La manta al coll, lletra i curiositats

Si hi ha una cançó que s’ha convertit en himne, i no sols a Alacant sino també a tota la Comunitat Valenciana és La Manta al Coll, de Joaquín Segura. I malgrat tot açò, és una gran desconeguda per varios motius.

El primer de tots i principal és que hi ha molt poca gent que, llevat la tornada (estribillo), es sapiga alguna estrofa d’aquesta cançó popular, i aquest percentatge es redueix encara més, curiosament, a la ciutat d’Alacant, on s’ha convertit en un càntic que sols s’escolta sobretot quan hi ha alcohol pel mig, com també passa amb Paquito el Chocolatero, tema que ja vam debatre acaloradament al blog. Ho expliquen prou bé a la frikipedia

El segon motiu és que, a banda de ser tan popular i descriure  alguns motius  d’ans com la massaneta (botó de la bragueta), la manta, el cabasset, la romana (per pesar), poquetes coses sabem més de l’autor i la seua versió original (algú podria ajudar?). Cal dir que a la SGAE hi ha 9 registres diferents amb el títol d’aquesta cançó, a pesar de ser de domini popular. La partitura (o una d’elles), la podem trobar per exemple e Alicantevivo.

En estes Fogueres 2009 d’Alacant vam trobar a unes xiques alicantines que es van apropar a la nostra taula amb “servilletes” i ens van dir:

- Oye, ¿vosotros os sabeis la letra de La Manta al Coll i el cabasset? Es que nosotras, a pesar de ser de aquí nunca la hemos oido entera y nos gustaría saberla para esta noche.

Jo me la sabia a trossos, però els meus amics la van desxifrar tota (bé, 4 estrofes i en son 5). I ací el vídeo dels seus assatjos, tan il.lusionades:

Sobre la lletra, jo pensava que cada poble l’adaptaria, sobre tot a la primera estrofa que esmente a continuació (quan diu Xixona). Però una vegada, per a la meua sorpresa, un amic de València la va cantar i va dir “les xicones de Xixona”, i em vaig quedar amb la boca oberta quan em va dir que no, que en Alzira també eren les xicones xiquetes de Xixona.

I la lletra, on les estrofes normalment van canviades a gust dels cantants:

-tornada-

La manta al coll,

i el cabasset,

mon anirem

al Postiguet.

La manta al coll

i el cabasset

mon anirem mon anirem

al Postiguet

arreando xim pam fum

arreando xim pam fum

-1ª estrofa-

Les xicones de Xixona

s’han comprat una romana,

per pesar-se les mamelles

dos voltes a la setmana.

Si vols que te la faça

posa panxa cap amunt,

i voràs què polseguera

que t’ix pel forat del cul

[La manta al coll...]

-2ª estrofa-

Per dos quincets un puro,

per dos una pipa,

per tres una guitarra,

per quatre una xica.

El puro pa’ fumar,

la pipa pa’ lloir,

la guitarra pa’ tocar

i la xica pa dormir.

[La manta al coll...]

-3ª estrofa-

Una volta quan tornava

el tio Pep de l’horta,

es va trobar a casa

la porta oberta.

Pujant per l’escaleta,

es troba un senyoret,

oberta la bragueta

li ensenyava el cacahuet.

[La manta al coll...]

-4ª estrofa-

Una volta passejava

un guardia municipal

passejant-se per la Plaça

cap amunt i cap avall.

En la bragueta li faltava,

la massaneta i un botó,

per allí s’assomava

don Juaquín el director

[La manta al coll...]

-5ª estrofa i menys coneguda-

La barca del pescaor

sempre fa olor a quitrà.

La dona del pescaor

ja sabem quina olor fa.

Quan pregona cada dia

a tot el que veu passar:

“duc fresca la mercancia

pa qui la vullga provar”

També podeu escoltar una versió de La Manta al Coll de Els Grollers de Sa Factoria en Jamendo, el portal on els músics comparteixen lliurement les seues obres.

June 23, 2009 | Filed Under alicante | 5 Comments 

La Cueva Musical y Heartbreak Hotel, Benidorm

Lejos de todo aquello por lo que es conocido Benidorm (turismo, guiris, parques temáticos, playa, megadiscos, despedidas, etc), he de decir que lo que más me gusta es su pequeño circuito de rock.

Quizás lo más conocido es el Heartbreak Hotel, un bar con estilo americano donde se suele juntar lo más variopinto de la zona, desde moteros duros, gogós, hasta visitantes con síndrome Asperger, bailarinas que rozan los 60 con minifaldas y vestidos brillantes, ninfómanos y ninfómanas, etc. Quizás el mejor día para ir es el Domingo a las 17h. Siempre hay concierto y Motorcity, el Raposo y demás músicos y grupos hacen sus virguerías en el escenario, que no es más que la puerta de entrada. Está en la Playa de Levante y seguro que todo el mundo que ha pasado por Benidorm lo ha visto o conoce.

Por otra parte, otro lugar donde suelen hacer conciertos es el también archiconocido Kentucky. Pero sin duda, uno de los pubs que más me ha gustado es “La Cueva Musical“, un poco escondido, y que tiene el encanto de que la gente lleva sus instrumentos y sube al escenario a tocar o cantar. Es más, si no los llevas no pasa nada porque hay guitarras, micro y pianos disponibles a todos aquellos que quieran improvisar. Este sábado en concreto, la primera vez que he ido, había personajes de todos los estilos. Desde un peruano tocando rock en un piano al que le faltaban teclas (otras ni sonaban), un saxofonista (creo que es el dueño), un bajista con un jersey a lo Evo Morales, otro teclista con aspecto de informático, un genial batería, un cantante mezcla de Manu Tenorio y  Frank Sinatra y otro cantante inglés con una voz estupenda y con aspecto de hincha cervecero de los Reds. Y todos majísimos, donde la comunicación y el ambiente era pura música. Me recordó a aquello que dijo Raimundo Amador respecto a BBKing, puesto que uno hablaba inglés y el otro un español muy del sur, y es que sólo se comunicaban con la guitarra, y eso bastaba.

Cuando ya nos íbamos, apareció en escena un gitano, Manu el Cowboy, todo un artista, quien nos retuvo y deleitó con temas de Vicente Amigo, Paco de Lucía, Red Hot Chili Peppers, Fito, Los Mojinos, etc. Le grabé unos 10 videos, aunque sólo pondré este, tocando “3 notas para decir Te Quiero”, un temazo de Vicente Amigo y que siempre me ha encantado:

El resto de fotos del albúm aquí

January 12, 2009 | Filed Under alicante | Leave a Comment 

En la bolera de Sant Vicent del Raspeig

Ayer estuvimos en la bolera de San Vicente del Raspeig e hicimos unas cuantas fotos entre pique y pique. Pues sí, no todo es beber, aunque eso viene después. El sento fent-se el bobo nos amasacró. Box el panaero y Hesp se fue con las chicas, quienes demostraron grandes dotes, que no es lo mismo que estar bien dotadas, aunque por cierto, lo están. El Pichandal defraudó en la segunda tanda. Pepo notaba la ausencia del cariño y apoyo de Anita, pero todos sabemos que lo suyo es la bici. Benito nos deslumbró con sus posturas de Pedro Picapiedra, un profesional de los bolos. Y yo, lamentablemente, siempre me quedaba a uno del pleno o semipleno por lo malo que soy.
Algunas fotos de los diferentes estilos presentados por cada jugador:


Y la del campeón, Federer, el que tiraba con el culo apretao, el Janp. Estaba claro que alguna tenía que hacer:

No os pongais nerviosos si no salis, el resto de fotos están aquí:

Bolera NPI 2008
November 24, 2008 | Filed Under alicante | Leave a Comment 

Les muntanyes de Xixona

Del programa “Planeta Bicicleta” de Canal9, tenim aquest video de 27 minuts. Fan un recorregut per Monnegre per la carretera de Tibi, Mutxamel, Xixona, la Sarga, la serra dels plans, etc. Que bo seria que Canal 9 es dedicara sols a fer este tipus de coses…

Aquesta secció de la seua web es diu Canal 9 a la carta, i en el cercador podreu trobar molts programes complets interessants.

http://www.rtvv.es/alacarta/princiv.asp?url=informatiu23102008.flv

November 10, 2008 | Filed Under Xixona, alicante | Leave a Comment 

Històries del Pantano de Tibi i de la iaia Mati

El diumenge vam anar a dinar a Tibi, al Maigmó, i va coincidir que vam passar pel Pantano de Tibi i tambè que va ixir un article al diario Información sobre l’actual estat lamentable de aquesta obra, la més antiga d’Europa de la seua categoria.

La qüestió és que va eixir una xicoteta discussió. Segons conten, el pantà va ser creat quan els regants de l’Horta d’Alacant necessitava aigua, i van “muntar a les muntanyes” per crear alguna presa que mantinguera l’aigua. Ara bé, per dur-les a Alacant ha de passar per altres terres, com les de Montnegre. I què passa? La poden utilitzar? En principi, uns deien que no, però els montnegreros també la necessitaven, i ací venen els problemes. Tota la vida han existit conflictes i pleits, tal com ens conta l’Abuela Mati. Fins i tot, la seva reabuela (besàvia) va estar en la presó, al Castell d’Alacant,  per dur-se algun poualet que altre per regar alguna mata.

Ací tenim dos vídeos que ens conten històries de fa quasi cent anys, amb els juís que va haver, l’advocat don Carlos que va venir des de Madrid per defendre’ls, que l’aigua en Montnegre mai s’ha pagat, les 15 presses de Montnegre, el balcó de la Reina que està a les parets del Pantà, aquella volta que van trencar el pantà per netejar-lo i apareixien peixos per tots els llocs, com arribava la riuada i s’asustaven, com amb una caracola avisaven a tots de que es llevaren de les voreres del riu, etc.

Pràcticament tota la conversació va venir perquè deien que l’aigua no es podia utilitzar, que estava desaprofitada i no servia ni per regar, que hi havia molt fang, etc. I l’abuela i ma mare van dir: com que no s’utilitza per regar? A mi m’ho diràs…

Ja vam parlar algo en el blog sobre aquestes qüestions i sobre  que algú (diputació, comunitat de regants, universitat) podria fer alguna cosa per aprofitar aquest gran embasament, ja siga com a turisme rural o per utilitzar la seua aigua. I segons llegim en el Información, algo va a fer-se en breu, encara que no sabem si serà suficient.

Els videos amb l’explicació montnegrera-xixonenca:

November 10, 2008 | Filed Under Xixona, alicante | 2 Comments 

← Previous Page — Next Page →