Per la matriculeta t’he conegut

Una de les característiques fonamentals de la ment de l’ésser humà, a banda del raonament, és que necessita classificar coses, ubicar tot el que té arreu. La nostra ment inquieta es sent tranquil.la quan posa ordre a tot el que ens envolta tant en l’espai com en el temps. Els matemàtics posen ordre amb les xifres, el sistema geomètric està format per figures a les que hem donat un nom. Els filòlegs i el món de l’art classifica segons l’època i el moviment artístic que representaven els autors. Fins i tot les empreses necessiten un catàleg de productes o servicis per poder treballar i facilitar la tasca als clients. Darwin va classificar les espècies, en Atapuerca tracten de donar una explicació als nostres avantpassats, basant-se en la classificació, i els xixonencs classifiquen als xixonencs basant-se en diferents factors.

En totes les reunions xixonenques, ja siguen dinars amb amics, família, grups amb interessos comuns, el mercat del dimarts, etc, sempre apareixen en les conversacions altres xixonencs/enques. És imposible que no es parle de ningú. D’alguna manera, existeix una llei no escrita que fa que per unes coses o per altres, es pose un nom o cognom damunt de la taula. I és ací quan comença la ciència de la classificació, sobretot quan algú dels assistents no coneix a la persona en qüestió.

Normalment, el procés d’identificació en plan Los hombres de Paco C.S.I. (bé, sense mostres d’esperma) és el següent, encara que l’ordre de les perquisicions (pesquisas) podria variar i es podria afegir alguna més:

Encara que estiga mal dir-ho, he d’admitir que quan som més joves, es sol afegir, de manera intrínseca i personal, una classificació visual que està relacionada amb els culs i fins i tot, el model + marca + color dels pantalons texans. Qui no se’n recorda d’aquells Levi’s Strauss blaus de *******?

I la matrícula del cotxe? Sense ser Gregorio el munisipal (que se les sap totes), tots tenim una idea de si un cotxe és de Xixona o no. Com a anècdota, l’altre dia va venir un xixonenc a la meua urbanització a casa de un veí i li va dir: “Ese coche es de Jijona”. Va investigar per si era el de Ramon el del Monterrey, i finalment, no se com, en cosa de un dia o dos, ma mare i la Tia Susi m’ho van contar perquè es van enterar en el mercat, i ja coneixen mitja vida del veí.

Thursday, 23 July, 2009 | Categorias del articulo Xixona

Etiquetas: anecdotas, Jijona

Comentarios

2 Comentarios en “Per la matriculeta t’he conegut”

Elkiko on July 24th, 2009 8:02 am

Jajajajaa…és genial!!! I veritat, encara que jo no pregunte massa, però jo vaig naixer a un barri que era com un poblet dins del poble que era Alacant en aquells anys. Clar, ara ha crescut i ja és més dificil que el controlen i les averiguacions pasen a ser cosa de l’edificio a on visques. O com al meu cas a una bodegueta (d’eixes que venen desde ví fins detergent, passant per fideus), a la que ja fa anys li diem Radio Popular.
faloco on July 28th, 2009 1:40 pm

bodegueta… nosaltres diem tendeta. En tots els llocs hi ha cotilles