Guixa en castellà: almorta



Guixa. Esta és una d’eixes paraules que mai me n’he recordat de buscar al diccionari, i quan ha vingut a la conversació no he sabut explicar.

Sempre deia: “Una guixa és algo así como los tramussos…mmm… altramuces (també conoeguts com a chochos)” pero secos, en forma de legumbre.”

Ara no es solen veure molt, però jo recorde que la iaia Gloria (de la què no he parlat molt al blog però ho faré) en feia molt, bollides, encara que li vaig agarrar mania perquè moltes duien un bitxet negret que havíem de llevar.

Hui, per fi, ho he sabut. Hem fet un “dinar de cabasset” a l’Institut i una compi ha fet gachamigas de Castilla la Mancha, fetes amb “harina de almortas“. I tot el món preguntava: “Y qué son las almortas”. Ningú savia, fins que una compi torruana ha dit, mirant-me: “home, claro que ho saps. Son guixes“. I se m’ha obert el cel al descobrir eixe enigma que sempre he dut per dins.

Ho he buscat al diccionari de castellà i valencià, i en ambdós aquesta associació guixa-almorta (fins i tot, guija en castellà està acceptat). I la definició al trobat:

guixa
1. f. BOT./AGR. Planta herbàcia de la família de les fabàcies (Lathyrus sativus), enfiladissa, de fulles en circell i amb dos folíols lanceolats i de llegums oblongs amb llavors comprimides.
2. f. BOT./AGR. Llavor de guixa.
3. guixa borda BOT. Planta herbàcia anual de la família de les fabàcies (Lathyrus annuus) , enfiladissa, de fulles bifoliades, flors grogues i llavors rogenques.

4. plantar guixes Caminar coixejant.

I per finalitzar algo molt curiós que he trobat. És un article que explica com les guixes poden ser mortals. Explica com a la Guerra Civil, on hi havia poquet menjar i molta misèria, es van detectar casos en que la gent, sobre tot homes i joves, queien molt malalts, en el poble Esparraguera (Barcelona). Després de revisar el menú diari de cadascú, van arribar a la conclusió de que era per les guixes, és a dir, per sobredosi de guixes. Curiós…

Podeu llegir l’article ací:

Historia de la almorta o el veneno que llegó con el hambre tras la guerra civil española.

I la fitxa tècnica de la Lathyrus sativus L., és a dir, la guixa, ací:

Herbari virtual del Mediterrani Occidental, guixa

January 30, 2009 | Filed Under lèxic | 2 Comments 

Lèxic xixonenc: guaaaay

Guai xicooo !

Podría incluir este artículo dentro de la sección Escenas de Matrimonio Xixonenc-foraster porque de hecho, fui mi chica quien formuló la siguiente frase al principio de venir a Xixona:

Anda, cómo mola la gente mayor de aquí de Jijona. Dicen guay.

Pues sí, el guai es una expresión muy típica de Xixona y que utilizan mucho los mayores (también los jóvenes), sobre todo mujeres, para exclamar sorpresa o alegría. Se suele alargar mucho mucho la “a”. Sería equivalente, en castellano, al: ¡Anda! o al ¡ala! Por ejemplo:

- Guaaaaaaaaai xicooo, què bonico!

- Guaaaaaaai, quina sorpresa!

Los más mayores no suelen usar el guay / guai cómo lo hacemos los jóvenes, es decir, para nombrar algo que nos gusta o es divertido: este coche/cotxe es/és guay/guai.

Como anécdota, recordar que hasta hace poco existía un periódico local que se llamaba Guai, con mucha solera, pero actualmente ha desaparecido.

January 25, 2009 | Filed Under Xixona, lèxic | 4 Comments 

Lèxic xixonenc: anar meló

De nou, Robert Llinares (correnset) ens confirma que Meló era un home que en els partits del FC Xixona pegava voltes al camp i la gent apostava per quantes en donaria. D’ahí que l’expressió “Anar Meló” vol dir anar molt ràpid, o com també es sol dir, “anar fregit”.

June 9, 2008 | Filed Under Xixona, lèxic | 2 Comments 

Lèxic xixonenc: fer-se un guripa

Gràcies a Roberto Llinares (Correnset) i a Victor Mira, tenim una expressió que jo no havia sentit mai: fer-se un guripa

Victor deia que era un  blanco y negro (café granissat i mantecao), però Roberto ha puntualitzat que un guripa era un militar (i així ho posen en els diccionaris de valencià). De fet, el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua defineix guripa com:

Guripa: Persona que mantiene el orden. Soldado

Pareix ser que es va utilitzar molt a la Guerra Civil. I a banda d’açò també ens ha explicat com servia un Guripa en El Trabajo a Pepito Samper (guitarrista reconegut xixonenc dels 50-60), i era una canya de cervessa en el got dels cafés tallats.

Per cert, parlant de “blanco y negro”, vos heu fixat que en Xixona som uns talibans del “blanco y negro” quan el demanes per ahí. En demanes un i te’l porten en nata (això no és un nacional?), no por favor, es con mantecao, i te’l porten en vainilla….

June 9, 2008 | Filed Under Xixona, lèxic | Leave a Comment 

Lèxic xixonenc: Pareixes Paco l’asplicaor

cine de baix Xixona

Bé, açò no és del tot lèxic, sinó una frase feta. Quan algú comença a explicar algun tema amb pèls i senyals, detalladament, fins i tot de manera efusiva, se li sol dir: xee, calla ya, que pareixes Paco l’asplicaor (el explicador).

I qui era aquest Paco, amb tanta fama quasi com Paco el Simpàtic. Bé, com tots sabem, antiguament al Cine (no sé si al de Baix, al de Dalt o a ambdós) posaven pel.lícules, i en els seus inicis, era cine mut. Com hi havia gent que no sabia llegir, hi havia un home que feia la feina de llegir els subtítols en veu alta, i així, la gent podia entendre les imatges que veia. Aquest home era Paco, i d’ahí va passar a ser el reconegut Paco l’asplicaor.

Font: cultura popular xixonenca, és a dir, els que ens han contat els agüelos

June 3, 2008 | Filed Under Xixona, lèxic | 11 Comments 

Next Page →