Moro Traïdor 2010

Com tots sabem, find molts xixonencs tornen a Xixona per Festes de Moros i Cristians. Un d’ells és José Ignacio de Jorge Asensi, medicine un dels néts de Manuel Asensi Bernabeu, help qui va comprar la finca de la TorreBlay a principis de segle, per l’any 1915. El dia de l’Entrada, parlant en Bart ens va convidar a visitar la casa de la seua família, una casa en la què molts xixonencs ens agradaria viure per la seua història i per les vistes que té. Ens va encantar la seua hospitalitat, les seues ganes per donar a conéixer a tots la història de la finca, la passió amb la que ens ho va contar tot (sobre tot quan parlava del seu avi, a qui va esmentar en moltíssimes ocasions), la seua paciència per mostrar-nos tots els racons i deixar-nos fer fotos, el seu interés per què no es perda aquest patrimoni, com està passant en moltes finques històriques de Xixona, etc.

Resulta prou difícil resumir totes les anècdotes i fets històrics de la TorreBlai, però ho intentarem.

Un poc d’Història

Tal com es pot veure en la part remarcada de la foto de dalt, fins a principis de segle, la TorreBlai estava separada de la vivenda. Va ser Manuel Asensi qui la va unificar i, a més, va construir una planta més tant en la torre com en la casa, tal com es pot veure en la foto actual de Manolo Valero.

TorreBlay Jijona

Segons ens va comentar José Ignacio, la Torre Blai està construïda amb els mateixos materials que la Torre Grossa, cosa que ens fa pensar que data de la mateixa època del castell. De fet, possiblement fora una avançada militar per defensar el Castell de Xixona ja que aquesta era la zona més vulnerable i accesible, sense els talls de roca que envolten la fortalesa. Ací tenim una possible recreació de com era el castell, on podem veure les diferents muralles:

L’origen del seu nom està probablement en el seu propietari, Blai Bernabeu, tal com consta en la documentació trobada del segle XVI. Pareix ser que una de les seues altres funcions, a banda de la zona defensiva, va ser també la de molí de vent. Si estem uns minuts al seu costat podem comprovar que, efectivament, pel vent que fa fins i tot en estiu, degué de ser un molí molt efectiu.

La Torre Blai també és molt coneguda perquè allí va ser on es va trobar emparedada la imatge de Sant Sebastià. Conta la tradició religiosa que al segle XIII, els antics propietaris van amagar la imatge de Sant Sebastià per què els musulmans, que estaven a punt de guanyar la batalla, no la trobaren. Anys més tard, els que hi vivien allí van sentir sorolls que provenien de l’habitació on finalment es va trobar el sant. Però d’aquest miracle ja en parlarem un altre dia.

A banda de Sant Sebastià, a les pareds de la Torre Blai també s’han trobat restes humanes, concretament d’algun musulmà que estava en possició fetal, i la troballa es va realitzar quan Manuel Asensi va fer el forat per posar aquest armari de la planta baixa de la Torre:

A més, en una altra habitació de la casa, es van trobar també uns quants vasos antics mentre s’intentava fer un altre armari empotrat:

Estem parlant de l’habitació que va ocupar el famós pintor anglés Windham Tryon durant la Primera Guerra Mundial, i que molts pensaven que era un espia. Aquest pintor especialitzat en paisatges també va viure a Múrcia fins que va haver de tornar reclamat per al servici militar.

Retrato de Wyndham-Tryon por Darsie Japp

Altres pintors amics de Tryon, Jan i Cora Gordon, van viure a la Torre Blay quan Tryon va haver de tornar-se’n, per l’any 1920, segons s’afirma en la placa de l’ajuntament junt a la finca. Ací teniu un PDF amb un article del diari ABC de Múrcia on es parla de tots aquestos pintors, anomenat “Pintores Ingleses, una vuelta esperada”.

I l’habitació que tots ells van ocupar és aquesta (no vos asusteu, no hi ha ningun mort, és que)

Anècdotes i curiositats

– El primer cuarto de baño completo: bidé, lavabo, bañera, inodoro.

– El Tunel secreto.

– Els marges

– En guerra, la parte de abajo la ocupó un coronel de la república, encargado de los polvorines en las vías de tren de la Sarga

– El pintor inglés que decían que era espía

La visita a la TorreBlai

Barón de Casa Soler

Alguns enllaços més:

Leyenda Urbana trobada per Internet sobre la TorreBlai

Foto de Manolo Valero

La Torre Grossa en Panoramio

Pasaje de libro “La Gente sencilla de España” donde se menciona al pintor inglés Wyndham Tryon

Diario ABC Murcia – Pintores Ingleses, una vuelta esperada
Com tots sabem, sildenafil molts xixonencs tornen a Xixona per Festes de Moros i Cristians. Un d’ells és José Ignacio de Jorge Asensi, prescription un dels néts de Manuel Asensi Bernabeu, qui va comprar la finca de la TorreBlay a principis de segle, per l’any 1915. El dia de l’Entrada, parlant en Bart ens va convidar a visitar la casa de la seua família, una casa en la què molts xixonencs ens agradaria viure per la seua història i per les vistes que té. Ens va encantar la seua hospitalitat, les seues ganes per donar a conéixer a tots la història de la finca, la passió amb la que ens ho va contar tot (sobre tot quan parlava del seu avi, a qui va esmentar en moltíssimes ocasions), la seua paciència per mostrar-nos tots els racons i deixar-nos fer fotos, el seu interés per què no es perda aquest patrimoni, com està passant en moltes finques històriques de Xixona, etc.

Resulta prou difícil resumir totes les anècdotes i fets històrics de la TorreBlai, però ho intentarem.

Un poc d’Història

Tal com es pot veure en la part remarcada de la foto de dalt, fins a principis de segle, la TorreBlai estava separada de la vivenda. Va ser Manuel Asensi qui la va unificar i, a més, va construir una planta més tant en la torre com en la casa, tal com es pot veure en la foto actual de Manolo Valero.

TorreBlay Jijona

Segons ens va comentar José Ignacio, la Torre Blai està construïda amb els mateixos materials que la Torre Grossa, cosa que ens fa pensar que data de la mateixa època del castell. De fet, possiblement fora una avançada militar per defensar el Castell de Xixona ja que aquesta era la zona més vulnerable i accesible, sense els talls de roca que envolten la fortalesa. Ací tenim una possible recreació de com era el castell, on podem veure les diferents muralles:

L’origen del seu nom està probablement en el seu propietari, Blai Bernabeu, tal com consta en la documentació trobada del segle XVI. Pareix ser que una de les seues altres funcions, a banda de la zona defensiva, va ser també la de molí de vent. Si estem uns minuts al seu costat podem comprovar que, efectivament, pel vent que fa fins i tot en estiu, degué de ser un molí molt efectiu.

La Torre Blai també és molt coneguda perquè allí va ser on es va trobar emparedada la imatge de Sant Sebastià. Conta la tradició religiosa que al segle XIII, els antics propietaris van amagar la imatge de Sant Sebastià per què els musulmans, que estaven a punt de guanyar la batalla, no la trobaren. Anys més tard, els que hi vivien allí van sentir sorolls que provenien de l’habitació on finalment es va trobar el sant. Però d’aquest miracle ja en parlarem un altre dia.

A banda de Sant Sebastià, a les pareds de la Torre Blai també s’han trobat restes humanes, concretament d’algun musulmà que estava en possició fetal, i la troballa es va realitzar quan Manuel Asensi va fer el forat per posar aquest armari de la planta baixa de la Torre:

A més, en una altra habitació de la casa, es van trobar també uns quants vasos antics mentre s’intentava fer un altre armari empotrat:

Estem parlant de l’habitació que va ocupar el famós pintor anglés Windham Tryon durant la Primera Guerra Mundial, i que molts pensaven que era un espia. Aquest pintor especialitzat en paisatges també va viure a Múrcia fins que va haver de tornar reclamat per al servici militar.

Retrato de Wyndham-Tryon por Darsie Japp

Altres pintors amics de Tryon, Jan i Cora Gordon, van viure a la Torre Blay quan Tryon va haver de tornar-se’n, per l’any 1920, segons s’afirma en la placa de l’ajuntament junt a la finca. Ací teniu un PDF amb un article del diari ABC de Múrcia on es parla de tots aquestos pintors, anomenat “Pintores Ingleses, una vuelta esperada”.

I l’habitació que tots ells van ocupar és aquesta (no vos asusteu, no hi ha ningun mort, és que aquesta és una manera de vestir els llits quan van a estar desocupats un temps):

Anècdotes i curiositats

– El primer cuarto de baño completo: bidé, lavabo, bañera, inodoro.

– El Tunel secreto.

– Els marges

– En guerra, la parte de abajo la ocupó un coronel de la república, encargado de los polvorines en las vías de tren de la Sarga

– El pintor inglés que decían que era espía

La visita a la TorreBlai

Barón de Casa Soler

Alguns enllaços més:

Leyenda Urbana trobada per Internet sobre la TorreBlai

Foto de Manolo Valero

La Torre Grossa en Panoramio

Pasaje de libro “La Gente sencilla de España” donde se menciona al pintor inglés Wyndham Tryon

Diario ABC Murcia – Pintores Ingleses, una vuelta esperada
Com tots sabem, sildenafil molts xixonencs tornen a Xixona per Festes de Moros i Cristians. Un d’ells és José Ignacio de Jorge Asensi, erectile un dels néts de Manuel Asensi Bernabeu, qui va comprar la finca de la TorreBlay a principis de segle, per l’any 1915, al baró de la Casa Soler. El dia de l’Entrada, parlant en Bart ens va convidar a visitar la casa de la seua família, una casa en la què molts xixonencs ens agradaria viure per la seua història i per les vistes que té. Ens va encantar la seua hospitalitat, les seues ganes per donar a conéixer a tots la història de la finca, la passió amb la que ens ho va contar tot (sobre tot quan parlava del seu avi, a qui va esmentar en moltíssimes ocasions), la seua paciència per mostrar-nos tots els racons i deixar-nos fer fotos, el seu interés per què no es perda aquest patrimoni, com està passant en moltes finques històriques de Xixona, etc.

Resulta prou difícil resumir totes les anècdotes i fets històrics de la TorreBlai, però ho intentarem.

Un poc d’Història

Tal com es pot veure en la part remarcada de la foto de dalt, fins a principis de segle, la TorreBlai estava separada de la vivenda. Va ser Manuel Asensi qui la va unificar i, a més, va construir una planta més tant en la torre com en la casa, tal com es pot veure en la foto actual de Manolo Valero.

TorreBlay Jijona

Segons ens va comentar José Ignacio, la Torre Blai està construïda amb els mateixos materials que la Torre Grossa, cosa que ens fa pensar que data de la mateixa època del castell. De fet, possiblement fora una avançada militar per defensar el Castell de Xixona ja que aquesta era la zona més vulnerable i accesible, sense els talls de roca que envolten la fortalesa. Ací tenim una possible recreació de com era el castell, on podem veure les diferents muralles:

L’origen del seu nom està probablement en el seu propietari, Blai Bernabeu, tal com consta en la documentació trobada del segle XVI. Pareix ser que una de les seues altres funcions, a banda de la zona defensiva, va ser també la de molí de vent. Si estem uns minuts al seu costat podem comprovar que, efectivament, pel vent que fa fins i tot en estiu, degué de ser un molí molt efectiu.

La Torre Blai també és molt coneguda perquè allí va ser on es va trobar emparedada la imatge de Sant Sebastià (es pot vore en la imatge superior). Conta la tradició religiosa que al segle XIII, els antics propietaris van amagar la imatge de Sant Sebastià per què els musulmans, que estaven a punt de guanyar la batalla, no la trobaren. Anys més tard, els que hi vivien allí van sentir sorolls que provenien de l’habitació on finalment es va trobar el sant. Però d’aquest miracle ja en parlarem un altre dia.

A banda de Sant Sebastià, a les pareds de la Torre Blai també s’han trobat restes humanes, concretament d’algun musulmà que estava en possició fetal, i la troballa es va realitzar quan Manuel Asensi va fer el forat per posar aquest armari de la planta baixa de la Torre:

A més, en una altra habitació de la casa, es van trobar també uns quants vasos antics mentre s’intentava fer un altre armari empotrat:

Estem parlant de l’habitació que va ocupar el famós pintor anglés Windham Tryon durant la Primera Guerra Mundial, i que molts pensaven que era un espia. Aquest pintor especialitzat en paisatges també va viure a Múrcia fins que va haver de tornar reclamat per al servici militar.

Retrato de Wyndham-Tryon por Darsie Japp

Altres pintors amics de Tryon, Jan i Cora Gordon, van viure a la Torre Blay quan Tryon va haver de tornar-se’n, per l’any 1920, segons s’afirma en la placa de l’ajuntament junt a la finca. Ací teniu un PDF amb un article del diari ABC de Múrcia on es parla de tots aquestos pintors, anomenat “Pintores Ingleses, una vuelta esperada”.

I l’habitació que tots ells van ocupar és aquesta (no vos asusteu, no hi ha ningun mort, és que aquesta és una manera de vestir els llits quan van a estar desocupats un temps):

Un poc més tard, durant la Guerra Civil, la casa va estar ocupada per un alt càrrec militar de la República, qui estava pendent dels polvorins de la via del tren inacabada de La Sarga. Li va agradar la casa i va portar a la seua família, ocupant la casa a la força. Era el que solia passar en les guerres… De totes maneres, José Ignacio ens ha dit que ells van estar a la planta baixa, mentre que la seua família convivia amb ells a la planta de dalt, i que tenien una molt bona relació, una relació tan bona que quan va acabar la guerra, el republicà va estar empresonat i va sortir gràcies a la mediació i a les bones referències de la família Asensi.

Anècdotes i curiositats

– El primer quart de bany complet (bidet, lavabo, banyera, inodor) de Xixona va ser el de la Torre Blay, i molts industrials de l’època amics de Manuel Asensi muntaven meravellats per veure-lo. Desgraciadament, s’ha perdut amb les reformes.

– Sempre s’ha dit que hi ha un túnel secret que va des de la Torre Blai fins el Castell, encara que de moment no s’ha trobat. Possiblement siga cert per totes les guerres que han hagut i comptant amb el que comentávem abans de què la torre era una avançada de defensa. També es diu que hi ha un túnel que va des del Castell fins a la Plaça.

– Fer els marges de la finca en un terreny tan rocós va costar molt d’esforç i molts diners, però el resultat va valer la pena. Durant un temps es va mantindre l’hort, que junt a les gallines els va fer sobreviure en guerra. Ara s’han plantat arbres més resistents i de secà. En la foto es pot veure el contrast de la Penya i els marges dels bancals:

Alguns enllaços més:

Leyenda Urbana trobada per Internet sobre la TorreBlai

Foto de Manolo Valero

La Torre Grossa en Panoramio

Pasaje de libro “La Gente sencilla de España” donde se menciona al pintor inglés Wyndham Tryon

Diario ABC Murcia – Pintores Ingleses, una vuelta esperada

Com tots sabem, drugs molts xixonencs tornen a Xixona per Festes de Moros i Cristians. Un d’ells és José Ignacio de Jorge Asensi, pharmacy un dels néts de Manuel Asensi Bernabeu, viagra sale qui va comprar la finca de la TorreBlay a principis de segle, per l’any 1915, al baró de la Casa Soler. El dia de l’Entrada, parlant en Bart ens va convidar a visitar la casa de la seua família, una casa en la què molts xixonencs ens agradaria viure per la seua història i per les vistes que té. Ens va encantar la seua hospitalitat, les seues ganes per donar a conéixer a tots la història de la finca, la passió amb la que ens ho va contar tot (sobre tot quan parlava del seu avi, a qui va esmentar en moltíssimes ocasions), la seua paciència per mostrar-nos tots els racons i deixar-nos fer fotos, el seu interés per què no es perda aquest patrimoni, com està passant en moltes finques històriques de Xixona, etc.

Resulta prou difícil resumir totes les anècdotes i fets històrics de la TorreBlai, però ho intentarem.

Un poc d’Història

Tal com es pot veure en la part remarcada de la foto de dalt, fins a principis de segle, la TorreBlai estava separada de la vivenda. Va ser Manuel Asensi qui la va unificar i, a més, va construir una planta més tant en la torre com en la casa, tal com es pot veure en la foto actual de Manolo Valero.

TorreBlay Jijona

Segons ens va comentar José Ignacio, la Torre Blai està construïda amb els mateixos materials que la Torre Grossa, cosa que ens fa pensar que data de la mateixa època del castell. De fet, possiblement fora una avançada militar per defensar el Castell de Xixona ja que aquesta era la zona més vulnerable i accesible, sense els talls de roca que envolten la fortalesa. Ací tenim una possible recreació de com era el castell, on podem veure les diferents muralles:

L’origen del seu nom està probablement en el seu propietari, Blai Bernabeu, tal com consta en la documentació trobada del segle XVI. Pareix ser que una de les seues altres funcions, a banda de la zona defensiva, va ser també la de molí de vent. Si estem uns minuts al seu costat podem comprovar que, efectivament, pel vent que fa fins i tot en estiu, degué de ser un molí molt efectiu.

La Torre Blai també és molt coneguda perquè allí va ser on es va trobar emparedada la imatge de Sant Sebastià (es pot vore en la imatge superior). Conta la tradició religiosa que al segle XIII, els antics propietaris van amagar la imatge de Sant Sebastià per què els musulmans, que estaven a punt de guanyar la batalla, no la trobaren. Anys més tard, els que hi vivien allí van sentir sorolls que provenien de l’habitació on finalment es va trobar el sant. Però d’aquest miracle ja en parlarem un altre dia.

A banda de Sant Sebastià, a les pareds de la Torre Blai també s’han trobat restes humanes, concretament d’algun musulmà que estava en possició fetal, i la troballa es va realitzar quan Manuel Asensi va fer el forat per posar aquest armari de la planta baixa de la Torre:

A més, en una altra habitació de la casa, es van trobar també uns quants vasos antics mentre s’intentava fer un altre armari empotrat:

Estem parlant de l’habitació que va ocupar el famós pintor anglés Windham Tryon durant la Primera Guerra Mundial, i que molts pensaven que era un espia. Aquest pintor especialitzat en paisatges també va viure a Múrcia fins que va haver de tornar reclamat per al servici militar.

Retrato de Wyndham-Tryon por Darsie Japp

Altres pintors amics de Tryon, Jan i Cora Gordon, van viure a la Torre Blay quan Tryon va haver de tornar-se’n, per l’any 1920, segons s’afirma en la placa de l’ajuntament junt a la finca. Ací teniu un PDF amb un article del diari ABC de Múrcia on es parla de tots aquestos pintors, anomenat “Pintores Ingleses, una vuelta esperada”.

I l’habitació que tots ells van ocupar és aquesta (no vos asusteu, no hi ha ningun mort, és que aquesta és una manera de vestir els llits quan van a estar desocupats un temps):

Un poc més tard, durant la Guerra Civil, la casa va estar ocupada per un alt càrrec militar de la República, qui estava pendent dels polvorins de la via del tren inacabada de La Sarga. Li va agradar la casa i va portar a la seua família, ocupant la casa a la força. Era el que solia passar en les guerres… De totes maneres, José Ignacio ens ha dit que ells van estar a la planta baixa, mentre que la seua família convivia amb ells a la planta de dalt, i que tenien una molt bona relació, una relació tan bona que quan va acabar la guerra, el republicà va estar empresonat i va sortir gràcies a la mediació i a les bones referències de la família Asensi.

Anècdotes i curiositats

– El primer quart de bany complet (bidet, lavabo, banyera, inodor) de Xixona va ser el de la Torre Blay, i molts industrials de l’època amics de Manuel Asensi muntaven meravellats per veure-lo. Desgraciadament, s’ha perdut amb les reformes.

– Sempre s’ha dit que hi ha un túnel secret que va des de la Torre Blai fins el Castell, encara que de moment no s’ha trobat. Possiblement siga cert per totes les guerres que han hagut i comptant amb el que comentávem abans de què la torre era una avançada de defensa. També es diu que hi ha un túnel que va des del Castell fins a la Plaça.

– Fer els marges de la finca en un terreny tan rocós va costar molt d’esforç i molts diners, però el resultat va valer la pena. Durant un temps es va mantindre l’hort, que junt a les gallines els va fer sobreviure en guerra. Ara s’han plantat arbres més resistents i de secà. En la foto es pot veure el contrast de la Penya i els marges dels bancals, una “faenata” impressionant:

– Aquest és el tercer pi que es planta, i el que més ha aguantat en aquesta zona on hi ha tant de vent. La sombra que fa és meravellosa:

– Aquesta bassa s’omplia cada 15 dies d’aigua d’Alequa que, finalment, al no estar la família vivint en la finca, va ser venuda a la Industrial

– Foto de l’entrada a la Finca, on hi ha un botó de la llum que té més de 100 anys. Al final, a la dreta, està la Torre Blay

– I la meravellosa vista des del dormitori on dorm José Ignacio. Com m’agradaria alçar-me tots els dies i obrir la finestra:

– En estiu, arriben a conviure més de 20 persones, repartits entre totes les estàncies de la casa que, per cert, està molt ben organitzada com si foren apartaments rústics.

Alguns enllaços més:

Leyenda Urbana trobada per Internet sobre la TorreBlai

Foto de Manolo Valero

La Torre Grossa en Panoramio

Pasaje de libro “La Gente sencilla de España” donde se menciona al pintor inglés Wyndham Tryon

Diario ABC Murcia – Pintores Ingleses, una vuelta esperada

I moltes gràcies a José Ignacio i a la família per haver-nos obert les portes de sa casa

I la resta de fotos de l’àlbum:

Torre Blai

Com tots sabem, viagra dosage molts xixonencs tornen a Xixona per Festes de Moros i Cristians. Un d’ells és José Ignacio de Jorge Asensi, no rx un dels néts de Manuel Asensi Bernabeu, qui va comprar la finca de la TorreBlay a principis de segle, per l’any 1915, al baró de la Casa Soler. El dia de l’Entrada, parlant en Bart ens va convidar a visitar la casa de la seua família, una casa en la què molts xixonencs ens agradaria viure per la seua història i per les vistes que té. Ens va encantar la seua hospitalitat, les seues ganes per donar a conéixer a tots la història de la finca, la passió amb la que ens ho va contar tot (sobre tot quan parlava del seu avi, a qui va esmentar en moltíssimes ocasions), la seua paciència per mostrar-nos tots els racons i deixar-nos fer fotos, el seu interés per què no es perda aquest patrimoni, com està passant en moltes finques històriques de Xixona, etc.

Resulta prou difícil resumir totes les anècdotes i fets històrics de la TorreBlai, però ho intentarem.

Un poc d’Història

Tal com es pot veure en la part remarcada de la foto de dalt, fins a principis de segle, la TorreBlai estava separada de la vivenda. Va ser Manuel Asensi qui la va unificar i, a més, va construir una planta més tant en la torre com en la casa, tal com es pot veure en la foto actual de Manolo Valero.

TorreBlay Jijona

Segons ens va comentar José Ignacio, la Torre Blai està construïda amb els mateixos materials que la Torre Grossa, cosa que ens fa pensar que data de la mateixa època del castell. De fet, possiblement fora una avançada militar per defensar el Castell de Xixona ja que aquesta era la zona més vulnerable i accesible, sense els talls de roca que envolten la fortalesa. Ací tenim una possible recreació de com era el castell, on podem veure les diferents muralles:

L’origen del seu nom està probablement en el seu propietari, Blai Bernabeu, tal com consta en la documentació trobada del segle XVI. Pareix ser que una de les seues altres funcions, a banda de la zona defensiva, va ser també la de molí de vent. Si estem uns minuts al seu costat podem comprovar que, efectivament, pel vent que fa fins i tot en estiu, degué de ser un molí molt efectiu.

La Torre Blai també és molt coneguda perquè allí va ser on es va trobar emparedada la imatge de Sant Sebastià (es pot vore en la imatge superior). Conta la tradició religiosa que al segle XIII, els antics propietaris van amagar la imatge de Sant Sebastià per què els musulmans, que estaven a punt de guanyar la batalla, no la trobaren. Anys més tard, els que hi vivien allí van sentir sorolls que provenien de l’habitació on finalment es va trobar el sant. Però d’aquest miracle ja en parlarem un altre dia.

A banda de Sant Sebastià, a les pareds de la Torre Blai també s’han trobat restes humanes, concretament d’algun musulmà que estava en possició fetal, i la troballa es va realitzar quan Manuel Asensi va fer el forat per posar aquest armari de la planta baixa de la Torre:

A més, en una altra habitació de la casa, es van trobar també uns quants vasos antics mentre s’intentava fer un altre armari empotrat:

Estem parlant de l’habitació que va ocupar el famós pintor anglés Windham Tryon durant la Primera Guerra Mundial, i que molts pensaven que era un espia. Aquest pintor especialitzat en paisatges també va viure a Múrcia fins que va haver de tornar reclamat per al servici militar.

Retrato de Wyndham-Tryon por Darsie Japp

Altres pintors amics de Tryon, Jan i Cora Gordon, van viure a la Torre Blay quan Tryon va haver de tornar-se’n, per l’any 1920, segons s’afirma en la placa de l’ajuntament junt a la finca. Ací teniu un PDF amb un article del diari ABC de Múrcia on es parla de tots aquestos pintors, anomenat “Pintores Ingleses, una vuelta esperada”.

I l’habitació que tots ells van ocupar és aquesta (no vos asusteu, no hi ha ningun mort, és que aquesta és una manera de vestir els llits quan van a estar desocupats un temps):

Un poc més tard, durant la Guerra Civil, la casa va estar ocupada per un alt càrrec militar de la República, qui estava pendent dels polvorins de la via del tren inacabada de La Sarga. Li va agradar la casa i va portar a la seua família, ocupant la casa a la força. Era el que solia passar en les guerres… De totes maneres, José Ignacio ens ha dit que ells van estar a la planta baixa, mentre que la seua família convivia amb ells a la planta de dalt, i que tenien una molt bona relació, una relació tan bona que quan va acabar la guerra, el republicà va estar empresonat i va sortir gràcies a la mediació i a les bones referències de la família Asensi.

Anècdotes i curiositats

– El primer quart de bany complet (bidet, lavabo, banyera, inodor) de Xixona va ser el de la Torre Blay, i molts industrials de l’època amics de Manuel Asensi muntaven meravellats per veure-lo. Desgraciadament, s’ha perdut amb les reformes.

– Sempre s’ha dit que hi ha un túnel secret que va des de la Torre Blai fins el Castell, encara que de moment no s’ha trobat. Possiblement siga cert per totes les guerres que han hagut i comptant amb el que comentávem abans de què la torre era una avançada de defensa. També es diu que hi ha un túnel que va des del Castell fins a la Plaça.

– Fer els marges de la finca en un terreny tan rocós va costar molt d’esforç i molts diners, però el resultat va valer la pena. Durant un temps es va mantindre l’hort, que junt a les gallines els va fer sobreviure en guerra. Ara s’han plantat arbres més resistents i de secà. En la foto es pot veure el contrast de la Penya i els marges dels bancals, una “faenata” impressionant:

– Aquest és el tercer pi que es planta, i el que més ha aguantat en aquesta zona on hi ha tant de vent. La sombra que fa és meravellosa:

– Aquesta bassa s’omplia cada 15 dies d’aigua d’Alequa que, finalment, al no estar la família vivint en la finca, va ser venuda a la Industrial

– Foto de l’entrada a la Finca, on hi ha un botó de la llum que té més de 100 anys. Al final, a la dreta, està la Torre Blay

– I la meravellosa vista des del dormitori on dorm José Ignacio. Com m’agradaria alçar-me tots els dies i obrir la finestra:

Alguns enllaços més:

Leyenda Urbana trobada per Internet sobre la TorreBlai

Foto de Manolo Valero

La Torre Grossa en Panoramio

Pasaje de libro “La Gente sencilla de España” donde se menciona al pintor inglés Wyndham Tryon

Diario ABC Murcia – Pintores Ingleses, una vuelta esperada

I moltes gràcies a José Ignacio i a la família per haver-nos obert les portes de sa casa

I la resta de fotos de l’àlbum:

Torre Blai

Com tots sabem, nurse molts xixonencs tornen a Xixona per Festes de Moros i Cristians. Un d’ells és José Ignacio de Jorge Asensi, prostate un dels néts de Manuel Asensi Bernabeu, thumb qui va comprar la finca de la TorreBlay a principis de segle, per l’any 1915, al baró de la Casa Soler. El dia de l’Entrada, parlant en Bart ens va convidar a visitar la casa de la seua família, una casa en la què molts xixonencs ens agradaria viure per la seua història i per les vistes que té. Ens va encantar la seua hospitalitat, les seues ganes per donar a conéixer a tots la història de la finca, la passió amb la que ens ho va contar tot (sobre tot quan parlava del seu avi, a qui va esmentar en moltíssimes ocasions), la seua paciència per mostrar-nos tots els racons i deixar-nos fer fotos, el seu interés per què no es perda aquest patrimoni, com està passant en moltes finques històriques de Xixona, etc.

Resulta prou difícil resumir totes les anècdotes i fets històrics de la TorreBlai, però ho intentarem.

Un poc d’Història

Tal com es pot veure en la part remarcada de la foto de dalt, fins a principis de segle, la TorreBlai estava separada de la vivenda. Va ser Manuel Asensi qui la va unificar i, a més, va construir una planta més tant en la torre com en la casa, tal com es pot veure en la foto actual de Manolo Valero. Fixem-nos també que abans la torre era cònica i ara és redona:

TorreBlay Jijona

Segons ens va comentar José Ignacio, la Torre Blai està construïda amb els mateixos materials que la Torre Grossa, cosa que ens fa pensar que data de la mateixa època del castell. De fet, possiblement fora una avançada militar per defensar el Castell de Xixona ja que aquesta era la zona més vulnerable i accesible, sense els talls de roca que envolten la fortalesa. Ací tenim una possible recreació de com era el castell, on podem veure les diferents muralles:

L’origen del seu nom està probablement en el seu propietari, Blai Bernabeu, tal com consta en la documentació trobada del segle XVI. Pareix ser que una de les seues altres funcions, a banda de la zona defensiva, va ser també la de molí de vent. Si estem uns minuts al seu costat podem comprovar que, efectivament, pel vent que fa fins i tot en estiu, degué de ser un molí molt efectiu.

La Torre Blai també és molt coneguda perquè allí va ser on es va trobar emparedada la imatge de Sant Sebastià (es pot vore en la imatge superior). Conta la tradició religiosa que al segle XIII, els antics propietaris van amagar la imatge de Sant Sebastià per què els musulmans, que estaven a punt de guanyar la batalla, no la trobaren. Anys més tard, els que hi vivien allí van sentir sorolls que provenien de l’habitació on finalment es va trobar el sant. Però d’aquest miracle ja en parlarem un altre dia.

A banda de Sant Sebastià, a les pareds de la Torre Blai també s’han trobat restes humanes, concretament d’algun musulmà que estava en possició fetal, i la troballa es va realitzar quan Manuel Asensi va fer el forat per posar aquest armari de la planta baixa de la Torre:

A més, en una altra habitació de la casa, es van trobar també uns quants vasos antics mentre s’intentava fer un altre armari empotrat:

Estem parlant de l’habitació que va ocupar el famós pintor anglés Windham Tryon durant la Primera Guerra Mundial, i que molts pensaven que era un espia. Aquest pintor especialitzat en paisatges també va viure a Múrcia fins que va haver de tornar reclamat per al servici militar.

Retrato de Wyndham-Tryon por Darsie Japp

Altres pintors amics de Tryon, Jan i Cora Gordon, van viure a la Torre Blay quan Tryon va haver de tornar-se’n, per l’any 1920, segons s’afirma en la placa de l’ajuntament junt a la finca. Ací teniu un PDF amb un article del diari ABC de Múrcia on es parla de tots aquestos pintors, anomenat “Pintores Ingleses, una vuelta esperada”.

I l’habitació que tots ells van ocupar és aquesta (no vos asusteu, no hi ha ningun mort, és que aquesta és una manera de vestir els llits quan van a estar desocupats un temps):

Un poc més tard, durant la Guerra Civil, la casa va estar ocupada per un alt càrrec militar de la República, qui estava pendent dels polvorins de la via del tren inacabada de La Sarga. Li va agradar la casa i va portar a la seua família, ocupant la casa a la força, encara que pagava un lloguer, una pràctica poc habitual en els temps que corrien. Era el que solia passar en les guerres… De totes maneres, José Ignacio ens ha dit que ells van estar a la planta baixa, mentre que la seua família convivia amb ells a la planta de dalt, i que tenien una molt bona relació, una relació tan bona que quan va acabar la guerra, el republicà va estar empresonat i va sortir gràcies a la mediació i a les bones referències de la família Asensi.

Anècdotes i curiositats

– El primer quart de bany complet (bidet, lavabo, banyera, inodor) de Xixona va ser el de la Torre Blay, i molts industrials de l’època amics de Manuel Asensi muntaven meravellats per veure-lo. Desgraciadament, s’ha perdut amb les reformes.

– Sempre s’ha dit que hi ha un túnel secret que va des de la Torre Blai fins el Castell, encara que de moment no s’ha trobat. Possiblement siga cert per totes les guerres que han hagut i comptant amb el que comentávem abans de què la torre era una avançada de defensa. També es diu que hi ha un túnel que va des del Castell fins a la Plaça.

– Fer els marges de la finca en un terreny tan rocós va costar molt d’esforç i molts diners, però el resultat va valer la pena. Durant un temps es va mantindre l’hort, que junt a les gallines els va fer sobreviure en guerra. Ara s’han plantat arbres més resistents i de secà. En la foto es pot veure el contrast de la Penya i els marges dels bancals, una “faenata” impressionant:

– Aquest és el tercer pi que es planta, i el que més ha aguantat en aquesta zona on hi ha tant de vent. La sombra que fa és meravellosa:

– Aquesta bassa s’omplia cada 15 dies d’aigua d’Alequa que, finalment, al no estar la família vivint en la finca, va ser venuda a la Industrial

– Foto de l’entrada a la Finca, on hi ha un botó de la llum que té més de 100 anys. Al final, a la dreta, està la Torre Blay

– I la meravellosa vista des del dormitori on dorm José Ignacio. Com m’agradaria alçar-me tots els dies i obrir la finestra:

– En estiu, arriben a conviure més de 20 persones de la família, repartits entre totes les estàncies de la casa que, per cert, està molt ben organitzada com si foren apartaments rústics. Ens van comentar que han intentat viure a la finca en hivern, però es fa prou difícil pels sorolls, el vent, el fred, etc.

– La casa, com no podia ser d’altra manera, està plena d’imatges de Sant Sebastià, com aquesta, junt a Sant Bartolo:

Alguns enllaços més:

Leyenda Urbana trobada per Internet sobre la TorreBlai

Foto de Manolo Valero

La Torre Grossa en Panoramio

Pasaje de libro “La Gente sencilla de España” donde se menciona al pintor inglés Wyndham Tryon

Diario ABC Murcia – Pintores Ingleses, una vuelta esperada

I moltes gràcies a José Ignacio i a la família per haver-nos obert les portes de sa casa. Aquest no serà l’últim article perquè ens han donat tanta informació que no podia resumir-la en un sol post.

I la resta de fotos de l’àlbum:

Torre Blai

I les fotos de Bart al Facebook:

Álbum Torre Blai

Com tots sabem, nurse molts xixonencs tornen a Xixona per Festes de Moros i Cristians. Un d’ells és José Ignacio de Jorge Asensi, prostate un dels néts de Manuel Asensi Bernabeu, thumb qui va comprar la finca de la TorreBlay a principis de segle, per l’any 1915, al baró de la Casa Soler. El dia de l’Entrada, parlant en Bart ens va convidar a visitar la casa de la seua família, una casa en la què molts xixonencs ens agradaria viure per la seua història i per les vistes que té. Ens va encantar la seua hospitalitat, les seues ganes per donar a conéixer a tots la història de la finca, la passió amb la que ens ho va contar tot (sobre tot quan parlava del seu avi, a qui va esmentar en moltíssimes ocasions), la seua paciència per mostrar-nos tots els racons i deixar-nos fer fotos, el seu interés per què no es perda aquest patrimoni, com està passant en moltes finques històriques de Xixona, etc.

Resulta prou difícil resumir totes les anècdotes i fets històrics de la TorreBlai, però ho intentarem.

Un poc d’Història

Tal com es pot veure en la part remarcada de la foto de dalt, fins a principis de segle, la TorreBlai estava separada de la vivenda. Va ser Manuel Asensi qui la va unificar i, a més, va construir una planta més tant en la torre com en la casa, tal com es pot veure en la foto actual de Manolo Valero. Fixem-nos també que abans la torre era cònica i ara és redona:

TorreBlay Jijona

Segons ens va comentar José Ignacio, la Torre Blai està construïda amb els mateixos materials que la Torre Grossa, cosa que ens fa pensar que data de la mateixa època del castell. De fet, possiblement fora una avançada militar per defensar el Castell de Xixona ja que aquesta era la zona més vulnerable i accesible, sense els talls de roca que envolten la fortalesa. Ací tenim una possible recreació de com era el castell, on podem veure les diferents muralles:

L’origen del seu nom està probablement en el seu propietari, Blai Bernabeu, tal com consta en la documentació trobada del segle XVI. Pareix ser que una de les seues altres funcions, a banda de la zona defensiva, va ser també la de molí de vent. Si estem uns minuts al seu costat podem comprovar que, efectivament, pel vent que fa fins i tot en estiu, degué de ser un molí molt efectiu.

La Torre Blai també és molt coneguda perquè allí va ser on es va trobar emparedada la imatge de Sant Sebastià (es pot vore en la imatge superior). Conta la tradició religiosa que al segle XIII, els antics propietaris van amagar la imatge de Sant Sebastià per què els musulmans, que estaven a punt de guanyar la batalla, no la trobaren. Anys més tard, els que hi vivien allí van sentir sorolls que provenien de l’habitació on finalment es va trobar el sant. Però d’aquest miracle ja en parlarem un altre dia.

A banda de Sant Sebastià, a les pareds de la Torre Blai també s’han trobat restes humanes, concretament d’algun musulmà que estava en possició fetal, i la troballa es va realitzar quan Manuel Asensi va fer el forat per posar aquest armari de la planta baixa de la Torre:

A més, en una altra habitació de la casa, es van trobar també uns quants vasos antics mentre s’intentava fer un altre armari empotrat:

Estem parlant de l’habitació que va ocupar el famós pintor anglés Windham Tryon durant la Primera Guerra Mundial, i que molts pensaven que era un espia. Aquest pintor especialitzat en paisatges també va viure a Múrcia fins que va haver de tornar reclamat per al servici militar.

Retrato de Wyndham-Tryon por Darsie Japp

Altres pintors amics de Tryon, Jan i Cora Gordon, van viure a la Torre Blay quan Tryon va haver de tornar-se’n, per l’any 1920, segons s’afirma en la placa de l’ajuntament junt a la finca. Ací teniu un PDF amb un article del diari ABC de Múrcia on es parla de tots aquestos pintors, anomenat “Pintores Ingleses, una vuelta esperada”.

I l’habitació que tots ells van ocupar és aquesta (no vos asusteu, no hi ha ningun mort, és que aquesta és una manera de vestir els llits quan van a estar desocupats un temps):

Un poc més tard, durant la Guerra Civil, la casa va estar ocupada per un alt càrrec militar de la República, qui estava pendent dels polvorins de la via del tren inacabada de La Sarga. Li va agradar la casa i va portar a la seua família, ocupant la casa a la força, encara que pagava un lloguer, una pràctica poc habitual en els temps que corrien. Era el que solia passar en les guerres… De totes maneres, José Ignacio ens ha dit que ells van estar a la planta baixa, mentre que la seua família convivia amb ells a la planta de dalt, i que tenien una molt bona relació, una relació tan bona que quan va acabar la guerra, el republicà va estar empresonat i va sortir gràcies a la mediació i a les bones referències de la família Asensi.

Anècdotes i curiositats

– El primer quart de bany complet (bidet, lavabo, banyera, inodor) de Xixona va ser el de la Torre Blay, i molts industrials de l’època amics de Manuel Asensi muntaven meravellats per veure-lo. Desgraciadament, s’ha perdut amb les reformes.

– Sempre s’ha dit que hi ha un túnel secret que va des de la Torre Blai fins el Castell, encara que de moment no s’ha trobat. Possiblement siga cert per totes les guerres que han hagut i comptant amb el que comentávem abans de què la torre era una avançada de defensa. També es diu que hi ha un túnel que va des del Castell fins a la Plaça.

– Fer els marges de la finca en un terreny tan rocós va costar molt d’esforç i molts diners, però el resultat va valer la pena. Durant un temps es va mantindre l’hort, que junt a les gallines els va fer sobreviure en guerra. Ara s’han plantat arbres més resistents i de secà. En la foto es pot veure el contrast de la Penya i els marges dels bancals, una “faenata” impressionant:

– Aquest és el tercer pi que es planta, i el que més ha aguantat en aquesta zona on hi ha tant de vent. La sombra que fa és meravellosa:

– Aquesta bassa s’omplia cada 15 dies d’aigua d’Alequa que, finalment, al no estar la família vivint en la finca, va ser venuda a la Industrial

– Foto de l’entrada a la Finca, on hi ha un botó de la llum que té més de 100 anys. Al final, a la dreta, està la Torre Blay

– I la meravellosa vista des del dormitori on dorm José Ignacio. Com m’agradaria alçar-me tots els dies i obrir la finestra:

– En estiu, arriben a conviure més de 20 persones de la família, repartits entre totes les estàncies de la casa que, per cert, està molt ben organitzada com si foren apartaments rústics. Ens van comentar que han intentat viure a la finca en hivern, però es fa prou difícil pels sorolls, el vent, el fred, etc.

– La casa, com no podia ser d’altra manera, està plena d’imatges de Sant Sebastià, com aquesta, junt a Sant Bartolo:

Alguns enllaços més:

Leyenda Urbana trobada per Internet sobre la TorreBlai

Foto de Manolo Valero

La Torre Grossa en Panoramio

Pasaje de libro “La Gente sencilla de España” donde se menciona al pintor inglés Wyndham Tryon

Diario ABC Murcia – Pintores Ingleses, una vuelta esperada

I moltes gràcies a José Ignacio i a la família per haver-nos obert les portes de sa casa. Aquest no serà l’últim article perquè ens han donat tanta informació que no podia resumir-la en un sol post.

I la resta de fotos de l’àlbum:

Torre Blai

I les fotos de Bart al Facebook:

Álbum Torre Blai

San Sebastián, pharmacy junto a San Bartolomé, health
es el patrón de Jijona, malady y tiene varias ermitas a su nombre en nuestro pueblo y muchas leyendas que contar. Una de ellas tiene que ver con la Torre Blay, de la que ya hablamos en el blog, y otra, que trataremos en otro artículo, tiene que ver con la protección blindada frente a la peste. La foto superior pertenece a un cuadro del pintor jijonenco López Mira (Pepito Fajardo), representando la escena del hallazgo en la Torre Blai.

Según cuenta la tradición, en época de guerras entre moros y cristianos, en el siglo XIII, los habitantes de la Torre Blay decidieron esconder la imagen venerada de San Sebastián entre las paredes de la torre, puesto que los musulmanes estaban acechando y a punto de conquistar el castillo de Jijona. Y allí permaneció escondida durante muchos años, hasta que cierto año, los habitantes de la Torre oyeron ruidos en la segunda planta (ahora hay tres). Venían de una pared, y tras picar en ella descubrieron la imagen de San Sebastián, quien después de muchos años en silencio reclamaba atención. Y así se forjó el mito.

Sin duda, esta es la versión religiosa e incluso yo diría que romántica. Hace poco, se celebró una romería al lugar donde se produjo la aparición.

En la casa se han obtenido hallazgos casuales del mismo estilo, como una vasijas encontradas picando para hacer un armario empotrado o incluso una persona enterrada de forma fetal, lo que apunta a que era un musulman. Con estos descubrimientos tenemos casi la certeza de encontrar auténticas joyas en caso de que se rebuscara.

A continuación tenemos un vídeo de la estancia donde se encontró la imagen de San Sebastián, situada en la segunda planta de la Torre Blay. Ahora es una pequeña salita, pero en su dia fue un molino de viento y una torre para defensa militar.

Com tots sabem, nurse molts xixonencs tornen a Xixona per Festes de Moros i Cristians. Un d’ells és José Ignacio de Jorge Asensi, prostate un dels néts de Manuel Asensi Bernabeu, thumb qui va comprar la finca de la TorreBlay a principis de segle, per l’any 1915, al baró de la Casa Soler. El dia de l’Entrada, parlant en Bart ens va convidar a visitar la casa de la seua família, una casa en la què molts xixonencs ens agradaria viure per la seua història i per les vistes que té. Ens va encantar la seua hospitalitat, les seues ganes per donar a conéixer a tots la història de la finca, la passió amb la que ens ho va contar tot (sobre tot quan parlava del seu avi, a qui va esmentar en moltíssimes ocasions), la seua paciència per mostrar-nos tots els racons i deixar-nos fer fotos, el seu interés per què no es perda aquest patrimoni, com està passant en moltes finques històriques de Xixona, etc.

Resulta prou difícil resumir totes les anècdotes i fets històrics de la TorreBlai, però ho intentarem.

Un poc d’Història

Tal com es pot veure en la part remarcada de la foto de dalt, fins a principis de segle, la TorreBlai estava separada de la vivenda. Va ser Manuel Asensi qui la va unificar i, a més, va construir una planta més tant en la torre com en la casa, tal com es pot veure en la foto actual de Manolo Valero. Fixem-nos també que abans la torre era cònica i ara és redona:

TorreBlay Jijona

Segons ens va comentar José Ignacio, la Torre Blai està construïda amb els mateixos materials que la Torre Grossa, cosa que ens fa pensar que data de la mateixa època del castell. De fet, possiblement fora una avançada militar per defensar el Castell de Xixona ja que aquesta era la zona més vulnerable i accesible, sense els talls de roca que envolten la fortalesa. Ací tenim una possible recreació de com era el castell, on podem veure les diferents muralles:

L’origen del seu nom està probablement en el seu propietari, Blai Bernabeu, tal com consta en la documentació trobada del segle XVI. Pareix ser que una de les seues altres funcions, a banda de la zona defensiva, va ser també la de molí de vent. Si estem uns minuts al seu costat podem comprovar que, efectivament, pel vent que fa fins i tot en estiu, degué de ser un molí molt efectiu.

La Torre Blai també és molt coneguda perquè allí va ser on es va trobar emparedada la imatge de Sant Sebastià (es pot vore en la imatge superior). Conta la tradició religiosa que al segle XIII, els antics propietaris van amagar la imatge de Sant Sebastià per què els musulmans, que estaven a punt de guanyar la batalla, no la trobaren. Anys més tard, els que hi vivien allí van sentir sorolls que provenien de l’habitació on finalment es va trobar el sant. Però d’aquest miracle ja en parlarem un altre dia.

A banda de Sant Sebastià, a les pareds de la Torre Blai també s’han trobat restes humanes, concretament d’algun musulmà que estava en possició fetal, i la troballa es va realitzar quan Manuel Asensi va fer el forat per posar aquest armari de la planta baixa de la Torre:

A més, en una altra habitació de la casa, es van trobar també uns quants vasos antics mentre s’intentava fer un altre armari empotrat:

Estem parlant de l’habitació que va ocupar el famós pintor anglés Windham Tryon durant la Primera Guerra Mundial, i que molts pensaven que era un espia. Aquest pintor especialitzat en paisatges també va viure a Múrcia fins que va haver de tornar reclamat per al servici militar.

Retrato de Wyndham-Tryon por Darsie Japp

Altres pintors amics de Tryon, Jan i Cora Gordon, van viure a la Torre Blay quan Tryon va haver de tornar-se’n, per l’any 1920, segons s’afirma en la placa de l’ajuntament junt a la finca. Ací teniu un PDF amb un article del diari ABC de Múrcia on es parla de tots aquestos pintors, anomenat “Pintores Ingleses, una vuelta esperada”.

I l’habitació que tots ells van ocupar és aquesta (no vos asusteu, no hi ha ningun mort, és que aquesta és una manera de vestir els llits quan van a estar desocupats un temps):

Un poc més tard, durant la Guerra Civil, la casa va estar ocupada per un alt càrrec militar de la República, qui estava pendent dels polvorins de la via del tren inacabada de La Sarga. Li va agradar la casa i va portar a la seua família, ocupant la casa a la força, encara que pagava un lloguer, una pràctica poc habitual en els temps que corrien. Era el que solia passar en les guerres… De totes maneres, José Ignacio ens ha dit que ells van estar a la planta baixa, mentre que la seua família convivia amb ells a la planta de dalt, i que tenien una molt bona relació, una relació tan bona que quan va acabar la guerra, el republicà va estar empresonat i va sortir gràcies a la mediació i a les bones referències de la família Asensi.

Anècdotes i curiositats

– El primer quart de bany complet (bidet, lavabo, banyera, inodor) de Xixona va ser el de la Torre Blay, i molts industrials de l’època amics de Manuel Asensi muntaven meravellats per veure-lo. Desgraciadament, s’ha perdut amb les reformes.

– Sempre s’ha dit que hi ha un túnel secret que va des de la Torre Blai fins el Castell, encara que de moment no s’ha trobat. Possiblement siga cert per totes les guerres que han hagut i comptant amb el que comentávem abans de què la torre era una avançada de defensa. També es diu que hi ha un túnel que va des del Castell fins a la Plaça.

– Fer els marges de la finca en un terreny tan rocós va costar molt d’esforç i molts diners, però el resultat va valer la pena. Durant un temps es va mantindre l’hort, que junt a les gallines els va fer sobreviure en guerra. Ara s’han plantat arbres més resistents i de secà. En la foto es pot veure el contrast de la Penya i els marges dels bancals, una “faenata” impressionant:

– Aquest és el tercer pi que es planta, i el que més ha aguantat en aquesta zona on hi ha tant de vent. La sombra que fa és meravellosa:

– Aquesta bassa s’omplia cada 15 dies d’aigua d’Alequa que, finalment, al no estar la família vivint en la finca, va ser venuda a la Industrial

– Foto de l’entrada a la Finca, on hi ha un botó de la llum que té més de 100 anys. Al final, a la dreta, està la Torre Blay

– I la meravellosa vista des del dormitori on dorm José Ignacio. Com m’agradaria alçar-me tots els dies i obrir la finestra:

– En estiu, arriben a conviure més de 20 persones de la família, repartits entre totes les estàncies de la casa que, per cert, està molt ben organitzada com si foren apartaments rústics. Ens van comentar que han intentat viure a la finca en hivern, però es fa prou difícil pels sorolls, el vent, el fred, etc.

– La casa, com no podia ser d’altra manera, està plena d’imatges de Sant Sebastià, com aquesta, junt a Sant Bartolo:

Alguns enllaços més:

Leyenda Urbana trobada per Internet sobre la TorreBlai

Foto de Manolo Valero

La Torre Grossa en Panoramio

Pasaje de libro “La Gente sencilla de España” donde se menciona al pintor inglés Wyndham Tryon

Diario ABC Murcia – Pintores Ingleses, una vuelta esperada

I moltes gràcies a José Ignacio i a la família per haver-nos obert les portes de sa casa. Aquest no serà l’últim article perquè ens han donat tanta informació que no podia resumir-la en un sol post.

I la resta de fotos de l’àlbum:

Torre Blai

I les fotos de Bart al Facebook:

Álbum Torre Blai

San Sebastián, pharmacy junto a San Bartolomé, health
es el patrón de Jijona, malady y tiene varias ermitas a su nombre en nuestro pueblo y muchas leyendas que contar. Una de ellas tiene que ver con la Torre Blay, de la que ya hablamos en el blog, y otra, que trataremos en otro artículo, tiene que ver con la protección blindada frente a la peste. La foto superior pertenece a un cuadro del pintor jijonenco López Mira (Pepito Fajardo), representando la escena del hallazgo en la Torre Blai.

Según cuenta la tradición, en época de guerras entre moros y cristianos, en el siglo XIII, los habitantes de la Torre Blay decidieron esconder la imagen venerada de San Sebastián entre las paredes de la torre, puesto que los musulmanes estaban acechando y a punto de conquistar el castillo de Jijona. Y allí permaneció escondida durante muchos años, hasta que cierto año, los habitantes de la Torre oyeron ruidos en la segunda planta (ahora hay tres). Venían de una pared, y tras picar en ella descubrieron la imagen de San Sebastián, quien después de muchos años en silencio reclamaba atención. Y así se forjó el mito.

Sin duda, esta es la versión religiosa e incluso yo diría que romántica. Hace poco, se celebró una romería al lugar donde se produjo la aparición.

En la casa se han obtenido hallazgos casuales del mismo estilo, como una vasijas encontradas picando para hacer un armario empotrado o incluso una persona enterrada de forma fetal, lo que apunta a que era un musulman. Con estos descubrimientos tenemos casi la certeza de encontrar auténticas joyas en caso de que se rebuscara.

A continuación tenemos un vídeo de la estancia donde se encontró la imagen de San Sebastián, situada en la segunda planta de la Torre Blay. Ahora es una pequeña salita, pero en su dia fue un molino de viento y una torre para defensa militar.

San Sebastián, more about
junto a San Bartolomé, es el patrón de Jijona, y tiene varias ermitas a su nombre en nuestro pueblo y muchas leyendas que contar. Una de ellas tiene que ver con la Torre Blay, de la que ya hablamos en el blog, y otra, que trataremos en otro artículo, tiene que ver con la protección blindada frente a la peste. La foto superior pertenece a un cuadro del pintor jijonenco López Mira (Pepito Fajardo), representando la escena del hallazgo en la Torre Blai.

Según cuenta la tradición, en época de guerras entre moros y cristianos, en el siglo XIII, los habitantes de la Torre Blay decidieron esconder la imagen venerada de San Sebastián entre las paredes de la torre, puesto que los musulmanes estaban acechando y a punto de conquistar el castillo de Jijona. Y allí permaneció escondida durante muchos años, hasta que cierto año, los habitantes de la Torre oyeron ruidos en la segunda planta (ahora hay tres). Venían de una pared, y tras picar en ella descubrieron la imagen de San Sebastián, quien después de muchos años en silencio reclamaba atención. Y así se forjó el mito.

Sin duda, esta es la versión religiosa e incluso yo diría que romántica. Hace poco, se celebró una romería al lugar donde se produjo la aparición.

En la casa se han obtenido hallazgos casuales del mismo estilo, como una vasijas encontradas picando para hacer un armario empotrado o incluso una persona enterrada de forma fetal, lo que apunta a que era un musulman. Con estos descubrimientos tenemos casi la certeza de encontrar auténticas joyas en caso de que se rebuscara.

A continuación tenemos un vídeo de la estancia donde se encontró la imagen de San Sebastián, situada en la segunda planta de la Torre Blay. Ahora es una pequeña salita, pero en su dia fue un molino de viento y una torre para defensa militar.

Com tots sabem, nurse molts xixonencs tornen a Xixona per Festes de Moros i Cristians. Un d’ells és José Ignacio de Jorge Asensi, prostate un dels néts de Manuel Asensi Bernabeu, thumb qui va comprar la finca de la TorreBlay a principis de segle, per l’any 1915, al baró de la Casa Soler. El dia de l’Entrada, parlant en Bart ens va convidar a visitar la casa de la seua família, una casa en la què molts xixonencs ens agradaria viure per la seua història i per les vistes que té. Ens va encantar la seua hospitalitat, les seues ganes per donar a conéixer a tots la història de la finca, la passió amb la que ens ho va contar tot (sobre tot quan parlava del seu avi, a qui va esmentar en moltíssimes ocasions), la seua paciència per mostrar-nos tots els racons i deixar-nos fer fotos, el seu interés per què no es perda aquest patrimoni, com està passant en moltes finques històriques de Xixona, etc.

Resulta prou difícil resumir totes les anècdotes i fets històrics de la TorreBlai, però ho intentarem.

Un poc d’Història

Tal com es pot veure en la part remarcada de la foto de dalt, fins a principis de segle, la TorreBlai estava separada de la vivenda. Va ser Manuel Asensi qui la va unificar i, a més, va construir una planta més tant en la torre com en la casa, tal com es pot veure en la foto actual de Manolo Valero. Fixem-nos també que abans la torre era cònica i ara és redona:

TorreBlay Jijona

Segons ens va comentar José Ignacio, la Torre Blai està construïda amb els mateixos materials que la Torre Grossa, cosa que ens fa pensar que data de la mateixa època del castell. De fet, possiblement fora una avançada militar per defensar el Castell de Xixona ja que aquesta era la zona més vulnerable i accesible, sense els talls de roca que envolten la fortalesa. Ací tenim una possible recreació de com era el castell, on podem veure les diferents muralles:

L’origen del seu nom està probablement en el seu propietari, Blai Bernabeu, tal com consta en la documentació trobada del segle XVI. Pareix ser que una de les seues altres funcions, a banda de la zona defensiva, va ser també la de molí de vent. Si estem uns minuts al seu costat podem comprovar que, efectivament, pel vent que fa fins i tot en estiu, degué de ser un molí molt efectiu.

La Torre Blai també és molt coneguda perquè allí va ser on es va trobar emparedada la imatge de Sant Sebastià (es pot vore en la imatge superior). Conta la tradició religiosa que al segle XIII, els antics propietaris van amagar la imatge de Sant Sebastià per què els musulmans, que estaven a punt de guanyar la batalla, no la trobaren. Anys més tard, els que hi vivien allí van sentir sorolls que provenien de l’habitació on finalment es va trobar el sant. Però d’aquest miracle ja en parlarem un altre dia.

A banda de Sant Sebastià, a les pareds de la Torre Blai també s’han trobat restes humanes, concretament d’algun musulmà que estava en possició fetal, i la troballa es va realitzar quan Manuel Asensi va fer el forat per posar aquest armari de la planta baixa de la Torre:

A més, en una altra habitació de la casa, es van trobar també uns quants vasos antics mentre s’intentava fer un altre armari empotrat:

Estem parlant de l’habitació que va ocupar el famós pintor anglés Windham Tryon durant la Primera Guerra Mundial, i que molts pensaven que era un espia. Aquest pintor especialitzat en paisatges també va viure a Múrcia fins que va haver de tornar reclamat per al servici militar.

Retrato de Wyndham-Tryon por Darsie Japp

Altres pintors amics de Tryon, Jan i Cora Gordon, van viure a la Torre Blay quan Tryon va haver de tornar-se’n, per l’any 1920, segons s’afirma en la placa de l’ajuntament junt a la finca. Ací teniu un PDF amb un article del diari ABC de Múrcia on es parla de tots aquestos pintors, anomenat “Pintores Ingleses, una vuelta esperada”.

I l’habitació que tots ells van ocupar és aquesta (no vos asusteu, no hi ha ningun mort, és que aquesta és una manera de vestir els llits quan van a estar desocupats un temps):

Un poc més tard, durant la Guerra Civil, la casa va estar ocupada per un alt càrrec militar de la República, qui estava pendent dels polvorins de la via del tren inacabada de La Sarga. Li va agradar la casa i va portar a la seua família, ocupant la casa a la força, encara que pagava un lloguer, una pràctica poc habitual en els temps que corrien. Era el que solia passar en les guerres… De totes maneres, José Ignacio ens ha dit que ells van estar a la planta baixa, mentre que la seua família convivia amb ells a la planta de dalt, i que tenien una molt bona relació, una relació tan bona que quan va acabar la guerra, el republicà va estar empresonat i va sortir gràcies a la mediació i a les bones referències de la família Asensi.

Anècdotes i curiositats

– El primer quart de bany complet (bidet, lavabo, banyera, inodor) de Xixona va ser el de la Torre Blay, i molts industrials de l’època amics de Manuel Asensi muntaven meravellats per veure-lo. Desgraciadament, s’ha perdut amb les reformes.

– Sempre s’ha dit que hi ha un túnel secret que va des de la Torre Blai fins el Castell, encara que de moment no s’ha trobat. Possiblement siga cert per totes les guerres que han hagut i comptant amb el que comentávem abans de què la torre era una avançada de defensa. També es diu que hi ha un túnel que va des del Castell fins a la Plaça.

– Fer els marges de la finca en un terreny tan rocós va costar molt d’esforç i molts diners, però el resultat va valer la pena. Durant un temps es va mantindre l’hort, que junt a les gallines els va fer sobreviure en guerra. Ara s’han plantat arbres més resistents i de secà. En la foto es pot veure el contrast de la Penya i els marges dels bancals, una “faenata” impressionant:

– Aquest és el tercer pi que es planta, i el que més ha aguantat en aquesta zona on hi ha tant de vent. La sombra que fa és meravellosa:

– Aquesta bassa s’omplia cada 15 dies d’aigua d’Alequa que, finalment, al no estar la família vivint en la finca, va ser venuda a la Industrial

– Foto de l’entrada a la Finca, on hi ha un botó de la llum que té més de 100 anys. Al final, a la dreta, està la Torre Blay

– I la meravellosa vista des del dormitori on dorm José Ignacio. Com m’agradaria alçar-me tots els dies i obrir la finestra:

– En estiu, arriben a conviure més de 20 persones de la família, repartits entre totes les estàncies de la casa que, per cert, està molt ben organitzada com si foren apartaments rústics. Ens van comentar que han intentat viure a la finca en hivern, però es fa prou difícil pels sorolls, el vent, el fred, etc.

– La casa, com no podia ser d’altra manera, està plena d’imatges de Sant Sebastià, com aquesta, junt a Sant Bartolo:

Alguns enllaços més:

Leyenda Urbana trobada per Internet sobre la TorreBlai

Foto de Manolo Valero

La Torre Grossa en Panoramio

Pasaje de libro “La Gente sencilla de España” donde se menciona al pintor inglés Wyndham Tryon

Diario ABC Murcia – Pintores Ingleses, una vuelta esperada

I moltes gràcies a José Ignacio i a la família per haver-nos obert les portes de sa casa. Aquest no serà l’últim article perquè ens han donat tanta informació que no podia resumir-la en un sol post.

I la resta de fotos de l’àlbum:

Torre Blai

I les fotos de Bart al Facebook:

Álbum Torre Blai

San Sebastián, pharmacy junto a San Bartolomé, health
es el patrón de Jijona, malady y tiene varias ermitas a su nombre en nuestro pueblo y muchas leyendas que contar. Una de ellas tiene que ver con la Torre Blay, de la que ya hablamos en el blog, y otra, que trataremos en otro artículo, tiene que ver con la protección blindada frente a la peste. La foto superior pertenece a un cuadro del pintor jijonenco López Mira (Pepito Fajardo), representando la escena del hallazgo en la Torre Blai.

Según cuenta la tradición, en época de guerras entre moros y cristianos, en el siglo XIII, los habitantes de la Torre Blay decidieron esconder la imagen venerada de San Sebastián entre las paredes de la torre, puesto que los musulmanes estaban acechando y a punto de conquistar el castillo de Jijona. Y allí permaneció escondida durante muchos años, hasta que cierto año, los habitantes de la Torre oyeron ruidos en la segunda planta (ahora hay tres). Venían de una pared, y tras picar en ella descubrieron la imagen de San Sebastián, quien después de muchos años en silencio reclamaba atención. Y así se forjó el mito.

Sin duda, esta es la versión religiosa e incluso yo diría que romántica. Hace poco, se celebró una romería al lugar donde se produjo la aparición.

En la casa se han obtenido hallazgos casuales del mismo estilo, como una vasijas encontradas picando para hacer un armario empotrado o incluso una persona enterrada de forma fetal, lo que apunta a que era un musulman. Con estos descubrimientos tenemos casi la certeza de encontrar auténticas joyas en caso de que se rebuscara.

A continuación tenemos un vídeo de la estancia donde se encontró la imagen de San Sebastián, situada en la segunda planta de la Torre Blay. Ahora es una pequeña salita, pero en su dia fue un molino de viento y una torre para defensa militar.

San Sebastián, more about
junto a San Bartolomé, es el patrón de Jijona, y tiene varias ermitas a su nombre en nuestro pueblo y muchas leyendas que contar. Una de ellas tiene que ver con la Torre Blay, de la que ya hablamos en el blog, y otra, que trataremos en otro artículo, tiene que ver con la protección blindada frente a la peste. La foto superior pertenece a un cuadro del pintor jijonenco López Mira (Pepito Fajardo), representando la escena del hallazgo en la Torre Blai.

Según cuenta la tradición, en época de guerras entre moros y cristianos, en el siglo XIII, los habitantes de la Torre Blay decidieron esconder la imagen venerada de San Sebastián entre las paredes de la torre, puesto que los musulmanes estaban acechando y a punto de conquistar el castillo de Jijona. Y allí permaneció escondida durante muchos años, hasta que cierto año, los habitantes de la Torre oyeron ruidos en la segunda planta (ahora hay tres). Venían de una pared, y tras picar en ella descubrieron la imagen de San Sebastián, quien después de muchos años en silencio reclamaba atención. Y así se forjó el mito.

Sin duda, esta es la versión religiosa e incluso yo diría que romántica. Hace poco, se celebró una romería al lugar donde se produjo la aparición.

En la casa se han obtenido hallazgos casuales del mismo estilo, como una vasijas encontradas picando para hacer un armario empotrado o incluso una persona enterrada de forma fetal, lo que apunta a que era un musulman. Con estos descubrimientos tenemos casi la certeza de encontrar auténticas joyas en caso de que se rebuscara.

A continuación tenemos un vídeo de la estancia donde se encontró la imagen de San Sebastián, situada en la segunda planta de la Torre Blay. Ahora es una pequeña salita, pero en su dia fue un molino de viento y una torre para defensa militar.

San Sebastián, hospital
junto a San Bartolomé, diagnosis es el patrón de Jijona, online
y tiene varias ermitas a su nombre en nuestro pueblo y muchas leyendas que contar. Una de ellas tiene que ver con la Torre Blay, de la que ya hablamos en el blog, y otra, que trataremos en otro artículo, tiene que ver con la protección blindada frente a la peste. La foto superior pertenece a un cuadro del pintor jijonenco López Mira (Pepito Fajardo), representando la escena del hallazgo en la Torre Blai.

Según cuenta la tradición, en época de guerras entre moros y cristianos, en el siglo XIII, los habitantes de la Torre Blay decidieron esconder la imagen venerada de San Sebastián entre las paredes de la torre, puesto que los musulmanes estaban acechando y a punto de conquistar el castillo de Jijona. Y allí permaneció escondida durante muchos años, hasta que cierto año, los habitantes de la Torre oyeron ruidos en la segunda planta (ahora hay tres). Venían de una pared, y tras picar en ella descubrieron la imagen de San Sebastián, quien después de muchos años en silencio reclamaba atención. Y así se forjó el mito.

Sin duda, esta es la versión religiosa e incluso yo diría que romántica. Hace poco, se celebró una romería al lugar donde se produjo la aparición.

En la casa se han obtenido hallazgos casuales del mismo estilo, como una vasijas encontradas picando para hacer un armario empotrado o incluso una persona enterrada de forma fetal, lo que apunta a que era un musulman. Con estos descubrimientos tenemos casi la certeza de encontrar auténticas joyas en caso de que se rebuscara.

A continuación tenemos un vídeo de la estancia donde se encontró la imagen de San Sebastián, situada en la segunda planta de la Torre Blay. Ahora es una pequeña salita, pero en su dia fue un molino de viento y una torre para defensa militar.

Com tots sabem, store molts xixonencs tornen a Xixona per Festes de Moros i Cristians. Un d’ells és José Ignacio de Jorge Asensi, un dels néts de Manuel Asensi Bernabeu, qui va comprar la finca de la TorreBlay a principis de segle, per l’any 1915, al baró de la Casa Soler. El dia de l’Entrada, parlant en Bart ens va convidar a visitar la casa de la seua família, una casa en la què molts xixonencs ens agradaria viure per la seua història i per les vistes que té. Ens va encantar la seua hospitalitat, les seues ganes per donar a conéixer a tots la història de la finca, la passió amb la que ens ho va contar tot (sobre tot quan parlava del seu avi, a qui va esmentar en moltíssimes ocasions), la seua paciència per mostrar-nos tots els racons i deixar-nos fer fotos, el seu interés per què no es perda aquest patrimoni, com està passant en moltes finques històriques de Xixona, etc.

Resulta prou difícil resumir totes les anècdotes i fets històrics de la TorreBlai, però ho intentarem.

Un poc d’Història

Tal com es pot veure en la part remarcada de la foto de dalt, fins a principis de segle, la TorreBlai estava separada de la vivenda. Va ser Manuel Asensi qui la va unificar i, a més, va construir una planta més tant en la torre com en la casa, tal com es pot veure en la foto actual de Manolo Valero.

TorreBlay Jijona

Segons ens va comentar José Ignacio, la Torre Blai està construïda amb els mateixos materials que la Torre Grossa, cosa que ens fa pensar que data de la mateixa època del castell. De fet, possiblement fora una avançada militar per defensar el Castell de Xixona ja que aquesta era la zona més vulnerable i accesible, sense els talls de roca que envolten la fortalesa. Ací tenim una possible recreació de com era el castell, on podem veure les diferents muralles:

L’origen del seu nom està probablement en el seu propietari, Blai Bernabeu, tal com consta en la documentació trobada del segle XVI. Pareix ser que una de les seues altres funcions, a banda de la zona defensiva, va ser també la de molí de vent. Si estem uns minuts al seu costat podem comprovar que, efectivament, pel vent que fa fins i tot en estiu, degué de ser un molí molt efectiu.

La Torre Blai també és molt coneguda perquè allí va ser on es va trobar emparedada la imatge de Sant Sebastià (es pot vore en la imatge superior). Conta la tradició religiosa que al segle XIII, els antics propietaris van amagar la imatge de Sant Sebastià per què els musulmans, que estaven a punt de guanyar la batalla, no la trobaren. Anys més tard, els que hi vivien allí van sentir sorolls que provenien de l’habitació on finalment es va trobar el sant. Però d’aquest miracle ja en parlarem un altre dia.

A banda de Sant Sebastià, a les pareds de la Torre Blai també s’han trobat restes humanes, concretament d’algun musulmà que estava en possició fetal, i la troballa es va realitzar quan Manuel Asensi va fer el forat per posar aquest armari de la planta baixa de la Torre:

A més, en una altra habitació de la casa, es van trobar també uns quants vasos antics mentre s’intentava fer un altre armari empotrat:

Estem parlant de l’habitació que va ocupar el famós pintor anglés Windham Tryon durant la Primera Guerra Mundial, i que molts pensaven que era un espia. Aquest pintor especialitzat en paisatges també va viure a Múrcia fins que va haver de tornar reclamat per al servici militar.

Retrato de Wyndham-Tryon por Darsie Japp

Altres pintors amics de Tryon, Jan i Cora Gordon, van viure a la Torre Blay quan Tryon va haver de tornar-se’n, per l’any 1920, segons s’afirma en la placa de l’ajuntament junt a la finca. Ací teniu un PDF amb un article del diari ABC de Múrcia on es parla de tots aquestos pintors, anomenat “Pintores Ingleses, una vuelta esperada”.

I l’habitació que tots ells van ocupar és aquesta (no vos asusteu, no hi ha ningun mort, és que aquesta és una manera de vestir els llits quan van a estar desocupats un temps):

Un poc més tard, durant la Guerra Civil, la casa va estar ocupada per un alt càrrec militar de la República, qui estava pendent dels polvorins de la via del tren inacabada de La Sarga. Li va agradar la casa i va portar a la seua família, ocupant la casa a la força. Era el que solia passar en les guerres… De totes maneres, José Ignacio ens ha dit que ells van estar a la planta baixa, mentre que la seua família convivia amb ells a la planta de dalt, i que tenien una molt bona relació, una relació tan bona que quan va acabar la guerra, el republicà va estar empresonat i va sortir gràcies a la mediació i a les bones referències de la família Asensi.

Anècdotes i curiositats

– El primer quart de bany complet (bidet, lavabo, banyera, inodor) de Xixona va ser el de la Torre Blay, i molts industrials de l’època amics de Manuel Asensi muntaven meravellats per veure-lo. Desgraciadament, s’ha perdut amb les reformes.

– Sempre s’ha dit que hi ha un túnel secret que va des de la Torre Blai fins el Castell, encara que de moment no s’ha trobat. Possiblement siga cert per totes les guerres que han hagut i comptant amb el que comentávem abans de què la torre era una avançada de defensa. També es diu que hi ha un túnel que va des del Castell fins a la Plaça.

– Fer els marges de la finca en un terreny tan rocós va costar molt d’esforç i molts diners, però el resultat va valer la pena. Durant un temps es va mantindre l’hort, que junt a les gallines els va fer sobreviure en guerra. Ara s’han plantat arbres més resistents i de secà. En la foto es pot veure el contrast de la Penya i els marges dels bancals, una “faenata” impressionant:

– Aquest és el tercer pi que es planta, i el que més ha aguantat en aquesta zona on hi ha tant de vent. La sombra que fa és meravellosa:

– Aquesta bassa s’omplia cada 15 dies d’aigua d’Alequa que, finalment, al no estar la família vivint en la finca, va ser venuda a la Industrial

– Foto de l’entrada a la Finca, on hi ha un botó de la llum que té més de 100 anys. Al final, a la dreta, està la Torre Blay

– I la meravellosa vista des del dormitori on dorm José Ignacio. Com m’agradaria alçar-me tots els dies i obrir la finestra:

– En estiu, arriben a conviure més de 20 persones, repartits entre totes les estàncies de la casa que, per cert, està molt ben organitzada com si foren apartaments rústics.

Alguns enllaços més:

Leyenda Urbana trobada per Internet sobre la TorreBlai

Foto de Manolo Valero

La Torre Grossa en Panoramio

Pasaje de libro “La Gente sencilla de España” donde se menciona al pintor inglés Wyndham Tryon

Diario ABC Murcia – Pintores Ingleses, una vuelta esperada

I moltes gràcies a José Ignacio i a la família per haver-nos obert les portes de sa casa

I la resta de fotos de l’àlbum:

Torre Blai

La font del mes de setembre de 2010 li ha tocat a la Font de les Salines, viagra order la qual no vam trobar a la primera sinó després de tornar una altra vegada. Ens havien dit que era una muntanya de sal, visit this però quan la vam buscar ens vam cegar seguint l’aigua del barranc de Sílim, la qual és subterrània.

L’excursió l’hem feta 10 persones, entre ells dos companys d’Alacant que ens van conéixer per l’anunci en Alacalle. Hem eixit de l’ajuntament a les 9 del matí i aparcat el cotxe en Bernat. D’ahí hem baixat per la senda fins els barrancs, entre ells el de Sílim on es troba la font.

Després de veure les formacions rocoses i les plantes que hi ha res
més baixar, ens hem apropat a la font i hem fet un joc per vore qui trobava la font abans. Ha sigut qûestió d’un minut perquè Lourdes la tenia calada ja des de baix. Allí ens hem fet unes quantes fotos, hem tret mostres i finalment, després de esmorzar hem tornat al cotxe.


Cal destacar, com sempre, el bolso de la tia Angelita ple de tot tipus de menjars i begudes, i la força de Mati, que amb 65 anys ha aguantat el calor que pegava prou fortet este matí.

Aproximadament, les coordenades són:

Latitude: 38.493960º N
Longitude: 0.526212º W
Altitude: 317 m

Més informació:

La fitxa completa de la Font de les salines amb enllaços, fotos, vídeos…

Àlbum de fotos en facebook de BART i de FERNANDO, i a la web de les www.fontsdeXixona.com

I el meu àlbum complet:

Font del mes: les Salines

De la mateixa manera que recordem sorolls i veus del passat (com el credo, view el Padre Nuestro, cost la cançó de LA BAREA LA BAREA, etc), a mi em passa que la llista de tapes del STOP em retumba les orelles, sobre tot quan les deia Javi, que estava més prim que ara. Mon pare solia esmorzar allí i tots els anys en Nadal, abans de baixar a dinar a ca la iaia Mati, ens reuníem allí tots els tios i nebots.

Per cert, vos recorde una curiositat sobre les habitacions de l’Stop, que també era una pensió:  El misteri de la habitació número 6 de l’Stop, on mai es va gitar ningú.

El recital de tapes era el següent, encara que en falten unes quantes més, com les “amerletes” que tenien en una bandejeta: Calamar a la Romana, Calamar Plancha, Higado plancha, higado en salsa, atún plancha, atún salsa, unos pulpitos, una ensaladillita, una huevecita

Yo nunca miraba al sitio…

Ací teníu el vídeo remember, com si fora una cacofonia del passat:

http://www.youtube.com/watch?v=WEbk-Pv9AMk

Per cert, vos recorde una curiositat sobre les habitacions de l’Stop, que també era una pensió:  El misteri de la habitació número 6 de l’Stop, on mai es va gitar ningú.
De la mateixa manera que recordem sorolls i veus del passat (com el credo, patient el Padre Nuestro, viagra la cançó de LA BAREA LA BAREA, etc), a mi em passa que la llista de tapes del STOP em retumba les orelles, sobre tot quan les deia Javi, que estava més prim que ara. Mon pare solia esmorzar allí i tots els anys en Nadal, abans de baixar a dinar a ca la iaia Mati, ens reuníem allí tots els tios i nebots.

Per cert, vos recorde una curiositat sobre les habitacions de l’Stop, que també era una pensió:  El misteri de la habitació número 6 de l’Stop, on mai es va gitar ningú.

El recital de tapes era el següent, encara que en falten unes quantes més, com les “amerletes” que tenien en una bandejeta: Calamar a la Romana, Calamar Plancha, Higado plancha, higado en salsa, atún plancha, atún salsa, unos pulpitos, una ensaladillita, una huevecita

Yo nunca miraba al sitio…

Ací teníu el vídeo remember, com si f que sona com una cacofonia:

http://www.youtube.com/watch?v=WEbk-Pv9AMk

Per cert, vos recorde una curiositat sobre les habitacions de l’Stop, que també era una pensió:  El misteri de la habitació número 6 de l’Stop, on mai es va gitar ningú.
L’altre dia parlàvem de com recitar “de carrerilla” la llista de tapes del bar Stop de Xixona, patient que com tots sabeu, va tancar fa uns anys. Realment, la idea inicial era apuntar la famosa ensaladilla de l’Stop perquè era una de les especialitats i, realment, ningú la feia tant bona com ells.

I ací la tenim. Com podreu comprovar, té els seus truquets que d’alguna manera, la feien diferent, sobre tot de l’ensaladilla que es sol fer per Alacant, on la creïlla i alguns ingredients més es piquen, és a dir, no estan a taquets.

Els ingredients són poquets: Creïlla, maionesa, pésols, bajoca vermella i gambes. Però hi havia un truc: la clau estava en que al creïlla estiguera dura i per a aconseguir-ho es necessitaven fins a 3 dies. El primer dia es bollia la creïlla amb pell i tot i es deixava reposar. Al següent dia se li llevaba la pell i es deixava reposar. El tercer dia es feien taquets xicotets i finalment es mesclava amb els pésols, la bajoca i la maionesa, i afegien la gamba al final.

El vídeo de la recepta:

http://www.youtube.com/watch?v=FsufP1K5dQg

Més anècdotes del Bar Stop
L’altre dia parlàvem de com recitar “de carrerilla” la llista de tapes del bar Stop de Xixona, pills que com tots sabeu, cialis 40mg va tancar fa uns anys. Realment, try la idea inicial era apuntar la famosa ensaladilla de l’Stop perquè era una de les especialitats i, realment, ningú la feia tant bona com ells.

I ací la tenim. Com podreu comprovar, té els seus truquets que d’alguna manera, la feien diferent, sobre tot de l’ensaladilla que es sol

http://www.youtube.com/watch?v=FsufP1K5dQg
L’altre dia parlàvem de com recitar “de carrerilla” la llista de tapes del bar Stop de Xixona, pills que com tots sabeu, cialis 40mg va tancar fa uns anys. Realment, try la idea inicial era apuntar la famosa ensaladilla de l’Stop perquè era una de les especialitats i, realment, ningú la feia tant bona com ells.

I ací la tenim. Com podreu comprovar, té els seus truquets que d’alguna manera, la feien diferent, sobre tot de l’ensaladilla que es sol

http://www.youtube.com/watch?v=FsufP1K5dQg
Estupendo reportaje de Monnegre Directo en el que nos muestran una sorpresa, sickness
una novedad para el año 2010 que los que están habituados a copiarán, healing
no dudarán en hacerlo. Al locutor se le ha olvidado mencionar la canela. Empieza el espionaje industrial para adecuar las máquinas.

Para más información, ver el vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=wKK5Xl9RAYU
L’altre dia parlàvem de com recitar “de carrerilla” la llista de tapes del bar Stop de Xixona, pills que com tots sabeu, cialis 40mg va tancar fa uns anys. Realment, try la idea inicial era apuntar la famosa ensaladilla de l’Stop perquè era una de les especialitats i, realment, ningú la feia tant bona com ells.

I ací la tenim. Com podreu comprovar, té els seus truquets que d’alguna manera, la feien diferent, sobre tot de l’ensaladilla que es sol

http://www.youtube.com/watch?v=FsufP1K5dQg
Estupendo reportaje de Monnegre Directo en el que nos muestran una sorpresa, sickness
una novedad para el año 2010 que los que están habituados a copiarán, healing
no dudarán en hacerlo. Al locutor se le ha olvidado mencionar la canela. Empieza el espionaje industrial para adecuar las máquinas.

Para más información, ver el vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=wKK5Xl9RAYU
Estupendo reportaje de Monnegre Directo en el que nos muestran una sorpresa, ambulance una novedad para el año 2010 que los que están habituados a copiarán, no dudarán en hacerlo. Empieza el espionaje industrial para adecuar las máquinas.

Para más información, ver el vídeo:


L’altre dia parlàvem de com recitar “de carrerilla” la llista de tapes del bar Stop de Xixona, pills que com tots sabeu, cialis 40mg va tancar fa uns anys. Realment, try la idea inicial era apuntar la famosa ensaladilla de l’Stop perquè era una de les especialitats i, realment, ningú la feia tant bona com ells.

I ací la tenim. Com podreu comprovar, té els seus truquets que d’alguna manera, la feien diferent, sobre tot de l’ensaladilla que es sol

http://www.youtube.com/watch?v=FsufP1K5dQg
Estupendo reportaje de Monnegre Directo en el que nos muestran una sorpresa, sickness
una novedad para el año 2010 que los que están habituados a copiarán, healing
no dudarán en hacerlo. Al locutor se le ha olvidado mencionar la canela. Empieza el espionaje industrial para adecuar las máquinas.

Para más información, ver el vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=wKK5Xl9RAYU
Estupendo reportaje de Monnegre Directo en el que nos muestran una sorpresa, ambulance una novedad para el año 2010 que los que están habituados a copiarán, no dudarán en hacerlo. Empieza el espionaje industrial para adecuar las máquinas.

Para más información, ver el vídeo:


Estupendo reportaje de Monnegre Directo en el que nos muestran una sorpresa, this site
una novedad para el año 2010 que los que están habituados a copiarán, for sale
no dudarán en hacerlo. Empieza el espionaje industrial para adecuar las máquinas.

Para más información, ver el vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=wKK5Xl9RAYU
L’altre dia em van contar una història misteriosa que no em va deixar indiferent, ambulance pròpia del programa de Iker Jiménez.
Supose que tots recordareu el Bar Stop de Xixona, try on ara hi ha un edifici i abans parava l’Alcoyana. A banda d’un bar, també era un hostal amb unes quantes habitacions. Doncs bé, segons em van contar els antics propietaris, concretament Javi Guti, l’habitació 6 va ser la única que mai es va llogar. Aquesta habitació tenia una clau que estava situada en la cuina, separada de les demés.

I encara que parega fantàstic, conten com van vore una vegada a eixa clau canviar-se de davant a darrere, ella a soles. Com a fet anecdòtic, també conten com, per anar a jugar a l’ordinador que estava a l’habitació número 5, mai anaven a soles, sino que ho havíen de fer acompanyats.
Próximament tindrem al blog alguna coseta més del Bar Stop, que de segur que vos agrada…
De la mateixa manera que recordem sorolls i veus del passat (com el credo, decease el Padre Nuestro, prescription la cançó de LA BAREA LA BAREA, find etc), a mi em passa que la llista de tapes del STOP em retumba les orelles, sobre tot quan les deia Javi, que estava més prim que ara. Mon pare solia esmorzar allí i tots els anys en Nadal, abans de baixar a dinar a ca la iaia Mati, ens reuníem allí tots els tios i nebots.

Per cert, vos recorde una curiositat sobre les habitacions de l’Stop, que també era una pensió:  El misteri de la habitació número 6 de l’Stop, on mai es va gitar ningú.

El recital de tapes era el següent, encara que en falten unes quantes més, com les “amerletes” que tenien en una bandejeta: Calamar a la Romana, Calamar Plancha, Higado plancha, higado en salsa, atún plancha, atún salsa, unos pulpitos, una ensaladillita, una huevecita

Yo nunca miraba al sitio…

Ací teníu el vídeo remember, com si fora una cacofonia del passat:

http://www.youtube.com/watch?v=WEbk-Pv9AMk

Per cert, vos recorde una curiositat sobre les habitacions de l’Stop, que també era una pensió:  El misteri de la habitació número 6 de l’Stop, on mai es va gitar ningú.
L’altre dia em van contar una història misteriosa que no em va deixar indiferent, viagra approved pròpia del programa de Iker Jiménez.
Supose que tots recordareu el Bar Stop de Xixona, viagra dosage on ara hi ha un edifici i abans parava l’Alcoyana. A banda d’un bar, també era un hostal amb unes quantes habitacions. Doncs bé, segons em van contar els antics propietaris, concretament Javi Guti, l’habitació 6 va ser la única que mai es va llogar. Aquesta habitació tenia una clau que estava situada en la cuina, separada de les demés.

I encara que parega fantàstic, conten com van vore una vegada a eixa clau canviar-se de davant a darrere, ella a soles. Com a fet anecdòtic, també conten com, per anar a jugar a l’ordinador que estava a l’habitació número 5, mai anaven a soles, sino que ho havíen de fer acompanyats.
Próximament tindrem al blog alguna coseta més del Bar Stop, que de segur que vos agrada…
De la mateixa manera que recordem sorolls i veus del passat (com el credo, ampoule el Padre Nuestro, advice la cançó de LA BAREA LA BAREA, rx etc), a mi em passa que la llista de tapes del STOP em retumba les orelles, sobre tot quan les deia Javi, que estava més prim que ara. Mon pare solia esmorzar allí i tots els anys en Nadal, abans de baixar a dinar a ca la iaia Mati, ens reuníem allí tots els tios i nebots.

Per cert, vos recorde una curiositat sobre les habitacions de l’Stop, que també era una pensió:  El misteri de la habitació número 6 de l’Stop, on mai es va gitar ningú.

El recital de tapes era el següent, encara que en falten unes quantes més, com les “amerletes” que tenien en una bandejeta: Calamar a la Romana, Calamar Plancha, Higado plancha, higado en salsa, atún plancha, atún salsa, unos pulpitos, una ensaladillita, una huevecita

Yo nunca miraba al sitio…

Ací teníu el vídeo remember, com si fora una cacofonia del passat:

http://www.youtube.com/watch?v=WEbk-Pv9AMk

Per cert, vos recorde una curiositat sobre les habitacions de l’Stop, que també era una pensió:  El misteri de la habitació número 6 de l’Stop, on mai es va gitar ningú.
L’altre dia parlàvem de com recitar “de carrerilla” la llista de tapes del bar Stop de Xixona, find que com tots sabeu, more about va tancar fa uns anys. Realment, la idea inicial era apuntar la famosa ensaladilla de l’Stop perquè era una de les especialitats i, realment, ningú la feia tant bona com ells.

I ací la tenim. Com podreu comprovar, té els seus truquets que d’alguna manera, la feien diferent, sobre tot de l’ensaladilla que es sol fer per Alacant, on la creïlla i alguns ingredients més es piquen, és a dir, no estan a taquets.

Els ingredients són poquets: Creïlla, maionesa, pésols, bajoca vermella i gambes. Però hi havia un truc: la clau estava en que al creïlla estiguera dura i per a aconseguir-ho es necessitaven fins a 3 dies. El primer dia es bollia la creïlla amb pell i tot i es deixava reposar. Al següent dia se li llevaba la pell i es deixava reposar. El tercer dia es feien taquets xicotets i finalment es mesclava amb els pésols, la bajoca i la maionesa, i afegien la gamba al final.

El vídeo de la recepta:

http://www.youtube.com/watch?v=FsufP1K5dQg
L’altre dia parlàvem de com recitar “de carrerilla” la llista de tapes del bar Stop de Xixona, more about que com tots sabeu, sildenafil va tancar fa uns anys. Realment, la idea inicial era apuntar la famosa ensaladilla de l’Stop perquè era una de les especialitats i, realment, ningú la feia tant bona com ells.

I ací la tenim. Com podreu comprovar, té els seus truquets que d’alguna manera, la feien diferent, sobre tot de l’ensaladilla que es sol fer per Alacant, on la creïlla i alguns ingredients més es piquen, és a dir, no estan a taquets.

Els ingredients són poquets: Creïlla, maionesa, pésols, bajoca vermella i gambes. Però hi havia un truc: la clau estava en que al creïlla estiguera dura i per a aconseguir-ho es necessitaven fins a 3 dies. El primer dia es bollia la creïlla amb pell i tot i es deixava reposar. Al següent dia se li llevaba la pell i es deixava reposar. El tercer dia es feien taquets xicotets i finalment es mesclava amb els pésols, la bajoca i la maionesa, i afegien la gamba al final.

El vídeo de la recepta:

http://www.youtube.com/watch?v=FsufP1K5dQg

Més anècdotes del Bar Stop
L’altre dia parlàvem de com recitar “de carrerilla” la llista de tapes del bar Stop de Xixona, rx que com tots sabeu, approved va tancar fa uns anys. Realment, la idea inicial era apuntar la famosa ensaladilla de l’Stop perquè era una de les especialitats i, realment, ningú la feia tant bona com ells.

I ací la tenim. Com podreu comprovar, té els seus truquets que d’alguna manera, la feien diferent, sobre tot de l’ensaladilla que es sol fer per Alacant, on la creïlla i alguns ingredients més es piquen, és a dir, no estan a taquets.

Els ingredients són poquets: Creïlla, maionesa, pésols, bajoca vermella i gambes. Però hi havia un truc: la clau estava en que al creïlla estiguera dura i per a aconseguir-ho es necessitaven fins a 3 dies. El primer dia es bollia la creïlla amb pell i tot i es deixava reposar. Al següent dia se li llevaba la pell i es deixava reposar. El tercer dia es feien taquets xicotets i finalment es mesclava amb els pésols, la bajoca i la maionesa, i afegien la gamba al final.

El vídeo de la recepta:

http://www.youtube.com/watch?v=FsufP1K5dQg
L’altre dia parlàvem de com recitar “de carrerilla” la llista de tapes del bar Stop de Xixona, rx que com tots sabeu, approved va tancar fa uns anys. Realment, la idea inicial era apuntar la famosa ensaladilla de l’Stop perquè era una de les especialitats i, realment, ningú la feia tant bona com ells.

I ací la tenim. Com podreu comprovar, té els seus truquets que d’alguna manera, la feien diferent, sobre tot de l’ensaladilla que es sol fer per Alacant, on la creïlla i alguns ingredients més es piquen, és a dir, no estan a taquets.

Els ingredients són poquets: Creïlla, maionesa, pésols, bajoca vermella i gambes. Però hi havia un truc: la clau estava en que al creïlla estiguera dura i per a aconseguir-ho es necessitaven fins a 3 dies. El primer dia es bollia la creïlla amb pell i tot i es deixava reposar. Al següent dia se li llevaba la pell i es deixava reposar. El tercer dia es feien taquets xicotets i finalment es mesclava amb els pésols, la bajoca i la maionesa, i afegien la gamba al final.

El vídeo de la recepta:

http://www.youtube.com/watch?v=FsufP1K5dQg

El Juicio Sumarísimo del Moro Traidor es uno de los actos más representativos y original de las Fiestas de Jijona. Se representa en tono serio y también humorístico el juicio de un musulmán que traiciona a los suyos por amor a una cristiana.

discount
con un vídeo de principios de los 80. También Coloma nos habló de Pepet en su blog. Ahora le ha sustituido Teclín, rx que durante este 2010 tuvo algún percance en plena actuación. Menos mal que llevaba un parasol…

Otros años he hecho fotos con la cámara réflex. En cuanto a vídeo, price
este año, a parte de la webcam de Bart en El Séptimo Cielo, he intentado retransmitir las fiestas en directo, siempre que podía. Estos vídeos de El Moro Traïdor se retransmitieron en directo, y para ello, hay que sacrificar algo, y es la calidad de imagen y de sonido, aunque el resultado pensaba que sería peor.

Por cierto, tenemos que reconocer que a día de hoy, el nombre de Moro Traidor puede ofender a la comunidad musulmana, aunque supongo y espero que entiendan que no va en contra de ellos. Alguna vez, explicando el acto, me han mirado con mala cara. De hecho, detrás de mi tenía a musulmanes viendo el acto, y no sé hasta qué punto les parecería bien o mal.

Aquí recojo los pequeñós recorte de casi todo el Moro Traïdor.


http://qik.com/video/11101877


http://qik.com/video/11101897


http://qik.com/video/11101967

LA DEFENSA DEL TRAÏDOR


http://qik.com/video/11101976

PUBLICIDAD

http://qik.com/video/11102076

SENTENCIA

ENTIERRO


http://qik.com/video/11102182

FOTOS MORO TRAÏDOR 2009

moro traïdor
This entry was posted in Moros i Cristians and tagged , . Bookmark the permalink.

3 Responses to Moro Traïdor 2010

  1. jose says:

    Bueno menos mal que es en tono de broma, au que es para representar un echo aberrnate que se guro se realizo en otro momento, muy buen apagina y muy buenas fotos. un saludo

  2. BADWOLF says:

    Blog lleno pero vacio.

  3. Muy bueno pero los videos no me cargan 🙁

Leave a Reply