L’habitació 6 del bar Stop de Xixona
L’altre dia em van contar una història misteriosa que no em va deixar indiferent, pròpia del programa de Iker Jiménez.
Supose que tots recordareu el Bar Stop de Xixona, on ara hi ha un edifici i abans parava l’Alcoyana. A banda d’un bar, també era un hostal amb unes quantes habitacions. Doncs bé, segons em van contar els antics propietaris, concretament Javi Guti, l’habitació 6 va ser la única que mai es va llogar. Aquesta habitació tenia una clau que estava situada en la cuina, separada de les demés.
I encara que parega fantàstic, conten com van vore una vegada a eixa clau canviar-se de davant a darrere, ella a soles. Com a fet anecdòtic, també conten com, per anar a jugar a l’ordinador que estava a l’habitació número 5, mai anaven a soles, sino que ho havíen de fer acompanyats.
Próximament tindrem al blog alguna coseta més del Bar Stop, que de segur que vos agrada…
Comentarios
5 Comentarios en “L’habitació 6 del bar Stop de Xixona”
Quieres dejarme un comentario?








EEEEEEEEEEEYYYYYYYYYYY!!!està molt intrigant això del bar Stop……jo mé´n recorde del bar y de les habitacions,clar,en les portes tancades…jajaja!!que fort!!Xao
Jo crec que vaig estar al bar eixe fa molts anys, quan era xicotet, però seria qüestió que li preguntares a algú, perque sembla que m’enrecorde que damunt de la barra tenia una espècie de cosa de plàstic o cristal il·luminat per dins ,amb uns trenets o camionets dibuixats, podria ser?
En todos los pueblos hay un bar Stop. Y esa historia se repite. Pero nadie quiere contarla, porque dicen que si se olvida, desaparecerá la causa de esas cosas raras.
Osea que tenim dos misteris en el Bar Stop, el de l’habitació 6 i el de la 5.
¿El dia que van vore a la clau menejarse no seria el dia 24 de Agost de matí i davant un pogal de marquesa que la feen de puta mare?
@chiki: però després de tancar el bar o mentre estava obert?
@elkiko: doncs no ho sé, preguntaré a vore. No me’n recorde…
@josecrem: pero seguro que no hacen o hacían la misma ensaladilla jeje
@chimeti: que no home, que estaven serenos!