Guixa en castellà: almorta
Guixa. Esta és una d’eixes paraules que mai me n’he recordat de buscar al diccionari, i quan ha vingut a la conversació no he sabut explicar.
Sempre deia: “Una guixa és algo así como los tramussos…mmm… altramuces (també conoeguts com a chochos)” pero secos, en forma de legumbre.”
Ara no es solen veure molt, però jo recorde que la iaia Gloria (de la què no he parlat molt al blog però ho faré) en feia molt, bollides, encara que li vaig agarrar mania perquè moltes duien un bitxet negret que havíem de llevar.
Hui, per fi, ho he sabut. Hem fet un “dinar de cabasset” a l’Institut i una compi ha fet gachamigas de Castilla la Mancha, fetes amb “harina de almortas“. I tot el món preguntava: “Y qué son las almortas”. Ningú savia, fins que una compi torruana ha dit, mirant-me: “home, claro que ho saps. Son guixes“. I se m’ha obert el cel al descobrir eixe enigma que sempre he dut per dins.
Ho he buscat al diccionari de castellà i valencià, i en ambdós aquesta associació guixa-almorta (fins i tot, guija en castellà està acceptat). I la definició al trobat:
guixa
1. f. BOT./AGR. Planta herbàcia de la família de les fabàcies (Lathyrus sativus), enfiladissa, de fulles en circell i amb dos folíols lanceolats i de llegums oblongs amb llavors comprimides.2. f. BOT./AGR. Llavor de guixa.3. guixa borda BOT. Planta herbàcia anual de la família de les fabàcies (Lathyrus annuus) , enfiladissa, de fulles bifoliades, flors grogues i llavors rogenques.4. plantar guixes Caminar coixejant.
I per finalitzar algo molt curiós que he trobat. És un article que explica com les guixes poden ser mortals. Explica com a la Guerra Civil, on hi havia poquet menjar i molta misèria, es van detectar casos en que la gent, sobre tot homes i joves, queien molt malalts, en el poble Esparraguera (Barcelona). Després de revisar el menú diari de cadascú, van arribar a la conclusió de que era per les guixes, és a dir, per sobredosi de guixes. Curiós…
Podeu llegir l’article ací:
Historia de la almorta o el veneno que llegó con el hambre tras la guerra civil española.
I la fitxa tècnica de la Lathyrus sativus L., és a dir, la guixa, ací:
Herbari virtual del Mediterrani Occidental, guixa
Regalar un blog a un amic
Hui 29 de Gener, és l’aniversari de Colometa, i li he regalat un blog. I ho he fet perquè ell té molt de saber que m’agradaria que compartira, no sols en les xarrades que solem tenir (últimament poques).
En quant a festes de Moros i Cristians, música festera i dolçaines, crec que sap més que Ramon i Cajal junts. És una d’eixes persones que pareix que sols visca per les festes. Si aniguera contant poquet a poquet batalletes, història de les festes de Xixona, fotos antigües, vídeos, etc. serà un plaer per tots.
Esperem que tinga temps i s’il.lusione amb el blog, que jo sé que a ell li agraden estes coses.
El seu blog: www.colometa.es
Cómo leemos, ¿por letras o por palabras?
Creo que leyendo el gráfico, queda todo explicado. ¿A que lo has leído sin ningún problema? Parece ser que una vez sabemos leer, no leemos letra a letra sino las palabras enteras, y sólo importa la primera y última letra de cada palabra. Curioso. Lo vi en el instituto.
Fotos d’Aitor Monerris, RastaXixonenc
Ja tenim un xixonenc més en Flickr, el RastaXixonenc. Utilitza una Canon EOS 450D, un objectiu de 18-55mm (de moment), i té fotos molt xules de Xixona. De segur que poquet a poquet podrem disfrutar de més fotos bucòliques d’eixes que tant ens agraden.
Ací baix podeu vore una presentació:
També col.labora en BollitoriXixonenc i té el seu canal en Youtube.
Si flickr no limitara les fotos a 200, jo l’utilitzaria més. De moment em quede en Picasa, encara que les més xules normalment les munte al meu compte de flickr.
Escenas de matrimonio Xixonenc-foraster: ser valenteta
Otra palabra que tiene connotaciones distintas en valencià y en castellano es Valiente, sobre todo en diminutivo y femenino. Me explico:
En castellano, valiente implica bravura, no ser cobarde, no tener miedo.
En valenciano, ser valent implica, además de bravura, ser espabilado. Ser un tio valent es ser alguien al que ninguna cosa se le opone, arriesgado.
La anterior explicación es bastante equivalente al castellano, pero sin duda, lo que más connotación tiene es el femenino diminutivo, es decir, ser valenteta. Quizás sea un término un poco machista, pero lo usan tanto hombres como mujeres para explicar que alguna chica es de bajos instintos, aunque para hombres también se suele aplicar, pero menos. Como siempre, he tenido mis dificultades al realizar la traducción en castellano:
- Fotre, pues esa es val… val.. valientecita (què mal sona).
- ¿Cómo que valientecita?
- Mmm, valientecita no, valentita (açò sona pitjor)
- Valentita?? Querás decir valiente…
- Mmm, no exactamente…
-
Comentarios
Oscar Ros on La Torre Blai de Xixona
Pablo Gisbert on La Torre Blai de Xixona
Font de Les Salines | Les Fonts de Xixona on Barranc de les Salines, Xixona
Vicente on Rock and Gol sin el Oldie y sin el Youngie
manhuel on Cova del Fum en Fontcalent
Carlos Burgos Sánchez Mora Otin on L’Almarx de Mora
Subscríbete a blog.faloco.com
Licencia Creative Commons
El Audio, Video y Texto de Faloco.Com bajo el dominio y subdominios de FL tiene una licencia Creative Commons Reconocimiento 3.0 España License.TwitPics
-
Fotos Aleatorias
