Pont d’Octubre a la Carrasqueta

Abans de res, donar les gràcies als abuelos d’ Ana (i a ella també!) per deixar-nos el mas de les covetes. En principi voliem passar-lo a Xorret de Catí, en una casa rural que finalment ens van llevar per ser uns menfots.

Este finde vam fer un rato el marrano en la carrasqueta. Pensavem que plouria més, però va fer bon temps, unes arruixaetes i poc més. Vam moure amb una paelleta (encara que parega mentira, la primera que fem) a l’aire lliure, després uns cotos passats per ron Santa Teresa, i companatge per a sopar.

A l’hora de dormir, resulta prou curiós gitar-se en llits i catres on fa més de 20 anys que no dorm ningú. Vicentín preparant-se el llit i alçant el coixí:

- “Fabi, mira que hi ha ací, jaja”.

Què hi havia???: un niu de rates amb cagaetes, jeje. Que bonico. No vam dir res a les xicones i a dormirrrrr. La sensació de dormir en un caseró antic, sense llum (el motor s’apaga), de difícil accés en mig del monte, on s’han criat uns quants xixonencs, és increïble, difícil d’explicar, sobre tot si et poses a pensar com vivim ara i com vivien abans.

Al dia següent vam fer una excursioneta a la Font de Bugaya i al seu naixement a la qual dedicarem un article sencer al blog. Per a dinar, carn a la brassa: llonganisses, botifarres, xoricets, pollastre, etc. I de nou, tanda de cotos i pictionaris (la play i els torneigs del Pro els deixem per a masos amb llum). Per cert, que bones estaven les atmetletes de Coloma (bé, de sa mare). I després, doncs lo de sempre… sols que Box estava calladet i vam enyorar que es posara tan pesat com sempre. Va posar el “freno de ma” i estava modosito. No es va llevar la camiseta ni res… Com sempre, se’ns va acabar la beguda el primer dia i la vam haver de muntar per tandes: Lecheroooooooooooo, que tenim un problemaaa