Guixa en castellà: almorta

Guixa. Esta és una d’eixes paraules que mai me n’he recordat de buscar al diccionari, i quan ha vingut a la conversació no he sabut explicar.

Sempre deia: “Una guixa és algo así como los tramussos…mmm… altramuces (també conoeguts com a chochos)” pero secos, en forma de legumbre.”

Ara no es solen veure molt, però jo recorde que la iaia Gloria (de la què no he parlat molt al blog però ho faré) en feia molt, bollides, encara que li vaig agarrar mania perquè moltes duien un bitxet negret que havíem de llevar.

Hui, per fi, ho he sabut. Hem fet un “dinar de cabasset” a l’Institut i una compi ha fet gachamigas de Castilla la Mancha, fetes amb “harina de almortas“. I tot el món preguntava: “Y qué son las almortas”. Ningú savia, fins que una compi torruana ha dit, mirant-me: “home, claro que ho saps. Son guixes“. I se m’ha obert el cel al descobrir eixe enigma que sempre he dut per dins.

Ho he buscat al diccionari de castellà i valencià, i en ambdós aquesta associació guixa-almorta (fins i tot, guija en castellà està acceptat). I la definició al trobat:

guixa

1. f. BOT./AGR. Planta herbàcia de la família de les fabàcies (Lathyrus sativus), enfiladissa, de fulles en circell i amb dos folíols lanceolats i de llegums oblongs amb llavors comprimides.

2. f. BOT./AGR. Llavor de guixa.

3. guixa borda BOT. Planta herbàcia anual de la família de les fabàcies (Lathyrus annuus) , enfiladissa, de fulles bifoliades, flors grogues i llavors rogenques.

4. plantar guixes Caminar coixejant.

I per finalitzar algo molt curiós que he trobat. És un article que explica com les guixes poden ser mortals. Explica com a la Guerra Civil, on hi havia poquet menjar i molta misèria, es van detectar casos en que la gent, sobre tot homes i joves, queien molt malalts, en el poble Esparraguera (Barcelona). Després de revisar el menú diari de cadascú, van arribar a la conclusió de que era per les guixes, és a dir, per sobredosi de guixes. Curiós…

Podeu llegir l’article ací:

Historia de la almorta o el veneno que llegó con el hambre tras la guerra civil española.

I la fitxa tècnica de la Lathyrus sativus L., és a dir, la guixa, ací:

Herbari virtual del Mediterrani Occidental, guixa