iPhone robado o perdido

Menjar i beure en bona companyia, patient generic eixe és l’objectiu de moltes comunitats de persones, more about i també és algo que es viu de manera especial als pobles, view on “l’ambotiment” de mares, iaies i ties solteres triomfa. En Xixona (i supose que en la majoria de poblets) tenim una gran tendència a reunir-nos front a una taula i passar hores amb la família i/o amics.

No obstant açò, de vegades és el comerç local qui ens convida a eixir i anar-nos-en, per exemple, de tapes pels bars. En Alacant conec dos iniciatives d’aquest estil, el Tapachupi de El Campello y el Tapaporte de Sant Joan d’Alacant. Ambdues consisteixen en un recorregut pels bars del poble on t’ofereixen una tapa i canya o vi a un preu económic (2 €). Cada bar on prens la tapa et posa un segell al teu “carnet” o “passaport”, de manera que saps on has estat i finalment, si els omplis tots entres un concurs. Estes són, més o menys, les regles del joc. També s’elegeix el bar amb la millor tapa, i així s’esmeren en fer-les bones.

L’any passat ja vam provar el Tapachupi de El Campello, i el més possitiu de tot és que vam descobrir molts barets nous, i vam entrar en altres que, malgrat estar tota la vida, mai havíem entrat. No obstant, va haver algo que no ens va agradar molt, encara que és comprensible. A tots els que anàvem en plan tapachupi ens duien a una altra zona, en principi, per a “no molestar” als altres clients. Clar, era estiu, temporada alta, però no per això deixavem de ser clients, encara que ens desplaçàrem en bici.

Enguany acabem de provar el Tapaporte de San Juan de Alicante, que també ens ha ajudat a descobrir molts barets que en un principi no pareixien tan bons. Per cert, les males llengües diuen que primer va ser el Tapaporte, i després el Tapachupi.

Com encara no hem acabat de fitxar en tots els bars de Sant Joan (Sant Jugant per als xixonencs) deixarem el veredicte per al final, però ja podem adelantar que a molts d’ells tornarem, i que encara que parega un tòpic, no cal fixar-xe en les apariències externes.  El programa sencer i els mapes de localització dels participants està ací. No vos encanteu, que acaba el 23 de Maig.

Vegent aquestes iniciatives calcades, és inevitable pensar si en Xixona açò funcionaria, perquè tots sabem que som un tant especials, com demostra el fet que un diumenge és impossible fer-te una cervesseta o dinar… Precisament, crec que una iniciativa que es podria proposar és fer jornades gastronòmiques o temàtiques durant els diumenges d’un mes, ara que fa bon temps. O per exemple, fer-les el primer diumenge de cada mes.

Possiblement d’aquesta manera, Xixona deixaria de ser l’últim dia  de la setmana un poble desert del Far West.
alicantí de profit, buy
sosegaos, adiposity
vicentejuan, danilefreak, punt de debat

carts villena

punt debat

yonococino/ monday reading club / y ahora qué / resultados-> blog tyd

Dioses:oldy, albert pla

Educación

coche limpio
Menjar i beure en bona companyia, doctor eixe és l’objectiu de moltes comunitats.


Menjar i beure en bona companyia, buy more about eixe és l’objectiu de moltes comunitats de persones, try i també és algo que es viu de manera especial als pobles, viagra 60mg on “l’ambotiment” de mares, iaies i ties solteres triomfa. En Xixona (i supose que en la majoria de poblets) tenim una gran tendència a reunir-nos front a una taula i passar hores amb la família i/o amics.

No obstant açò, de vegades és el comerç local qui ens convida a eixir i anar-nos-en, per exemple, de tapes pels bars. En Alacant conec dos iniciatives d’aquest estil, el Tapachupi de El Campello y el Tapaporte de Sant Joan d’Alacant. Ambdues consisteixen en un recorregut pels bars del poble on t’ofereixen una tapa i canya o vi a un preu económic (2 €). Cada bar on prens la tapa et posa un segell al teu “carnet” o “passaport”, de manera que saps on has estat i finalment, si els omplis tots entres un concurs. Estes són, més o menys, les regles del joc. També s’elegeix el bar amb la millor tapa, i així s’esmeren en fer-les bones.

L’any passat ja vam provar el Tapachupi de El Campello, i el més possitiu de tot és que vam descobrir molts barets nous, i vam entrar en altres que, malgrat estar tota la vida, mai havíem entrat. No obstant, va haver algo que no ens va agradar molt, encara que és comprensible. A tots els que anàvem en plan tapachupi ens duien a una altra zona, en principi, per a “no molestar” als altres clients. Clar, era estiu, temporada alta, però no per això deixavem de ser clients, encara que ens desplaçàrem en bici.

Enguany acabem de provar el Tapaporte de San Juan de Alicante, que també ens ha ajudat a descobrir molts barets que en un principi no pareixien tan bons. Per cert, les males llengües diuen que primer va ser el Tapaporte, i després el Tapachupi.

Com encara no hem acabat de fitxar en tots els bars de Sant Joan (Sant Jugant per als xixonencs) deixarem el veredicte per al final, però ja podem adelantar que a molts d’ells tornarem, i que encara que parega un tòpic, no cal fixar-xe en les apariències externes.  El programa sencer i els mapes de localització dels participants està ací. No vos encanteu, que acaba el 23 de Maig.

Vegent aquestes iniciatives calcades, és inevitable pensar si en Xixona açò funcionaria, perquè tots sabem que som un tant especials, com demostra el fet que un diumenge és impossible fer-te una cervesseta o dinar… Precisament, crec que una iniciativa que es podria proposar és fer jornades gastronòmiques o temàtiques durant els diumenges d’un mes, ara que fa bon temps. O per exemple, fer-les el primer diumenge de cada mes.

Possiblement d’aquesta manera, Xixona deixaria de ser un poble del Far West
Menjar i beure en bona companyia, stomach eixe és l’objectiu de moltes comunitats de persones, i també és algo que es viu de manera especial als pobles, on “l’ambotiment” de mares, iaies i ties solteres triomfa. En Xixona (i supose que en la majoria de poblets) tenim una gran tendència a reunir-nos front a una taula i passar hores amb la família i/o amics.

No obstant açò, de vegades és el comerç local qui ens convida a eixir i anar-nos-en, per exemple, de tapes pels bars. En Alacant conec dos iniciatives d’aquest estil, el Tapachupi de El Campello y el Tapaporte de Sant Joan d’Alacant. Ambdues consisteixen en un recorregut pels bars del poble on t’ofereixen una tapa i canya o vi a un preu económic (2 €). Cada bar on prens la tapa et posa un segell al teu “carnet” o “passaport”, de manera que saps on has estat i finalment, si els omplis tots entres un concurs. Estes són, més o menys, les regles del joc. També s’elegeix el bar amb la millor tapa, i així s’esmeren en fer-les bones.

L’any passat ja vam provar el Tapachupi de El Campello, i el més possitiu de tot és que vam descobrir molts barets nous, i vam entrar en altres que, malgrat estar tota la vida, mai havíem entrat. No obstant, va haver algo que no ens va agradar molt, encara que és comprensible. A tots els que anàvem en plan tapachupi ens duien a una altra zona, en principi, per a “no molestar” als altres clients. Clar, era estiu, temporada alta, però no per això deixavem de ser clients, encara que ens desplaçàrem en bici.

Enguany acabem de provar el Tapaporte de San Juan de Alicante, que també ens ha ajudat a descobrir molts barets que en un principi no pareixien tan bons. Per cert, les males llengües diuen que primer va ser el Tapaporte, i després el Tapachupi.

Com encara no hem acabat de fitxar en tots els bars de Sant Joan (Sant Jugant per als xixonencs) deixarem el veredicte per al final, però ja podem adelantar que a molts d’ells tornarem, i que encara que parega un tòpic, no cal fixar-xe en les apariències externes.  El programa sencer i els mapes de localització dels participants està ací. No vos encanteu, que acaba el 23 de Maig.

Vegent aquestes iniciatives calcades, és inevitable pensar si en Xixona açò funcionaria, perquè tots sabem que som un tant especials, com demostra el fet que un diumenge és impossible fer-te una cervesseta o dinar… Precisament, crec que una iniciativa que es podria proposar és fer jornades gastronòmiques o temàtiques durant els diumenges d’un mes, ara que fa bon temps. O per exemple, fer-les el primer diumenge de cada mes.

Possiblement d’aquesta manera, Xixona deixaria de ser l’últim dia  de la setmana un poble desert del Far West.
Menjar i beure en bona companyia, stomach eixe és l’objectiu de moltes comunitats de persones, i també és algo que es viu de manera especial als pobles, on “l’ambotiment” de mares, iaies i ties solteres triomfa. En Xixona (i supose que en la majoria de poblets) tenim una gran tendència a reunir-nos front a una taula i passar hores amb la família i/o amics.

No obstant açò, de vegades és el comerç local qui ens convida a eixir i anar-nos-en, per exemple, de tapes pels bars. En Alacant conec dos iniciatives d’aquest estil, el Tapachupi de El Campello y el Tapaporte de Sant Joan d’Alacant. Ambdues consisteixen en un recorregut pels bars del poble on t’ofereixen una tapa i canya o vi a un preu económic (2 €). Cada bar on prens la tapa et posa un segell al teu “carnet” o “passaport”, de manera que saps on has estat i finalment, si els omplis tots entres un concurs. Estes són, més o menys, les regles del joc. També s’elegeix el bar amb la millor tapa, i així s’esmeren en fer-les bones.

L’any passat ja vam provar el Tapachupi de El Campello, i el més possitiu de tot és que vam descobrir molts barets nous, i vam entrar en altres que, malgrat estar tota la vida, mai havíem entrat. No obstant, va haver algo que no ens va agradar molt, encara que és comprensible. A tots els que anàvem en plan tapachupi ens duien a una altra zona, en principi, per a “no molestar” als altres clients. Clar, era estiu, temporada alta, però no per això deixavem de ser clients, encara que ens desplaçàrem en bici.

Enguany acabem de provar el Tapaporte de San Juan de Alicante, que també ens ha ajudat a descobrir molts barets que en un principi no pareixien tan bons. Per cert, les males llengües diuen que primer va ser el Tapaporte, i després el Tapachupi.

Com encara no hem acabat de fitxar en tots els bars de Sant Joan (Sant Jugant per als xixonencs) deixarem el veredicte per al final, però ja podem adelantar que a molts d’ells tornarem, i que encara que parega un tòpic, no cal fixar-xe en les apariències externes.  El programa sencer i els mapes de localització dels participants està ací. No vos encanteu, que acaba el 23 de Maig.

Vegent aquestes iniciatives calcades, és inevitable pensar si en Xixona açò funcionaria, perquè tots sabem que som un tant especials, com demostra el fet que un diumenge és impossible fer-te una cervesseta o dinar… Precisament, crec que una iniciativa que es podria proposar és fer jornades gastronòmiques o temàtiques durant els diumenges d’un mes, ara que fa bon temps. O per exemple, fer-les el primer diumenge de cada mes.

Possiblement d’aquesta manera, Xixona deixaria de ser l’últim dia  de la setmana un poble desert del Far West.
Todos nos hacemos una idea de que los productos de Apple son de los más restrictivos, price
para bien y para mal. Esto es malo porque no nos deja hacer lo que queremos, discount
sino lo que Apple quiere que hagamos, y eso, en el mundo de la tecnología y la informática es complicado, ya que existe una legión muy extensa de hackers preparados para evitar las restricciones impuestas. Por ejemplo, si tenemos un iPod o un iPhone tenemos que ir a morir a iTunes, nos guste más o menos, aunque existen alternativas como yamipod.

Pero también es bueno sobre todo para la protección de tus datos, y os voy a explicar por qué. A parte del servicio Find my Iphone de Mobile Me, que permite localizar el iPhone en caso de robo o pérdida, una buena práctica es la siguiente:

Imaginad que tenéis un iPhone con la opción de password activada, es decir, aquella que a los x minutos te bloquea el teclado y necesitas introducir un código de 4 dígitos para usar tu iPhone. No estoy hablando del código PIN, asociado a la tarjeta SIM, sino a esta opción que tienen sobre todo muchos smartphones. Pues bien, a pesar de ser una opción bastante incómoda, sobre todo para aquellos que consultan el móvil cada 5 minutos, evita que alguien acceda a tus fotos, contactos y ficheros en general. Sólo existe una solución un tanto complicada, y es ésta, aunque no he encontrado a nadie que lo haya probado, a pesar de estar referenciada en muchos blogs.

Por lo tanto, si nos hemos olvidado del código de desbloqueo, o algún amigo o familiar lo ha puesto y lo desconoces, o nos hemos encontrado un iPhone, o lo que es peor, lo hemos robado (en este caso diría muy poco de vosotros), la única opción que nos queda es restaurar el iPhone, usando, como no, iTunes e induciendo el móvil al estado DFU. En este caso, se borrarán todos los datos que había previamente en el terminal.

El problema de restaurarlo es que el firmware instalado será la última versión, la cual quizás no nos guste o no queramos. Por ejemplo, a fecha de hoy, si restauras o actualizas el firmware, se te instalará el iPhone OS 3.1.3 que en estos momentos no permite jailbreak ni unlock (liberar el móvil del operador). Bueno, acaba de salir Spirit que sí que nos deja jailbreak (pero no unlock) en la 3.1.3, aunque para ello necesita estar activado (que no salga la pantalla de Emergency Calls o Connect to iTunes) y es recomendable también haber sincronizado antes con iTunes (si es nuevo o “de alguien que no eres tú” no podrás).

En resumen: si te has hecho con un iPhone que tiene el código de desbloqueo activo, tendrás que restaurar, y si lo haces al firmware 3.1.3, a fecha de hoy lo más seguro es que tengas que meter el iPhone en un cajón y esperar al iphone OS 4.0 o nuevas noticias de jailbreak.

Otro detalle que no se nos puede olvidar. Como hemos visto, poner el código de bloqueo es bueno, sobre todo si lo hemos perdido o nos lo han robado ya que no podrán acceder a nuestros datos almacenados. Pero existe un grave problema, y concierne a la buena gente: si alguien encuentra tu móvil, no te lo podrá devolver. El motivo es obvio. Intentará llamar a algún contacto tuyo, pero no podrá acceder porque le saldrá el código de desbloqueo. Así que lo único que puede hacer es quedárselo, restaurarlo, hacer jaibreak cuando solucionen lo del firmware 3.1.3 y cruzar los dedos para que no bloqueen el móvil por IMEI o que nos cacen con Mobile Me.

This entry was posted in tecnología and tagged , , . Bookmark the permalink.

One Response to iPhone robado o perdido

  1. Deiwey says:

    y que hacen cuando cazen al tio por Movile Me?? Lo cuelgan??? Jejejeej Un saludo

Leave a Reply