Guixa en castellà: almorta
Guixa. Esta és una d’eixes paraules que mai me n’he recordat de buscar al diccionari, i quan ha vingut a la conversació no he sabut explicar.
Sempre deia: “Una guixa és algo así como los tramussos…mmm… altramuces (també conoeguts com a chochos)” pero secos, en forma de legumbre.”
Ara no es solen veure molt, però jo recorde que la iaia Gloria (de la què no he parlat molt al blog però ho faré) en feia molt, bollides, encara que li vaig agarrar mania perquè moltes duien un bitxet negret que havíem de llevar.
Hui, per fi, ho he sabut. Hem fet un “dinar de cabasset” a l’Institut i una compi ha fet gachamigas de Castilla la Mancha, fetes amb “harina de almortas“. I tot el món preguntava: “Y qué son las almortas”. Ningú savia, fins que una compi torruana ha dit, mirant-me: “home, claro que ho saps. Son guixes“. I se m’ha obert el cel al descobrir eixe enigma que sempre he dut per dins.
Ho he buscat al diccionari de castellà i valencià, i en ambdós aquesta associació guixa-almorta (fins i tot, guija en castellà està acceptat). I la definició al trobat:
guixa
1. f. BOT./AGR. Planta herbàcia de la família de les fabàcies (Lathyrus sativus), enfiladissa, de fulles en circell i amb dos folíols lanceolats i de llegums oblongs amb llavors comprimides.2. f. BOT./AGR. Llavor de guixa.3. guixa borda BOT. Planta herbàcia anual de la família de les fabàcies (Lathyrus annuus) , enfiladissa, de fulles bifoliades, flors grogues i llavors rogenques.4. plantar guixes Caminar coixejant.
I per finalitzar algo molt curiós que he trobat. És un article que explica com les guixes poden ser mortals. Explica com a la Guerra Civil, on hi havia poquet menjar i molta misèria, es van detectar casos en que la gent, sobre tot homes i joves, queien molt malalts, en el poble Esparraguera (Barcelona). Després de revisar el menú diari de cadascú, van arribar a la conclusió de que era per les guixes, és a dir, per sobredosi de guixes. Curiós…
Podeu llegir l’article ací:
Historia de la almorta o el veneno que llegó con el hambre tras la guerra civil española.
I la fitxa tècnica de la Lathyrus sativus L., és a dir, la guixa, ací:
Herbari virtual del Mediterrani Occidental, guixa
Lèxic xixonenc: guaaaay
Guai xicooo !
Podría incluir este artículo dentro de la sección Escenas de Matrimonio Xixonenc-foraster porque de hecho, fui mi chica quien formuló la siguiente frase al principio de venir a Xixona:
Anda, cómo mola la gente mayor de aquí de Jijona. Dicen guay.
Pues sí, el guai es una expresión muy típica de Xixona y que utilizan mucho los mayores (también los jóvenes), sobre todo mujeres, para exclamar sorpresa o alegría. Se suele alargar mucho mucho la “a”. Sería equivalente, en castellano, al: ¡Anda! o al ¡ala! Por ejemplo:
- Guaaaaaaaaai xicooo, què bonico!
- Guaaaaaaai, quina sorpresa!
Los más mayores no suelen usar el guay / guai cómo lo hacemos los jóvenes, es decir, para nombrar algo que nos gusta o es divertido: este coche/cotxe es/és guay/guai.
Como anécdota, recordar que hasta hace poco existía un periódico local que se llamaba Guai, con mucha solera, pero actualmente ha desaparecido.
Lèxic xixonenc: anar meló
De nou, Robert Llinares (correnset) ens confirma que Meló era un home que en els partits del FC Xixona pegava voltes al camp i la gent apostava per quantes en donaria. D’ahí que l’expressió “Anar Meló” vol dir anar molt ràpid, o com també es sol dir, “anar fregit”.
Lèxic xixonenc: fer-se un guripa
Gràcies a Roberto Llinares (Correnset) i a Victor Mira, tenim una expressió que jo no havia sentit mai: fer-se un guripa
Victor deia que era un blanco y negro (café granissat i mantecao), però Roberto ha puntualitzat que un guripa era un militar (i així ho posen en els diccionaris de valencià). De fet, el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua defineix guripa com:
Guripa: Persona que mantiene el orden. Soldado
Pareix ser que es va utilitzar molt a la Guerra Civil. I a banda d’açò també ens ha explicat com servia un Guripa en El Trabajo a Pepito Samper (guitarrista reconegut xixonenc dels 50-60), i era una canya de cervessa en el got dels cafés tallats.
Per cert, parlant de “blanco y negro”, vos heu fixat que en Xixona som uns talibans del “blanco y negro” quan el demanes per ahí. En demanes un i te’l porten en nata (això no és un nacional?), no por favor, es con mantecao, i te’l porten en vainilla….
Lèxic xixonenc: Pareixes Paco l’asplicaor
Bé, açò no és del tot lèxic, sinó una frase feta. Quan algú comença a explicar algun tema amb pèls i senyals, detalladament, fins i tot de manera efusiva, se li sol dir: xee, calla ya, que pareixes Paco l’asplicaor (el explicador).
I qui era aquest Paco, amb tanta fama quasi com Paco el Simpàtic. Bé, com tots sabem, antiguament al Cine (no sé si al de Baix, al de Dalt o a ambdós) posaven pel.lícules, i en els seus inicis, era cine mut. Com hi havia gent que no sabia llegir, hi havia un home que feia la feina de llegir els subtítols en veu alta, i així, la gent podia entendre les imatges que veia. Aquest home era Paco, i d’ahí va passar a ser el reconegut Paco l’asplicaor.
Font: cultura popular xixonenca, és a dir, els que ens han contat els agüelos
Lèxic xixonenc: El raor
Aquesta crec que és la paraula per excel.lència xixonenca, encara que crec que no s’utilitza sols ací. Jo tenia unes amigues de Lleida que coneixien la paraula, almenys no es resultava tant estranya com els pobles del costat de Xixona. Ho vaig buscar en un diccionari i posava que, efectivament, s’utilitzava per eixa zona, però no deia res de Xixona. El raor es el “ganivet”, o “cuchillo” en castellà.
Segons el diccionari de Valencià, el raor és:
Instrument d’acer, de tall molt fi, que servix per a afaitar el pèl o els cabells, navaixa.
Com veiem, en la definició sols fa referència a afaitar el pèl o els cabells, encara que nosaltres l’utilitzem per a tot, sobretot a la cuina. També he sentit molt de l’origen etimològic de la paraula, i de totes, possiblement em quede amb l’explicació de que té la mateixa arrel que serra o serrador. De nou, si algun filòleg vol ajudar-nos…
I ja que estem contarè una anècdota que em van contar d’un viatge a Canàries. Resulta que estaven en el restaurant de l’hotel uns xixonencs, i va passar això que sol passar, que creues les paraules del valencià al castellà i al revés. Van avisar al cambrer, que era negre, i li diuen: escuche, por favor, ¿nos puede traer un raor?
I fa el cambrer de color: Raor?? No em digueu que sou de Xixona? Jo sóc d’allí.
Jaja . Açò és cert, i quan ho he contat, m’han confirmat qui era el cambrer 
Lèxic xixonenc: el pastaor
Ara no és molt habitual trobar-lo a les cases i pisos, però abans era fonamental en una casa. Era el lloc on es guardaven les conserves, el pa i tots aquells aliments que no necessitaven refrigeració. En valencià, tambe es diu el “Rebost”, i en castellà “despensa”.
L’origen de la paraula supose que estarà en que era el lloc on es pastava, generalment, el pa, però algú ho sabrà millor que jo.
Lèxic xixonenc: la canelleta de l’oli
No passa que de vegades no sabem com es diu en castellà alguna cosa? Doncs aquest és el cas: la canelleta de l’oli -> ¿Me puedes pasar la canell… mmm… lo del aceite?
En castellà la paraula correcta és “alcuza”, encara que també s’utilitza “aceitera” i “vinagrera” per al vinagre.
No sé per què es diu així, sols he trobat què és una canella:
Canó pel qual surt l’aigua en una font. És una font de tres canelles.
Lèxic xixonenc: Els estudevaquers
Encetem una nova secció al blog que tractarà del lèxic xixonenc, paraules molt utilitzades al nostre poble. La intenció és que sols siguen d’ací, però això és molt complicat perquè potser s’utililtzen en pobles del voltant. De totes maneres s’intentarà, encara que esta feina és un poc intrusista perquè pertany més als filòlegs.
Començarem parlant dels estudevaquers, que sí que es purament xixonenca, encara que ara els joves no la utilitzem molt. Què són? Doncs els calamars a la romana. I per què s’anomenen així? Jo he sentit dues versions, però basades en la mateixa cosa, en aquest cas, una marca de cotxes o camions: Studebaker. Studebaker va ser una de les marques de cotxes més importants de la primera meitat del segle passat, sobretot als Estats Units. Van començar amb cotxes de cavalls i després van evolucionar a cotxes de qualitat i preu mitjà.
Les raons per les quals anomenem Estudevaques als calamars són, segons he sentit:
1.- Pareix ser que abans, el camió que portava els calamars (i possiblement el peix) a Xixona era un Studebaker. El que no sé és perquè al calamar a la planxa no se l’anomenava així, potser fòra perquè el camió era de congelats.
2.- La forma de les rodes del Studebaker eren com els calamars a la romana. Encara que parega estranya, també l’he sentida.
-
Comentarios
Jofre on Aire, Pedro Marín, pegado a tiiiiiiiiiiiiiiiiii
Toni on Colecció de música festera, blog
chistes groseros on Disfraz de Sherlock Holmes y Jimy Hendrix
faloco on Historia de un mail en cadena xixonenc
-
Subscríbete a blog.faloco.com
-
Licencia Creative Commons
El Audio, Video y Texto de Faloco.Com bajo el dominio y subdominios de Fabián López Coloma tiene una licencia Creative Commons Reconocimiento 3.0 España License.
-
Fotos Aleatorias
