Colecció de música festera, blog

En Internet podem trobar gent que col·lecciona de tot. Des de video-consoles a tota la borreta del melic. Fa uns dies vaig trobar un blog on el seu editor ens mostra tota la seua col·lecció de CDs de música festera:

Mi colección de música

Poquet a poquet, va penjant la portada i contra-portada d’aquestos CDs originals, on podem trobar els mítics Ja baixen o fins i tot, altres que ens sonaran més, com Saxum, Música i Festa-Xixona (on està la magnífica Alcoi,Escata i Destral), amb el director José Rafael Pascual Vilaplana i un altre que jo crec que tenia en cassette: Xixona per la Festa amb el director Joan García Iborra.

Dit açò m’agradaria recordar que queda un meset per a ‘La Senyal 2009′ en Xixona.

Serrat en Xixona, entradas a la venta

Definitivamente, Serrat vendrá a Jijona el 24 de Julio en su gira 100×100. El concierto será el Viernes (el día antes de la Senyal) 24 de Julio en el patio del C.P. Eloy Coloma, es decir, el Parasol.

Ya se pueden comprar las entradas de Serrat en ServiCam (902 44 43 00), por 31,50 euros, aunque también los chicos del Bebop han reservado para gente de Jijona (teléfono 635440405).

Esperamos a todos aquellos locos bajitos, a Penélope y a Curro el Palmo :D

La manta al coll, lletra i curiositats

Si hi ha una cançó que s’ha convertit en himne, i no sols a Alacant sino també a tota la Comunitat Valenciana és La Manta al Coll, de Joaquín Segura. I malgrat tot açò, és una gran desconeguda per varios motius.

El primer de tots i principal és que hi ha molt poca gent que, llevat la tornada (estribillo), es sapiga alguna estrofa d’aquesta cançó popular, i aquest percentatge es redueix encara més, curiosament, a la ciutat d’Alacant, on s’ha convertit en un càntic que sols s’escolta sobretot quan hi ha alcohol pel mig, com també passa amb Paquito el Chocolatero, tema que ja vam debatre acaloradament al blog. Ho expliquen prou bé a la frikipedia

El segon motiu és que, a banda de ser tan popular i descriure  alguns motius  d’ans com la massaneta (botó de la bragueta), la manta, el cabasset, la romana (per pesar), poquetes coses sabem més de l’autor i la seua versió original (algú podria ajudar?). Cal dir que a la SGAE hi ha 9 registres diferents amb el títol d’aquesta cançó, a pesar de ser de domini popular. La partitura (o una d’elles), la podem trobar per exemple e Alicantevivo.

En estes Fogueres 2009 d’Alacant vam trobar a unes xiques alicantines que es van apropar a la nostra taula amb “servilletes” i ens van dir:

- Oye, ¿vosotros os sabeis la letra de La Manta al Coll i el cabasset? Es que nosotras, a pesar de ser de aquí nunca la hemos oido entera y nos gustaría saberla para esta noche.

Jo me la sabia a trossos, però els meus amics la van desxifrar tota (bé, 4 estrofes i en son 5). I ací el vídeo dels seus assatjos, tan il.lusionades:

Sobre la lletra, jo pensava que cada poble l’adaptaria, sobre tot a la primera estrofa que esmente a continuació (quan diu Xixona). Però una vegada, per a la meua sorpresa, un amic de València la va cantar i va dir “les xicones de Xixona”, i em vaig quedar amb la boca oberta quan em va dir que no, que en Alzira també eren les xicones xiquetes de Xixona.

I la lletra, on les estrofes normalment van canviades a gust dels cantants:

-tornada-

La manta al coll,

i el cabasset,

mon anirem

al Postiguet.

La manta al coll

i el cabasset

mon anirem mon anirem

al Postiguet

arreando xim pam fum

arreando xim pam fum

-1ª estrofa-

Les xicones de Xixona

s’han comprat una romana,

per pesar-se les mamelles

dos voltes a la setmana.

Si vols que te la faça

posa panxa cap amunt,

i voràs què polseguera

que t’ix pel forat del cul

[La manta al coll...]

-2ª estrofa-

Per dos quincets un puro,

per dos una pipa,

per tres una guitarra,

per quatre una xica.

El puro pa’ fumar,

la pipa pa’ lloir,

la guitarra pa’ tocar

i la xica pa dormir.

[La manta al coll...]

-3ª estrofa-

Una volta quan tornava

el tio Pep de l’horta,

es va trobar a casa

la porta oberta.

Pujant per l’escaleta,

es troba un senyoret,

oberta la bragueta

li ensenyava el cacahuet.

[La manta al coll...]

-4ª estrofa-

Una volta passejava

un guardia municipal

passejant-se per la Plaça

cap amunt i cap avall.

En la bragueta li faltava,

la massaneta i un botó,

per allí s’assomava

don Juaquín el director

[La manta al coll...]

-5ª estrofa i menys coneguda-

La barca del pescaor

sempre fa olor a quitrà.

La dona del pescaor

ja sabem quina olor fa.

Quan pregona cada dia

a tot el que veu passar:

“duc fresca la mercancia

pa qui la vullga provar”

També podeu escoltar una versió de La Manta al Coll de Els Grollers de Sa Factoria en Jamendo, el portal on els músics comparteixen lliurement les seues obres.

Viva Europe 24th June, La Valquíria de Wagner al aire libre

Creo recordar que el año pasado, el profesor de música me comentó que existía un proyecto en el que diferentes orquestas, desde diferentes partes del mundo, interpretaban obras musicales y se sincronizaban a través de vídeo, no sé si via satélite o vía Internet, algo complicado teniendo en cuenta los retrasos de las comunicaciones.

La iniciativa que me ha llegado a través de e-mail (gràcies Sento) es algo parecido. Consiste en que las ciudades europeas que quieran inscribirse, podrán presenciar a través de pantallas gigantes al aire libre la obra “La Valquíria” de Richard Wagner que será representada en el Palau de les Arts Reina Sofia. Según comentan, es el evento cultural más significativo de mitad de año.

En Valencia se podrá presenciar en la Plaza de la Virgen a partir de las 19h de la tarde el miércoles 24 de Junio. Desconozco en qué otras cuidades se podrá ver. Ya lo podrían haber puesto en la web…. De todos modos, me parece una iniciativa genial para escuchar ópera en la calle, algo difícil de ver y escuchar.

Más información:  VivaEuropa 24th June

Otra casualidad más

A veces pienso que hay cosas que sólo me ocurren a mi, aunque quizás no sea para tanto ya que las casualidades ocurren muy a menudo aunque no las detectemos.

Lo que me ha ocurrido hoy es digno de mención. Ayer recordé que tenía un post pendiente desde marzo sobre l’Almarx de Mora, así que me puse a redactarlo revisando los flickrcorreos que compartí con Isolda. Cuando terminé, lo programé para esta mañana a las 11,30h.

Y esta misma mañana, recibo un SMS de mi amigo Pepito, que está en L’Escala, Girona, en la heladería:

“Fabi q mundo ste + pequeñ!akba d star n mi heladria isolda mora,dice q t conoce x las fotos d fiestas,s la nieta dl arquitecto d la ksa d ana jeje.Flipante!.abr”

Mira que hay días en el año, y años en la vida, y justo recibo el SMS el mismo día y casi a la misma hora que sale publicado el artículo, después de unos meses en la recámara. Curioso, ¿no?

Next Page →