el registre.
Què jovenets estan a la foto!! L’abuelo es va casar als 28 anys i l’abuela als 27. Com a curiositat, ell va nàixer el 12 de març, ella el 14 de Març (el mateix dia que cuchola, i jo el 17 de Març, una bona rècua de Piscis.
Febrer Fester a Xixona
Bé, hui es el primer dia de Febrer, i això per als xixonencs significa festes, ja que tots els febrers de tots els anys solem tenir l’agenda completa amb actes, diríem oficials.
En febrer tenim les festes dels geladors, és a dir, festes de Moros i Cristians d’Hivern a Xixona i on la gran part de festers són geladors, que en argot xixonenc es refereix a totes aquelles famílies que tenen geladeries a tot arreu d’Espanya. Un dels actes que més ens agraden, sobre tot als xiquets, és quan arriben els camions i es reparteix el gelat a tots els assistents. Recorde que fa uns anys els tiravem i es feia sang per obtindre la borsa plena de polos, jiconos i almendrados.

I ja que me n’he recordat, posaré un vídeo que vam grabar el dia de l’Entrà dels gelaors, amb un globus i “Helio”:
També tenim les Carnestoltes, que moltes vegades han hagut de passar a Març per estar tots els caps de setmana ocupats.

I finalment, el tant esperat, Mig Any, que es sol cel.lebrar l’últim cap setmana de febrer.
![]() |
| Mig any Xixona 2008 |
Així que a preparar el fetge. Després de febrer, ve una altra tanda de bodes, batejos i comunions, sobre tot perquè també, gran part dels geladors se’n van per Sant Josep i sempre tractem de que estiguen a Xixona per a aquestos actes.
Fotos d’Aitor Monerris, RastaXixonenc
Ja tenim un xixonenc més en Flickr, el RastaXixonenc. Utilitza una Canon EOS 450D, un objectiu de 18-55mm (de moment), i té fotos molt xules de Xixona. De segur que poquet a poquet podrem disfrutar de més fotos bucòliques d’eixes que tant ens agraden.
Ací baix podeu vore una presentació:
També col.labora en BollitoriXixonenc i té el seu canal en Youtube.
Si flickr no limitara les fotos a 200, jo l’utilitzaria més. De moment em quede en Picasa, encara que les més xules normalment les munte al meu compte de flickr.
Carrer de la Carrasqueta, en Valencia
Este estiu estava per València, i vaig estar pegant voltes per allí. No buscava res en concret, i no sé per què vaig mirar el nom del carrer. Crec que es mania. Però em vaig dur una gran sorpresa.

Estava en el Carrer La Carrasqueta, un carrer prou difícil de trobar, en un barri perifèric, prop de Burjassot.

I ja que l’altre dia vam parlar del Coche de Google Street View en Xixona, he aprofitat per fer servir aquesta eina i mostrar aquest carrer en 3 dimensions:

Feu click ací si voleu fer una visiteta en 3D
Es que la Carrasqueta és molta Carrasqueta
Fotos de la Font de Vivens gelada

Veient estes fotos de la Font de Vivens de Xixona et geles sols de pensar-ho.

Gràcies a Vicent Pla per enviar-me-les i compartir-les.
Lèxic xixonenc: guaaaay
Guai xicooo !
Podría incluir este artículo dentro de la sección Escenas de Matrimonio Xixonenc-foraster porque de hecho, fui mi chica quien formuló la siguiente frase al principio de venir a Xixona:
Anda, cómo mola la gente mayor de aquí de Jijona. Dicen guay.
Pues sí, el guai es una expresión muy típica de Xixona y que utilizan mucho los mayores (también los jóvenes), sobre todo mujeres, para exclamar sorpresa o alegría. Se suele alargar mucho mucho la “a”. Sería equivalente, en castellano, al: ¡Anda! o al ¡ala! Por ejemplo:
- Guaaaaaaaaai xicooo, què bonico!
- Guaaaaaaai, quina sorpresa!
Los más mayores no suelen usar el guay / guai cómo lo hacemos los jóvenes, es decir, para nombrar algo que nos gusta o es divertido: este coche/cotxe es/és guay/guai.
Como anécdota, recordar que hasta hace poco existía un periódico local que se llamaba Guai, con mucha solera, pero actualmente ha desaparecido.
Escenas de matrimonio xixonenc-foraster: vamos a mover

Retomemos la sección Escenas de Matrimonio xixonenc-foraster, con otra supertraducción: Mover / Moure. En principio, la traducción puede ser la que todos esperamos, sin embargo hay un matiz que se nos suele escapar, y lo explicaré con dos ejemplos:
1.- Un día estaba yo limpiando un poco la piscina, y el pulpo, ese aparatito que te la limpia sin necesidad de barrendera, no funcionaba. Así que empezó la conversación:
- Joder, el pulpo no mueve.
- ¿Cómo? ¿Qué pulpo? ¿Qué mueve?
- El pulpo, lo de la piscina, que no mueve.
- ¿Cómo que no mueve? ¿Acaso tiene que mover algo?
Y es aquí cuando pensé en la traducción simultánea: “El pulpo no mou“, o lo que es lo mismo: “el pulpo no funciona”
2.- El segundo ejemplo le habrá pasado a muchos xixonencs, por ejemplo, cuando estamos estáticos en un sitio, por ejemplo en una mesa con amigos, y alguien dice: “bueno que, moem o no moem” o su traducción al castellano “movemos o no movemos”. Pasa lo mismo que en el caso anterior, falta algun pronombre reflexivo.
Si quieres, también puedes leer la sección Lèxic Xixonenc.





